Les emissions de diòxid de carboni podrien davallar aquest any en una quantitat sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, segons les estimacions de l'organització Global Carbon Project (GCP).
Segons Rob Jackson, president de GCP, la producció de carboni podria caure més del 5% interanual. Seria la primera baixada des de la que es va produir després de la crisi financera del 2008. En aquella ocasió, el descens de les emissions va ser de l'1,4%.
Jackson és professor de Ciències de la Terra i Ciències Ambientals de la Universitat de Stanford de Califòrnia. En una entrevista a l'agència Reuters, va confirmar que una davallada així "no s'ha vist mai, en els darrers 75 anys".
Rob Jackson, president de GCP en entrevista per Skype (Reuters)
La paradoxa és que aquesta baixada de les emissions, necessària per frenar l'escalfament global, està lligada a una crisi sanitària global que ha paralitzat l'activitat econòmica i el transport.
Un informe de les Nacions Unides publicat al novembre va estimar que les emissions haurien de començar a caure un 7,6% de mitjana a l'any entre 2020 i 2030 per donar al món una possibilitat viable de limitar la pujada de les temperatures globals mitjanes a 1,5 ºC, l'objectiu més ambiciós de l'Acord de París.
Per tant, aquesta situació d'emergència, deguda a una qüestió sanitària, posa de manifest la magnitud de la transformació econòmica que cal fer per intentar evitar els escenaris de canvi climàtic més catastròfics.
Els experts alerten que, sense canvis estructurals, els descensos d'emissions causats pel coronavirus tindran una vida curta i poc impacte en les concentracions de diòxid de carboni que s'han acumulat a l'atmosfera al llarg de dècades. És més, després de períodes de crisi, les emissions tendeixen a repuntar a gran velocitat.
El patró d'un repunt ràpid ja s'ha començat a reproduir a la Xina, on les emissions van caure un 25% aproximadament a mesura que el país va tancar les fàbriques i va posar en marxa estrictes mesures sobre el moviment de les persones per contenir el coronavirus a principis d'any.
Qualitat de l'aire local
A banda dels nivells globals de CO2, un altre fet notable és la millora de les condicions de la qualitat de l'aire locals, sobretot notable en el cas de les grans ciutats. Roisin Commane, professora de Ciències Ambientals de la Universitat de Colúmbia, posa l'exemple de Nova York, on la reducció del trànsit ha estat d'un 30% o més. Durant les últimes setmanes, s'han mesurat els nivells més baixos de CO2, monòxid de carboni (CO), NOx i altres contaminants des que hi ha registres.
En el cas del CO, han passat de valors d'uns 300 ppb[parts per mil milions] a registres d'uns 180 ppb de CO. La reducció d'aquests contaminants porta, a més a més, a la reducció de derivats com l'ozó, i això afavoreix, per exemple, la reducció de casos d'asma.
En el cas del NO2, la reducció és molt visible perquè aquest gas té una vida molt curta a l'atmosfera. A les grans ciutats europees, l'efecte de la baixada del trànsit ha estat molt notable en aquest gas, però en el moment que recuperem la normalitat els nivells es tornaran a disparar.
Clean air in #Europe! In the two images, the average NO2 concentration in the last 15 days of March (with lockdown in most European countries) measured by #Sentinel5P compared with the same period last year. #COVID19 @CopernicusEU @ESA_EO @EU_ENV @CleanAirLondon @stracma @esa pic.twitter.com/zfORxMQjXk
— ADAM Platform (@PlatformAdam) April 3, 2020
