Els efectes de la COVID-19 en l’àmbit de l’emergència climàtica

Es calcula que la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle a la ciutat des del començament de l’estat d’alarma ha estat de 290.840 tones de CO₂ equivalent. Segons els objectius de la Declaració d’emergència climàtica, aquest és el valor que hauríem d’estalviar cada any i fins al 2030 per assolir una reducció del 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1992.

La reducció dràstica de l’activitat en els darrers mesos ha suposat que es produeixin prop del 90% de les emissions que s’haurien produït sense la pandèmia. La reactivació de l’activitat a la ciutat pot provocar una pujada de les emissions.

Podeu consultar l’informe de seguiment de l’emergència climàtica aquí.

Més onades de calor i més episodis extrems de precipitacions

Les projeccions climàtiques realitzades en el marc del projecte europeu RESCCUE (Resilience to Cope with Climate Change in Urban Areas) preveuen diferents escenaris possibles.

A mitjan segle XXI es preveu un increment de la temperatura d’entre 2 i 6 graus centígrads segons el grau de compromís per frenar el canvi climàtic. S’espera, a més, un augment de les onades de calor, que es produiran amb més freqüència i seran més llargues. Els dies càlids es poden triplicar i les nits tòrrides es poden quadruplicar en els propers 80 anys.

Pel que fa a les precipitacions, s’espera que la quantitat de pluja anual a la ciutat es mantingui, però amb un repartiment diferent: els episodis extrems de pluja augmentaran, així com el risc d’inundacions.

A finals de segle, el nivell del mar pot haver pujat entre 25 i 50 centímetres, segons si se segueix una actitud compromesa o una de passiva.

Una ciutat compromesa amb l’emergència climàtica

El canvi climàtic afecta la salut dels veïns i les veïnes des de moltes vessants. La calor excessiva i sostinguda comporta que augmentin la mortalitat i la morbiditat, sobretot en els grups de població més vulnerables. Des de l’any 1992 fins al 2015, la calor extrema va provocar la mort de 150 persones cada any, en total, 980 homes i 2.729 dones.

La contaminació de l’aire també té una incidència directa en la salut de la ciutadania. Per aquest motiu, la ciutat aposta per millorar la qualitat de l’aire i segueix treballant per desenvolupar els acords recollits en la Declaració d’emergència climàtica i el pla Clima, amb quatre eixos principals:

• Fomentar la mobilitat activa i sostenible a la ciutat, a través de la millora de les connexions metropolitanes en transport públic, la transformació de l’espai públic i la introducció de més verd.
• Promoure i consumir energies alternatives, amb la rehabilitació energètica d’habitatges i equipaments i una xarxa de distribució el més neta possible.
• Apostar per l’economia local, l’ocupació verda i l’alimentació ecològica de proximitat.

Per adaptar la ciutat als impactes del canvi climàtic, com l’augment d’onades de calor o les pluges torrencials, s’han establert tres línies de treball:

• Augment del verd a la ciutat, naturalització del verd actual i creació d’eixos verds i superilles
• Mesures estructurals per fer front a la calor durant l’estiu
• Adaptació de la xarxa de sanejament i dipòsits

Al gener vam declarar l'emergència climàtica a Barcelona.
Presentem el primer informe de seguiment en un context inesperat a causa de la #covid19.
Quins efectes ha tingut la pandèmia en l'emergència climàtica al món i a la ciutat? #EmergènciaClimàticaBCNhttps://t.co/HaB2GT7QaU pic.twitter.com/nD8I9KH9Km

— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) July 16, 2020

Exposició itinerant: “Barcelona respon a l’emergència climàtica”

A més, s’ha elaborat una exposició itinerant interactiva per donar a conèixer de manera pedagògica la realitat de l’emergència climàtica a Barcelona.