Font: J. J. BUJ ALFARA. Diari de Tarragona.
Foto: Joan Revillas
Permetria adaptar-se al canvi climàtic i crear una nova activitat amb la consegüent creació de llocs de treball, a més d’incrementar la competitivitat respecte al mercat francès.
La Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (Fepromodel) considera que «la cria de llavor d’ostra, lliure de patologies, al delta de l’Ebre, és una mesura d’adaptació al canvi climàtic prioritària per a la continuïtat del sector». A més, incrementaria la cadena de valor del conreu de l’ostra i crearia una nova activitat amb la conseqüent creació de llocs de treball.
A partir d’aquestes premisses, es realitza un estudi de viabilitat productiva i econòmica d’un viver d’ostra diploide per a la producció de llavor al delta de l’Ebre. Aquest projecte ha estat impulsat i finançat pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) en el marc del projecte Life Clinomics a càrrec de fons de l’Unió Europea.
El tècnic del COPATE, Josep Aragonès destaca al Diari «la possibilitat de millorar l’adaptació del sector dels cultius marins al nou escenari climàtic, l’increment de la cadena de valor de l’activitat, menor dependència del nostre sector respecte el sector francès, i la possibilitat de crear nous llocs de treball una mica qualificats».
El projecte Life Clinomics és un projecte sobre adaptació i resiliència climàtica coordinat per la Diputació de Barcelona i a més del COPATE els altres socis són: Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, CCOO, UGT, Unió de Pagesos i la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest estudi també hi ha participat l’Escola d’Aqüicultura de l’IES Alfacs de Sant Carles de la Ràpita.
El coordinador de qualitat de l’Escola, Òscar Vallejo, manifesta que «davant la inquietud del sector per la mortalitat de musclos que provoca el canvi climàtic, ens vam unir a l’estudi per buscar-hi una alternativa i comprovar si l’ostra podia ser-ho, ja que aguanta millor les altes temperatures».
Josep Aragonès ressalta «la col·laboració entre sector, Reserva de la Biosfera i el centre formatiu i d’innovació» a l’hora de tirar endavant el projecte. «Tant el professorat com l’alumnat s’hi han implicat molt i han estat molt engrescats amb el projecte», afegeix Vallejo.
El projecte preveu la formació dels treballadors, a partir de dos tipus d’especialitzacions: contínua per als encarregats del viver de la llavor d’ostra, a terra, i ocupacional (per a persones en atur) destinada a la fase del preengreix, que ja es realitza a la mar, a les muscleres.
Oscar Vallejo destaca els resultats «molt bons» obtinguts a la fase de preengreix, que ha permès fer crèixer les larves dels dos milímetres fins als quatre centímetres. Segons Vallejo, «ens permet produir les llavors al Delta i no cal portar-les de França amb patologies, com passa sovint».
La ‘Petita Venècia’
L’estudi recomana l’espai conegut com la Petita Venècia, a la Ràpita, per la seva ubicació estratègica estant molt a prop dels engraellats per al cultiu (fases de preengreix i engreix) de musclo i ostra i a només dos quilòmetres de distància dels únics centres a Catalunya, per una banda, de recerca tecnològica en aqüicultura (IRTA de Sant Carles de la Ràpita) i per l’altra, d’FP en aqüicultura (Escola d’Aqüicultura).
La Petita Venècia s’anomena així perquè hi ha canals on s’ubiquen els magatzems on es descarreguen els productes procedents de les muscleres.
Les empreses que es dediquen a la depuració de mol·luscos bivalves serien un important valor afegit, ja que disposen d’instal·lacions i equips de molt elevat cost econòmic que es podrien aprofitar per a la producció de llavor en viver i, en alguns casos, d’espais infrautilitzats de les seves antigues depuradores.
Per a una producció anual de 800 tones d’ostra arrissada, amb vora un 80% de supervivència en el procés d’engreix, només seria necessària la producció i proveïment anual de 10 milions de llavors d’ostra al sector productiu local, mitjançant un viver.
