Font: CCMA
El temporal va provocar greus danys a la línia de costa i a les infraestructures turístiques i de comunicació terrestre i marítima, va afectar els ecosistemes marins i va aturar l'activitat pesquera
Ara fa tres mesos, el litoral mediterrani es va veure greument afectat pel temporal Gloria. Un equip de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM) ha elaborat un informe sobre els seus efectes i amb propostes per prevenir els danys de futures tempestes d'aquest tipus, cada vegada més freqüents.
D'una situació aparentment normal el 16 de gener, es va passar a unes condicions meteorològiques i oceanogràfiques molt adverses entre els dies 20 i 23 de gener.
Als intensos vents i fortes precipitacions se li va sumar l'acció d'un gran onatge, forts corrents i un important increment del nivell del mar. Tot plegat va produir un gran impacte en la línia de costa, les infraestructures turístiques i de comunicació terrestre i marítima i afectacions als ecosistemes marins.
L'impacte a la línia de costa
L'informe de l'ICM es titula "Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria" i s'ha elaborat a partir d'observacions per satèl·lit, dades preses per boies i mareògrafs de Ports de l'Estat i de models numèrics, així com a partir de mesures de camp en diversos punts de litoral de Catalunya. Així explica l'impacte el geòleg Jorge Guillén: "L'erosió es va manifestar en forma d'un retrocés de la línia de costa com a conseqüència de les onades i la sobreelevació del nivell del mar. Aquesta erosió va afectar totes les platges en general, però va ser més intensa en platges obertes, orientades cap a l'est i el nord-est."
De cara a la recuperació i a possibles temporals futurs, els experts recomanen una gestió més sostenible. Per a la regeneració de les platges, expliquen, se solen utilitzar sediments acumulats en ports o altres infraestructures costaneres, però també poden fer-se servir reservoris naturals propers a la costa a menys de 200 metres de profunditat.
Podria compensar els pescadors a mitjà termini
Pel que fa als ecosistemes, la setmana posterior a Gloria, el Mediterrani va viure un increment anormal dels nivells de fitoplàncton, base de la cadena tròfica marina, com explica el biòleg Francesc Peters: "Observem que la clorofil·la, indicador de la biomassa en els organismes, havia pujat a la setmana posterior a Gloria; les algues mostraven un major creixement després de l'estabilització del moviment de l'aigua."
Tot i que és aviat per determinar el seu efecte sobre el balanç anual de producció de plàncton al litoral, podria ser positiu per a la pesca a mitjà termini. Rius com la Tordera, el Besòs o el Fluvià van poder redistribuir el seu cabal de forma natural, redistribuint sediments i nutrients a altres zones. L'aportació de sediments i nutrients a la costa pels rius Ter, Llobregat i Ebre s'ha reduït progressivament des de fa anys degut a la regulació artificial dels seus cabals.
Destrosses causades pel temporal Gloria
El temporal va perjudicar de forma notable l'activitat pesquera, que va cessar durant tota la setmana. Molts estris de pesca situats al mar van ser desplaçats o destruïts. Els pescadors artesanals van ser un dels col·lectius perjudicats. Però potser alguns efectes els podrien compensar, com explica Josep Lluís Pelegrí, físic oceanogràfic:"La precipitació ha estat tan forta que la descàrrega de rius ha portat molts nutrients i es preveu que, a mitjà termini, tingui un impacte positiu en les xarxes tròfiques, cosa que podria portar a un eventual increment en les poblacions de peixos i l'abundància de certs grups de megafauna."
En l'aqüicultura, la producció de tonyina a l'Ametlla de Mar es va veure molt afectada. Més de 3.000 individus de l'espècie de tonyina Thunnus thynnus van ser expulsats de la xarxa a causa de l'onatge.
L'escuma de Tossa
També es refereixen a un fenòmen concret i insòlit: l'escuma que es va formar a Tossa i que va envair els carrers d'aquesta població de La Selva fins a una altura de 75 centímetres. Consideren que es devia deure a condicions molt específiques.
Afirmen que no se'n poden determinar les causes, però apunten això: "Segurament, les aportacions de matèria orgànica a la badia de Tossa, incloent-hi desguassos de rieres, sediments en suspensió, i potser també sortides d'emergència d'aigües residuals a través d'emissaris submarins, devien confluir per resultar en una elevada concentració de matèria orgànica a l'aigua de la badia que es va combinar amb una agitació constant i molt energètica en aquesta platja, de poca fondària."
El fenomen de l'escuma als carrers de Tossa
Gestió de cara a futurs temporals
Per tot plegat, els investigadors proposen canviar la gestió de l'entorn i aconseguir una organització més sostenible dels sediments, des de la conca hidrogràfica fins a la plataforma continental, per millorar la resposta a fenòmens similars.
De cara al futur, l'informe apunta això: "Les prediccions de canvi climàtic indiquen que el nivell mitjà de la mar augmentarà i les tempestes extremes podrien ser més freqüents en les pròximes dècades. Per tant, és indispensable millorar la nostra capacitat de predicció d'aquests esdeveniments i de les seves conseqüències."
Per això, recomanen "la presa rutinària de mesures de medi marí per determinar el seu estat mitjà actual, les tendències i el grau de variabilitat".
També consideren que, simultàniament, s'ha d'"estudiar el grau de sensibilitat dels diferents àmbits costaners".
Una gestió més natural protegiria millor les infraestructures
En conjunt, es tracta de gestionar el litoral de forma més naturalitzada i sostenible, conclou Pelegrí: "Només d'aquesta manera podrem fer mesures preventives i evolucionar cap a una filosofia més natural de desenvolupament del litoral, amb espais que s'autoregulen com a part de les dinàmiques pròpies del medi marí i litoral."
