Milloren els indicadors d’exposició al soroll a l’àrea metropolitana de Barcelona en els darrers 10 anys

Comença l'Acusti.cat

Des de la Sala d’actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, s’ha inaugurat la 3era edició del Congrés Català d’Acústica posant de relleu les últimes dades acústiques en clau positiva en plena crisis sanitària. Per una banda, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, ha començat amb una clara referència a la disminució del soroll degut a la reducció de l’activitat antropogènica durant aquests mesos de pandèmia per la COVID-19, traduïda amb una millora de la qualitat acústica dels nostres pobles i ciutats. Una situació real a gran escala font de dades que no s’haurien obtingut d’altra manera.

Subirà ha remarcat les conclusions d’un recent estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre els senyals acústics de trànsit durant els mesos de confinament: “El soroll degut al trànsit va baixar de 6 a 10 dB, equivalent a una meitat de la percepció normal”.

Per mantenir aquests nivells òptims amb un escenari cada vegada més normal, calen canvis estructurals i mesures de llarg recorregut. Subirà ha apuntat la mobilitat sostenible, la renaturalització de les ciutats, amb el verd cada vegada prenent més terreny, una agenda 2030 que ha d’implementar un conjunt d’ajudes en la lluita contra el canvi climàtic. Marta Subirà apunta a les dues grans problemàtiques: Soroll estructural i soroll ciutadà, relacionat amb el civisme i aquí cal treballar-hi de manera individual i els ajuntaments han d’ajudar .

Ja més en clau europea, Subirà ha recordat com “El soroll preocupa a la societat. La Unió Europea el considera com a segon agent ambiental de més impacte sobre la salut de la ciutadania darrera de la contaminació de l'aire”.

En aquesta línea, a nivell estructural, segons els darrers mapes estratègics de soroll, Subirà ha posat en relleu la notable millora dels indicadors d’exposició al soroll de la població, en les principals aglomeracions urbanes de l’àrea de Barcelona, principalment amb el trànsit com a font, en l’última dècada. Al 2012-F2 era un 45,7 %, i ara al 2017-F3 és un 28,6 % per sobre els 65 dB(A) – indicador Lden (día i nit) mentre que a l’ indicador Ld (día) al 2012-F2 era un 36,1 %, i ara al 2017-F3 és un 22,5 % per sobre els 65 dB(A) .Així i tot, “hi continua havent més de 200.000 persones exposades per sobre dels 70 dB(A) per sobre la legislació que es consideraria a 65 dB”. (Les dades, provenen dels treballs fets en municipis de quatre aglomeracions constituïdes per 13 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i del Vallès Occidental, que globalment sumen 2,3 milions d’habitants).

Hi ha feina a fer per part de l’administració, el sector acústic i la ciutadania. A les grans aglomeracions un percentatge important viu en entorn sorollosos. Davant aquesta realitat, Subirà conclou “Compatibilitzar l’activitat humana amb el benestar acústic és un repte molt complex però necessari afrontar com a qüestió de salut pública”.

Tot seguit, en la seva intervenció, el President de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha destacat la implicació de la Diputació des de la primera edició de l’Acusticat amb el seu paper pioner de vigilància acústica dels municipis, oferint un suport tècnic als pobles i ciutats davant de la problemàtica del soroll. Anomalia ambiental reptes que espera que Acusticat resolgui.

Segons Gomar, cada any la Diputació atén un centenar de peticions de contaminació acústica. “El so i els sorolls ens acompanyen continuament i ho hem pogut constatar durant el confinament. Els nostres tècnics han pogut mesurar un mateix punt, constatant, variacions entre 10 i 3 dB” - com a curiositat a les 8h del vespre pujaven amb els aplaudiments als sanitaris -. Reduir el nivel de soroll no és una tasca fàcil”. Com també regidor de Mataró, Gomar ha reconegut el repte d’afrontar aquesta anomalía medioambiental: “la dificultat de compaginar i gaudir d’un festa amb la tranquilitat i la salut de tots”.

En una setmana decisiva de noves mesures restrictives davant la pandèmia a la ciutat i al país, l’Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha posat en valor la la continuïtat del Congrés, mantenint la enyorada presencialitat que socialitza i teixeix complicitats, a través d’una finestra virtual d’oportunitats per tal d’arribar a molta gent . Ingla referma la idea de compromís d’una ciutat compromesa amb la sonorització, medi el ambient i sostenibilitat, unida a la declaració d’Emergència Climàtica.

La que és una ciutat farcida de verd no per això ha d’oblidar el seu pla d’acció i projectes sostenibles contra la contaminació acústica i ambiental. Així, l’Alcaldessa de la seu Acusticat 2020, ha reblat: “No pot ser que fem servir les mateixes vies i artèries que fa 40 anys. Hem d’aconseguir de treure vehicles privats del centre de la ciutat, hem de seguir buscant rutes alternatives. És la ciutat que estem obligats a deixar al nostre futur immediat”. Ingla conclou amb la feina pendent a fer i la sort de comptar amb projectes de sonorització a espais destinats a infants, entre ells els que pateixen de problemes d’autisme.

El soroll al mar

Michel André, Director del laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC ha estat l’encarregat d’obrir jornada amb la ponència magistral: “El ruido en el mar, una contaminación invisible” on ha posat de manifest amb diferents dades i enregistraments, la fragilitat de l’ecosistema marí sotmès a les fonts de soroll artificials fruït l’activitat humana.

Reptes i dilemes

El debat d’aquest dimecres 14 d’octubre ha estat intens. A la Sala Virtual 1 , el valor afegit de l’R+D+I, les dificultats d’adaptació la zonificació acústica a les realitats urbanístiques, les mesures de llarga durada, la gestió de les infraestructures de transport i de l’obra pública han estat reptes abordats per personal tècnic de cada administració, en representació de les àrees de control, gestió, avaluació i prevenció de la contaminació acústica acompanyants de ponents tècnics de l’administració pública o la consultoria acústica. La Sala Virtual 2 ha recollit la reflexió al voltant del comfort acústic, la normativa en aïllament i l’audiobranding, sense oblidar la sensibilització vers el soroll, amb propostes educatives mediambientals.

Entre ponències, els participants al congrés virtual han pogut ser còmplices audiovisuals dels vídeos realitzats per estudiants de l’Escola Superior de Disseny, ESDI, viure un parell de Soundwalks (Hush City App i Soundwalk a cegues) per l’entorn urbà i natural de Sant Cugat del Vallès i conèixer els sonòmetres antics com els que es troben al Museu d’Història de Sabadell.

Networking i cinefòrum “El silenci al cinema”

Un cinefòrum dirigit pel director i actor de cinema i teatre Xavier Miralles, ens ha dut fragments de pel.lícules que exemplifiquen la varietat de funcions cinematogràfiques d’aquest element. Així hem escoltar el silenci a filsms com: “Birth”, “21”, “Drive”, “ Odisea en el espacio”, “Salvar al Soldado Ryan”, entre altres.

Després de les sessions dels experts més tècnics, les sales virtuals han passat a tenir un format de networking entre els assistents i els patrocinadors, per propiciar la trobada i continuar la conversa entre solucions i serveis de les empreses que col.laboren amb el Congrés.

Els coorganitzadors del Congrés són l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC i l’Associació Catalana de Consultors Acústics, i compten amb el recolzament d’empreses patrocinadores i la col·laboració d’entitats del sector i universitats.

Fotos: Jordi Garcia @LocalPres / @ajsantcugat

Enregistrament

Podeu recuperar l'enregistrament complet i sense talls de l'emissió del Dia 1 (14 d'octubre) a l'apartat de Vídeos de la web. Properament publicarem els vídeos de cada plenari, repte i dilema també per separat tant a la web com al nostre canal de Youtbe.