Font: Xavier Duran. CCMA
La població mundial és més del doble que fa 50 anys, però el consum de recursos naturals s'ha multiplicat per 3,4. Aquesta és una de les dades més significatives del Panorama dels Recursos Globals 2019, elaborat pel Grup Internacional d'Experts sobre Recursos, organització sota la tutela del pla de les Nacions Unides pel Medi Ambient.
En aquests temps, el producte interior brut mundial s'ha multiplicat per quatre, però el consum de recursos revela que l'eficiència en el seu ús no ha millorat gaire. Concretament, tota l'activitat econòmica mundial requereix avui l'extracció de 92.000 milions de tones de recursos naturals. El 1970 eren 27.000 milions de tones.
L'informe assenyala que la millora de l'eficiència ha apuntat cap a un objectiu equivocat en el món actual:
"L'economia global s'ha centrat a millorar la productivitat de la mà d'obra, a costa de la productivitat material i energètica. Això és justificable en un món on el factor limitador de la producció era la mà d'obra. Però actualment ens trobem en un món on els recursos naturals i els impactes ambientals s'han convertit en el factor limitant de la producció."
L'informe també destaca l'impacte negatiu que té aquesta extracció de recursos. Així, entre el 2000 i el 2015, els impactes en el canvi climàtic i en la salut derivats de l'extracció i producció de metalls pràcticament es van duplicar. Entre els metalls, l'impacte més gran el té la cadena del ferro i l'acer, que representa al voltant de la quarta part de la demanda d'energia industrial en el món. La producció d'alumini també té un impacte elevat a causa del volum de producció i l'energia necessària per obtenir-ne.
En conjunt, el consum de metalls ha crescut un 2,7 per cent anual des del 1970. La demanda de sorra, grava i argiles ha passat de 9.000 milions de tones a 44.000 milions.
Consum desigual per països
Quant a combustibles fòssils, l'ús de carbó, petroli i gas natural va passar de 6.000 milions de tones a 15.000 milions.
Pel que fa a l'aigua, el seu consum ha augmentat molt més de pressa que la població mundial. El 70% s'ha utilitzat en agricultura, un 19% en la indústria i l'11% restant en els municipis. Al mateix temps, ha disminuït la superfície de pastures.
Sobre el consum desigual de recursos, l'informe explica que els països amb ingressos mitjans alts van incrementar el percentatge de participació en el consumo mundial de materials. El 2017 era del 56%, més del doble que els països d'ingressos alts, on va caure de forma contundent fins al 22%. Però entre els països d'ingressos mitjans baixos només va créixer un 7% i en els països d'ingressos baixos es manté per sota del 3%. L'informe extreu aquesta conclusió:
"Això mostra que, tot i que pràcticament res del creixement massiu en el consum de materials en el nou mil·lenni ha arribat als països més rics, tampoc no n'ha arribat gaire als països més pobres, sent aquest el grup que requereix amb més urgència uns estàndards materials de vida més alts."
En el flux comercial, dos països es troben destacats en els primers llocs de dues tendències oposades: Austràlia és el país que més exporta i la Xina el que més importa. Però si es té en compte la població, el màxim importador és Singapur, amb més de 27 tones per càpita, més del triple que Corea del Sud.
Escenaris de futur
De cara al futur, les previsions no són optimistes. Si les tendències històriques es mantenen, el creixement del producte interior brut i de la població multiplicaria per més de dos l'extracció de recursos: de 88.000 milions de tones el 2015 a 190.000 milions el 2060.
Això és insostenible i evitar-ho requereix "desvincular l'activitat econòmica i el benestar humà de l'ús dels recursos naturals i els impactes ambientals".
Juntament amb el diagnòstic, l'informe també ofereix propostes. Així, augmentar l'eficiència en l'ús de recursos i incidir en el consum i producció sostenibles en disminuiran l'extracció. A més, si els països amb alts ingressos n'utilitzen menys, això podrà compensar l'ús cada vegada més gran que necessiten les economies emergents i en desenvolupament.
I això, concretament, com es pot aconseguir? Per dues vies que es complementen. D'una banda, polítiques d'eficiència a base de recerca pública, incentius per a la recerca privada i suport a la innovació. Això reduiria els recursos necessaris per unitat de producció i dels costos dels subministrament.
D'altra banda, cal canviar el comportament social. L'escenari presentat com a "Cap a la sostenibilitat" proposa adoptar dietes més saludables i la reducció del malbaratament de menjar. La nova dieta hauria de significar consumir la meitat de carn, tret dels països on aquest consum és molt baix. Una mitjana d'ingressos més alta, la reducció de la pobresa i un augment en el coneixement públic farien possible aquests canvis en la dieta.
Tot plegat dibuixa un panorama greu, però amb esperança, perquè "els responsables de formular les polítiques i de prendre les decisions tenen a la seva disposició eines que poden generar canvis importants".
El missatge d'Izabella Teixeira i Janez Potocnik, copresidentes del grup, deixa clara la possibilitat de canviar tendències: "Si s'apliquen polítiques adequades d'aprofitament eficaç dels recursos i de consum i producció sostenibles, d'aquí al 2060 es podria reduir l'ús dels recursos mundials en un 25%, incrementar el producte intern brut mundial en un 8% --particularment en els països d'ingressos mitjans i baixos-- i disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 90% en comparació amb els valors previstos si es mantenen les tendències històriques."
