Responsables de gestió de residus de la ciutat alemanya de Leipzig, de la regió francesa de Grand Besançon i l’holandesa Twente Milieu han explicat , a Fira de Girona, durant la segona sessió del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress com han aconseguit altes taxes de reciclatge gràcies a la implantació de diverses mesures que incentiven els ciutadans a separar els residus. En alguns casos, com a Hengelo, una ciutat dels Països Baixos, la taxa de reciclatge ha passat del 45% al 72% en sis anys gràcies al pagament per generació de residus.
L’àrea metropolitana de Grand Besançon, que engloba 192.000 habitants de 69 municipis, dels quals 120.000 viuen a la capital, Besançon, ha aconseguit en sis anys reduir la fracció resta en un 34%. Dels 227 kg per habitant i any que es generaven l’any 2012, s’ha passat als 150 kg gràcies a la implantació d’un model en què el ciutadà paga en funció del volum del cubell, identificat amb un xip, el nombre de vegades que li passen a recollir la brossa i el pes.
La directora el departament de Gestió de Residus de la regió metropolitana de Besançon, Marie-Laure Journet Bisiaux, ha explicat avui que la factura que li arriba al ciutadà té una quota fixa que depèn de la capacitat que té el recipient o contenidor on diposita la brossa i el servei. Una part és variable, que es calcula en funció del nombre de vegades que es treu el cubell al carrer per ser recollit i el pes que fa. El camió que recull la brossa té un lector de xip i una bàscula que calcula la quantitat de brossa que s’emporta. El model canvia en els blocs de pisos, ja que s’estima que el 80% dels habitants de Besançon viuen en edificis. En aquests casos, s’estableix un contracte per cada bloc i la factura depèn de la superfície que fa cada pis.
Journet Bisiaux ha explicat que hi ha diversos nivells de recollida en funció de la regió. Al centre de la ciutat, la fracció resta es recull dues vegades per setmana i el reciclatge es voluntari; a la resta de la ciutat, un cop per setmana i un cop cada 15 dies és recull allò que es pot reciclar. Fora de la zona urbana, la recollida de la fracció resta es realitza un cop cada 15 dies.
A la ciutat de Leipzig, des que el 2005 van implantar els xips en els cubells que els veïns tenien a casa, la taxa de reciclatge ha crescut més de 20 punts percentuals. Així, s’ha passat, d’un 40% de reciclatge al 61%, segons les darreres dades disponibles de 2017. La tècnica en gestió de residus Maria Horn ha explicat que cada casa té 4 cubells (pel paper, plàstics i metalls, matèria orgànica i rebuig) i que el ciutadà paga en funció dels kg de brossa que genera. A més, en cas que els recipients continguin altres tipus de deixalles, el ciutadà rep una penalització econòmica.
La capacitat dels cubells es calcula en funció dels habitants que viuen a cada casa i el sistema de rotació de la recollida. Si l’habitant vol que se li reculli la brossa cada 15 dies, la quantitat per persona és de 20 litres. I si es fa setmanalment és de 10 litres. En el cas de la matèria orgànica, si la recollida es fa cada dues setmanes, tenen capacitat per 10 litres i si es fa setmanalment, per 5 litres, segons explica el cap de serveis jurídics de l’Ajuntament de Leipzig, Enrico Frenkel. A més, la ciutat disposa de 16 centres de reciclatge distribuïts per tot el territori gratuïts on els ciutadans poden portar-hi residus més voluminosos como poden ser mobles o grans quantitats de paper.
Finalment, la regió dels Països Baixos de Twente Milieu combina el sistema porta a porta per a plàstics, paper i residus biològics amb l’obligació de portar la fracció resta a contenidors situats a uns 250 metres de casa de mitjana. El pagament per generació de residus s’aplica en els dos sistemes. El director del programa d’Estratègia i Innovació Twenti Milieu, Bas Assink, ha explicat que des que el 2012 es va començar a aplicar el model de pagament per generació de residus, s’ha aconseguit arribar a una taxa de reciclatge del 72% a la ciutat de Hengelo, que té uns 80.000 habitants.
En el waste in progress també hi ha hagut un espai per a entitats, ajuntaments i organismes estatals. El certamen gironí manté l’aposta per ser un punt de trobada professional, amb la presència d’empreses que puguin acompanyar les administracions en el procés de millora de la gestió de residus. Es dirigeix, sobretot, a personal tècnic, càrrecs electes i empreses de serveis i professionals, i seguint com a aparador de projectes d’innovació empresarial i com a espai de connexió entre els sectors públic i privat.
