Font: Diputació de Girona i Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)
El CTFC, la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” col·laboren en aquesta iniciativa, que inclou actuacions de conservació del medi natural i la biodiversitat , i el seu impacte en la salut ambiental.
«Ocells en temps de sembra» és una iniciativa pionera que té com a objectiu principal saber com afecta els ocells granívors la sembra de llavors tractades amb agroquímics en cultius de colza i cereal de les comarques gironines. L’estudi parteix de la hipòtesi que la ingesta d’aquestes llavors per part dels ocells implica que els productes agroquímics que contenen s’introdueixin a la cadena tròfica, fet que pot perjudicar el medi ambient i la salut humana. El projecte, pioner a Catalunya, es desenvoluparà al llarg del 2019 als municipis pilot de Vilademuls i Bàscara.
Punt d’observació de la zona d’estudi. Autor: Toni Llobet
La intensificació agrícola ha permès un increment sense precedents de les produccions. Hi ha contribuït el desenvolupament tecnològic que ha experimentat l’agricultura des de mitjan segle passat. Però aquest increment no ha estat exempt d’un seguit d’impactes sobre el medi natural que, en concret, han afectat l’equilibri dels ecosistemes, la biodiversitat i la salut humana. Aquesta intensificació ha comportat l’aplicació d’agroquímics i plaguicides. De fet, a l’agricultura tradicional, aquesta és una pràctica habitual i quasi imprescindible per protegir els conreus. S’ha demostrat que és una de les causes principals del declivi de poblacions de fauna i flora associades a medis agrícoles a escala mundial i europea. Només a l’Estat espanyol, l’any 2014 es van utilitzar més de 78.000 tones d’ingredients actius en els camps.
Un tipus particular i poc conegut d’aplicació de plaguicides en el medi és amb llavors blindades. Abans de la sembra, aquestes llavors es recobreixen amb un producte químic que conté un o diversos plaguicides (generalment fungicides, però també alguns insecticides) per garantir-ne la protecció durant la germinació i afavorir-ne el creixement. Alguns avantatges de l’ús de llavor blindada respecte a l’aplicació directa de plaguicides sobre el terreny són la reducció de la quantitat de producte que s’allibera al medi i la disminució del risc d’exposició per a l’operari en eliminar la necessitat de fumigació durant la sembra.
No obstant això, les llavors tractades amb agroquímics poden ser una trampa ecològica per a algunes espècies d’ocells. Les llavors sembrades que no queden enterrades després de la sembra queden a l’abast dels ocells granívors, que les utilitzen com a font alimentària. La ingesta de llavors tractades pot equivaler a ingerir grans quantitats d’agroquímics en poc temps, ja que és un recurs que pot estar molt disponible en moments puntuals. La majoria d’aquests productes no són mortals, però poden afectar les espècies a mitjà termini. Molts són disruptors endocrins, que generen la interrupció d’alguns processos fisiològics controlats per hormones i que poden provocar alteracions importants en el sistema immunitari o a la funció reproductiva.
On van a parar les llavors que queden en els camps?
A les comarques gironines, anualment es cultiven 32.000 hectàrees amb cereal (principalment, blat i ordi). Juntament amb les 3.500 hectàrees de colza, aquestes extensions representen gairebé el 40 % de la superfície agrícola de la demarcació. Quantes llavors queden disponibles per als ocells? Qui se les menja? Quin nivell de substàncies químiques trobem en els ocells? De manera planera, aquestes són les preguntes que haurà de respondre l’estudi. Amb aquest objectiu, es mesurarà la disponibilitat de llavors a la superfície que queden en els camps després de la sembra de colza i cereal en un seguit de finques seleccionades de Vilademuls i Bàscara.
Posteriorment, es comptaran els ocells que visiten els camps en temps de sembra i que s’alimenten de les llavors. Així, se sabrà quines espècies hi són presents i amb quina abundància. Paral·lelament, per mitjà d’experiments, s’intentarà definir el rol important d’altres animals que consumeixen aquestes llavors, com ara les formigues.
Cadernera. Autor: Toni Llobet
A l’estudi, hi col·laboraran pagesos i caçadors de la zona, que facilitaran als estudiosos l’accés a les seves finques agrícoles i l’obtenció d’animals caçats legalment a la zona d’estudi per fer-los anàlisis toxicològiques. En concret, s’analitzarà la presència de substancies tòxiques procedents de les llavors tractades en continguts estomacals i teixits interns. És el cas del tudó i l’estornell, que són dues espècies molt comunes en la major part de les zones agrícoles gironines i que s’alimenten regularment als camps sembrats de colza i cereal. Aquestes mostres s’analitzaran al laboratori del grup de l’IREC-CSIC de Ciudad Real, que és un referent a l’Estat en l’estudi d’aquesta problemàtica.
El projecte «Ocells en temps de sembra» és dels pocs que s’estan duent a terme a Europa en cultius com la colza. La iniciativa permetrà aprofundir una mica més el coneixement de l’estat de la salut ambiental del nostres agrosistemes, i contribuirà a establir uns criteris per millorar les pràctiques agràries en benefici de tothom.
