Font: Rezero
En l’orina de 20 persones rellevants de la cultura, la ciència, la medicina o l'art s’han detectat fins a 21 substàncies derivades del plàstic d'un sol ús provinents de l’alimentació envasada. Rezero presenta Salut de Plàstic, una campanya pionera de conscienciació i sensibilització entorn la problemàtica específica dels plàstics a la salut humana.
En una iniciativa sense precedents, 20 persones rellevants de la societat catalana i balear demanen a governs i empreses abordar amb caràcter d’urgència la crisi dels residus plàstics després de comprovar la presència del plàstic en el seu cos derivat de l’abusiva plastificació dels aliments en tota la cadena de distribució i consum.
Rezero va recollir l’orina de 20 persones, entre les quals, l’actriu Sílvia Abril, el pintor Miquel Barceló, el músic Ruben Sierra component de La Pegatina, el meteoròleg Francesc Mauri, el biòleg marí Manu San Félix o la futbolista Mariona Caldentey, entre d’altres.
Un cop recollides les mostres d’orina, Rezero les va enviar a analitzar a l’Institut Noruec de Salut Pública laboratori referent a nivell internacional en la detecció de metabòlits plàstics en mostres humanes. En concret, s’ha analitzat la presència de 27 compostos relacionats amb l’exposició als plástics: 15 metabòlits ftalats i 12 compostos fenòlics. I el resultat és que el 100% dels participants ha donat positiu en la detecció d’aquests metabòlits plastics, I cinc dels 12 fenols analitzats s’han detectat en tots els participants
Els resultats van ser supervisats pel Doctor Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i salut Pública i investigador de l’IMIM. Ell mateix va informar a les persones voluntàries dels resultats davant les cares de sorpresa i impacte dels participants: «Vaig dir que sí a fer-me els anàlisis pensava que jo no donaria positiu. Quan vaig rebre el resultat em vaig sorprendre molt perquè un sempre intenta utilitzar el menys residus possibles. Però veient que tots els resultats són positius ens fa adonar de la transversalitat del problema que no depèn de l’edat, ni de la professió, ni del sexe. És una afectació general» comenten alguns dels participants.
Els resultats de les analítiques són aclaparadors:
- 100% dels participants ha donat positiu en la detecció d’aquests metabòlits plàstics.
- En totes i cadascuna dels 20 participants s’han detectat tots els 15 ftalats.
- Cinc dels 12 fenols analitzats (metilparabè, etilparabè, bisfenol A, oxibenzona i triclosan) s’han detectat en tots i cadascun dels 20 participants.
- La mitjana de compostos detectats per individu és de 21,3
«La ciutadania està exposada de forma diària a una dieta plastificada i no n’és gens conscient. El plàstic que actualment s’utilitza en l’envasat, transport i venda d’aliments i begudes conté substàncies que estan migrant al nostre cos i afecten directament la nostra salut», informa Rosa García, directora de Rezero
«Malgrat aquestes substàncies es puguin excretar diàriament, l'exposició continuada a aquests compostos tòxics, molts d'ells disruptors endocrins, és la que està vinculada a malalties com l'hipotiroidisme, diabetes, infertilitat, entre d'altres», afirma el Doctor Miquel Porta.
Arran de l’evidència de les afectacions del plàstic al nostre propi cos, l’entitat ha presentat la campanya Salut de Plàstic amb l’objectiu de moure consciències entre tots els sectors i avançar cap a la societat Residu Zero. Per aconseguir prevenir aquesta evident exposició continua al plàstic i contaminació interna que pateix el conjunt de la ciutadania, es necessita de la aplicació de mesures d’abast col·lectiu. És en aquest sentit, que des de Rezero es vol impulsar que els governs i les empreses incrementin els seus compromisos en matèria de prevenció de residus plàstics d’un sol ús.
Entre les propostes, volen que s’impulsi la reducció de la toxicitat dels productes de consum, ja sigui penalitzant o, directament, prohibint-ne el seu ús; que es prioritzin els productes reutilitzables, de llarga durada i menor impacte, regulant la venda i la distribució d’elements d’un sol ús (com per exemple, les bosses, safates, gots, vaixella i canyetes de plàstic); i que s’apliquin mesures de fiscalitat per a productes d’un sol ús i de curta durada (ampolles de plàstic o càpsules de cafè, per exemple).
«No cal estar fent investigacions llargues i costoses per veure l’efecte nociu que pugui tenir el plàstic sobre la persona. Hem d’aplicar el principi de precaució. En un futur, segurament els metges haurem de recomanar que no es fumi, no es begui i, a més, zero plàstics a la dieta». Doctora Elena Carreras
Rosa García, directora de Rezero conclou «Necessitem passos decidits envers la regulació dels productes de plàstic d’un sol ús. Necessitem un nou marc normatiu de prevenció de residus que protegeixi la salut de les persones i el nostre dret a consumir sense generar residus. A les Illes Balears és del tot urgent que s’apliquin les mesures i instruments recolllits a la recentment aprovada Llei de Residus i Sòls Contaminats”.
