Font: Xavier Duran. CCMA
La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut. Però no de manera equitativa: només per als que tenen cert poder adquisitiu i educatiu. Així ho mostra un estudi dut a terme per Helen Cole, MargaritaTriguero-Mas, James Connolly i Isabelle Anguelovski, investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques.
L'estudi, que es publica a la revista "Health & Place", es va fer a Nova York, però segons els autors els resultats es poden extrapolar a moltes altres ciutats.
La creació de zones verdes, parcs i corredors ecològics a les ciutats pot tenir efectes positius per a la salut física i psicològica de les persones. Milloren la qualitat de l'aire, fomenten la pràctica d'exercici físic i afavoreixen la creació de vincles socials més forts entre els veïns. Tot això redueix l'estrès crònic i millora la salut en general.
Però aquests processos poden anar acompanyats de gentrificació, que es defineix com el desplaçament de la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa pels nous residents de més poder adquisitiu. El desplaçament no necessàriament és físic, sinó que pot ser social o cultural.
Per fer l'estudi, els autors van prendre dades demogràfiques i de l'autopercepció sobre la salut de 44.000 ciutadans de Nova York residents en tres tipologies de barri: barris no gentrificables -que ja inclouen molts residents de classes socioeconòmiques altes-, barris que s'estaven gentrificant, i barris que no s'estaven gentrificant.
Vídeo relacionat: Els nens que viuen en zones més verdes tenen més concentració i atenció
Beneficis només per als ciutadans més privilegiats
Els resultats mostren que la quantitat d'espais verds només provoca efectes positius en la salut en el cas dels barris que s'estan gentrificant. Això podria indicar que és positiu que el barri es gentrifiqui. Però no és així per a tothom: dins d'aquesta tipologia de barri, només es beneficien dels espais verds els ciutadans més privilegiats, és a dir, aquells que compten amb nivell educatiu superior -com a mínim un títol universitari- o ingressos econòmics més elevats.
L'efecte dels espais verds es veu contrarestat per altres determinants de salut. Per exemple, els veïns de barris benestants poden gaudir de molts altres serveis i d'activitats de lleure amb repercussió en la salut. Per contra, els de classes vulnerables presenten, en general, un estat de salut pitjor per les seves condicions socioeconòmiques o altres desavantatges. Així ho explica al 324.cat Isabelle Anguelovski, una de les autores:
Hi ha alguns estudis sobre els efectes de la gentrificació en la salut, però analitzen el seu efecte directe. Aquest nou estudi és diferent, com explica al 324.cat Helen Cole, que l'ha liderat: "Els resultats de Nova York coincideixen amb altres estudis qualitatius que hem conduït a altres ciutats, com Atlanta, Boston o Barcelona, on veiem que espais verds en barris en processos de gentrificació poden crear nous espais d'exclusió perquè residents socialment més vulnerables no s'hi senten acollits o benvinguts, perquè aquests residents no tenen temps d'anar al parc -perquè han de tenir 2 o 3 feines per poder pagar el lloguer, que està pujant- i que estan estressats. O perquè de vegades hi ha més tràfic de droga o "botelló" a barris en procés de gentrificació, sobretot els de molt turisme".
Els efectes nocius de la gentrificació
Els autors estan treballant en un estudi que compara la gentrificació verda a 40 ciutats, però no és fàcil recollir dades individuals sobre la salut, perquè pot variar molt entre subpoblacions.
Els autors i altres membres del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona de l'ICTA-UAB van publicar al novembre un article a la web d'aquest centre sobre els riscos de la gentrificació per a la salut. Així expliquen les conseqüències d'aquest procés: "El nostre és el primer que comença a avaluar la importància de processos socials com la gentrificació per determinar els beneficis d'intervencions, com els parcs, que ja s'ha comprovat que beneficien la salut. I ens hem preguntat no només si beneficien la salut, sinó, específicament, qui se'n beneficia". "El nostre treball de camp mostra que la gentrificació contribueix a estrès crònic, depressió i pensaments suïcides entre residents amenaçats per desnonament i desplaçament, fins i tot a barris que s'han tornat més verds i més aptes per viure i per passejar".
Els autors d'aquest article assenyalen aquesta tendència a ciutats com Boston i Barcelona, en una recerca que forma part d'un projecte més ampli anomenat GreenLulus. Els efectes negatius en la salut són molt diversos: precarietat en l'atenció sanitària, augment de la delinqüència fins i tot accés a aliments variats, tradicionals i assequibles.
Helen Cole considera molt important reconèixer que "les experiències dels residents de la ciutat no són totes iguals". Per això, afirma que a l'hora de crear una societat més saludable per a tothom "cal pensar sempre en els que tenen menys recursos, les persones socialment vulnerables", que normalment "no són les que prenen les decisions".
