Font: Ecologistes en Acció
Ecologistes en Acció alerta que el desplegament de la tecnologia 5G s’està fent sense avaluar-ne els possibles efectes sanitaris i ambientals, tot i les contundents i nombroses crides científiques a aplicar el principi de precaució.
En tot el món s’està produint el desplegament accelerat de la tecnologia 5G. Vodafone ha anunciat a Espanya que llançarà nous serveis gratuïts 5G a 15 ciutats venent els primers mòbils 5G. Ecologistes en Acció ha emés un comunicat alertant que el desplegament de la tecnologia 5G s’està fent sense avaluar-ne els possibles efectes sanitaris i ambientals, tot i les contundents i nombroses crides científiques a aplicar el principi de precaució.
Quan s’introdueix una nova tecnologia en el mercat prèviament s’ha investigat en un laboratori amb cèl·lules i animals per demostrar la seva innocuïtat per a les persones i el medi ambient. Però en el cas del 5G no és així. Al 2017, Hardell, científic, que en base a les seves investigacions epidemiològiques l’OMS va declarar les tecnologies sense fils com a cancerigen de nivell 2B, va encapçalar una crida signada per 180 científics demanant a la Unió Europea una moratòria del desplegament del 5G fins que es demostri la seva innocuïtat, doncs ja s’han publicat, segons l’entitat ecologista, milers d’articles científics que evidencien el dany produït per les anteriors tecnologies sense fils per a la salut de les persones, però també per als animals i per a les plantes.
No obstant això, el 5G no s’ha investigat prèviament a la seva introducció. Al 2018 es va posar en marxa una nova crida científic signada ja per més de 100.000 investigadors, metges, associacions i persones ciutadanes de 187 països demanant a l’OMS i a l’ONU que s’aturi el desplegament fins a comptar amb evidències d’innocuïtat. Nombrosos científics han escrit a polítics, senadors i governadors demanant una moratòria.
A finals del 2018 el SCHEER, Comitè Europeu de Riscos Emergents va classificar en el seu informe de riscos amb un 3 sobre 3 el dany potencial per a la fauna salvatge que es pot produir per l’augment de contaminació electromagnètica a causa del desplegament del 5G.
De fet, alguns polítics han atès les advertències científiques. La ministra de Medi Ambient de Brussel·les ha bloquejat el desplegament 5G al·legant que no està disposada a que els habitants de Brussel·les es converteixin en «conillets d’índies». Cantons suïssos, als quals pertanyen ciutats tan importants com Ginebra o Lausana, també han bloquejat el 5G fins que s’investiguin els seus possibles efectes sobre la salut. Alcaldes com el de la ciutat italiana de Morino també s’han oposat a aquest desplegament. Ajuntaments com el de Florència han signat una moció per la qual es reclama que s’apliqui el principi de precaució.
La ciutadania també s’està mobilitzant a nivell mundial. Existeixen més de 150 moviments STOP 5G repartits per tots els continents. Als EUA el moviment ‘Americans per una Tecnologia Responsable’ ha reunit 59 ciutats de 23 estats. Ciutadans i associacions de Sant Francisco, Washington, Nova York, Santa Fe o Chicago no només s’estan manifestant, també en alguns casos estan emprenent accions judicials contra la FCC, organisme que regula les telecomunicacions als Estats Units, per no protegir la salut de la ciutadania.
Ecologistes en Acció i la Plataforma Estatal Contra la Contaminació Electromagnètica van denunciar en el seu moment en les aportacions públiques al Pla nacional 5G que aquest s’ha posat en marxa sense realitzar una avaluació d’impacte sobre la salut, com determina la Llei General de Salut Pública. Segons aquesta entitat, crida l’atenció que la Llei de Telecomunicacions de 2014 preveia la constitució d’un Comitè Interministerial sobre Radiofreqüències i Salut, però no s’ha creat en cinc anys. I això malgrat que el Defensor del Poble ha fet diversos requeriments amb aquesta finalitat al Ministeri de Sanitat del govern del PP i al Ministeri d’Indústria del govern del PSOE. És a dir, no hi ha un òrgan que realitzi un seguiment dels possibles efectes per a la salut d’aquest desplegament.
L’entitat conclou el seu comunicat recordant que perquè una tecnologia sigui social i ambientalment apropiada hauria de no causar dany a les persones i a les restants formes de vida animals i vegetals; no hauria de comprometre de manera irreparable el patrimoni natural i la salut de les futur.
