Font: Generalitat de Catalunya
25/09/2019 - 10:42
Damià Calvet intervé, a Nova York, a la taula rodona De cimera a cimera: Reflexions de l’acció pre-2020, que ha analitzat les fites assolides des de la Cimera d’Acció Climàtica de 2014 i les polítiques climàtiques a desenvolupar per assolir els Acords de París. El conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, participa en diversos actes vinculats a la Cimera d’Acció Climàtica de les Nacions Unides.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reivindicat el compromís dels governs no estatals amb les polítiques d’acció climàtica davant l’emergència climàtica en la seva intervenció, com a representant de Regions4, a la taula rodona De cimera a cimera: Reflexions de l’acció pre-2020, celebrada a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Així, Calvet ha posat en valor el treball de regions -a través dels governs no estatals i governs locals- en matèria de canvi climàtic, biodiversitat i desenvolupament sostenible i ha defensat que “els governs estatals no poden ignorar el potencial que té l’acció climàtica dels governs regionals”.
El Govern de Catalunya participa fins dimarts vinent en diverses sessions i actes programats per la Setmana del Clima de Nova York (NYCW) i les cimeres d’Acció Climàtica i de Desenvolupament Sostenible (SDG Summit) organitzades a la seu central de les Nacions Unides en el marc de la seva Assemblea General. La delegació està encapçalada pel conseller Damià Calvet, acompanyat per la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà.
La taula rodona en què ha intervingut el conseller Calvet, tenia com a objectiu analitzar el que s’ha aconseguit des de la Cimera de 2014 i identificar què cal dur a terme en polítiques d'acció climàtica abans de 2020 per assolir els objectius de l’Acord de París. En aquest sentit, Damià Calvet ha posat Catalunya com a exemple amb la Llei del canvi climàtic o amb la Declaració d’emergència climàtica.
Davant l’emergència climàtica i les accions de les administracions, en molts casos, ha argumentat el conseller Calvet, “les principals polítiques per a revertir la situació són competència de les regions: el transport públic, la gestió de l'aigua, la gestió de residus, la planificació de l'espai, la relació entre ciutats i territori”. Per això, ha posat de relleu Damià Calvet, “els governs no estatals han pres un nombre important de compromisos aprovats a les cimeres de canvi climàtic: Compromisos en relació amb la mobilitat elèctrica, l’economia circular i el residu zero i la reducció d’emissions”.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha posat de relleu que les regions aposten per l’acció climàtica davant l’emergència climàtica en termes de mitigació i es proposen reduir les emissions fins a un 95% o més fins al 2050, com demostra, per exemple, la Coalició Under2 i també aposten per l’adaptació, tal com demostra la iniciativa Regions Adapt, que agrupa més d’una quarantena de regions i de la qual Catalunya n’és una de les principals impulsores. “A Catalunya, la Llei del canvi climàtic que vam aprovar l’estiu del 2017, ha estat un punt d’inflexió i una resposta ambiciosa al repte del canvi climàtic. Es tracta d’una llei que inclou objectius com aconseguir la neutralitat del carboni i un model de producció d’electricitat totalment renovable per al 2050”, exemplifica el conseller.
D’altra banda, el maig passat, el Govern de Catalunya va prendre també la decisió de declarar l’emergència climàtica. “Com a part de la nostra estratègia”, posa en valor Calvet, “el Govern s'ha compromès a detectar i a revisar qualsevol normativa que vagi en contra de l’emergència climàtica i que afavoreixi l'emissió de gasos d'efecte hivernacle o que dificulti les accions d’adaptació”. Per exemple, “ens ha obligat a revisar i a reprogramar les accions contra el canvi climàtic en el camp de la transició energètica, de la descarbonització de la mobilitat i de l’impuls de l’economia circular”, assenyala.
En el debat De cimera a cimera, hi han estat presents figures que han liderat les negociacions climàtiques en els últims anys, com la secretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic Patricia Espinosa i la seva predecessora, Christiana Figueres; l’exministre del Perú i president de la COP20 Manuel Pulgar; l’exprimer ministre francès i president de la COP de París, Laurent Fabius; la ministra de Medi Ambient de Xile, Carolina Schmidt; o el científic mexicà Mario J. Molina, Premi Nobel de Química pels seus descobriments sobre el forat de la capa d'ozó.
Reconeixement i finançament
El Govern de Catalunya, a més de posar en valor del paper dels governs no estatals, també defensa la necessitat d’assegurar un finançament adequat que permeti executar les accions que aquests impulsen. En aquest sentit, l’accés al finançament internacional ja existent i el desenvolupament de mecanismes innovadors de finançament per als governs regionals, així com la informació sobre les oportunitats de finançament ja disponibles, és clau per a garantir l’acció climàtica a tots els nivells.
Etiquetes:
Categories:
