L’AMB aposta pels prats florits en la seva xarxa de parcs per afavorir la biodiversitat

L’Observatori Metropolità de Papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) presenta el seu informe de resultats del 2020 i fa públic que s’amplia a 10 parcs i dues platges més. D’acord amb els dos anys de dades del projecte, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) afavorirà els prats florits fent compatible l’ús públic dels parcs. Els resultats obtinguts gràcies a persones voluntàries no deixen lloc a dubtes: els prats dels parcs sotmesos a poques segues, sense regar i lliures d’herbicides i fitosanitaris tenen més biodiversitat de papallones que els prats tradicionals formats de gespa o prats regats. “Aquesta biodiversitat, en termes de número d’espècies i abundància d’individus, és similar als prats seminaturals, sense cap tipus de gestió i sovint situats fora dels parcs”, comenta Joan Pino, director del CREAF i coordinador científic del projecte.

“Som molt conscients dels beneficis dels prats florits pel que fa a la biodiversitat i als serveis ecosistèmics associats; a més, contribueixen a tenir una millora paisatgística important i uns parcs més resilients als impactes negatius, com les plagues i les sequeres”, afirma Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Promoció i Conservació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Sempre que puguem afavorirem els prats florits, instal·larem una senyalització específica que iniciem aquest any i explicarem els seus beneficis a la població a través de les diferents activitats d’educació ambiental”, acaba en Bordanove.

Fins ara, l’Observatori recollia dades de biodiversitat a sis parcs i dues platges metropolitans de Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Gavà, Montgat, Tiana, Ripollet, Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí. Al 2021 el projecte s’amplia a un total de 16 parcs i quatre platges metropolitans que inclouen, a més, els municipis de Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. Per fer-ho, el projecte té oberta una crida a persones voluntàries que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que li sigui més còmode.

Papallones al març

“Amb la calor inusual d’aquest febrer i les darreres pluges, esperem una bona florida de plantes al març. Això segurament afavorirà veure més papallones i fins i tot noves espècies que no vam poder veure la primavera passada degut al confinament”, prediu en Jordi Bordanove.

La raó d’utilitzar papallones en aquests estudis és perquè “són un dels millors sentinelles”, apunta en Joan Pino. “Són bioindicadors reconeguts del canvi ambiental per la Unió Europea, degut a què són especialment sensibles als diversos factors associats al canvi global, com ara el canvi climàtic, la contaminació, la intensificació agrícola, la pèrdua d’habitats oberts i la urbanització”, conclou el director del CREAF.

La blaveta comuna (Polyommatus icarus) és la papallona més comuna als parcs metropolitans.

Parcs i platges metropolitans, la llar del 16 % de les papallones catalanes

Els resultats combinats de dos anys recullen una primera fotografia de la biodiversitat de papallones d’aquest parcs i platges metropolitans. Concretament, entre el 2019 i el 2020 s’han observat 33 espècies de papallones, la qual cosa indica que als parcs i platges metropolitans s’hi troben el 16,3 % de les espècies presents a Catalunya. En total s’hi han comptat 2.205 papallones des del juny fins a l’octubre de 2020. Les espècies més abundants als parcs són la blaveta comuna (Polyommatus icarus), la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia) i la blanqueta de la col (Pieris rapae). “Aquestes espècies tenen en comú que són generalistes, és a dir, les seves erugues es poden alimentar de diverses espècies de plantes. També tenen una gran capacitat de dispersió, el que vol dir que poden moure’s fàcilment d’un punt a un altre”, explica en Joan Pino. Els dos parcs amb més espècies de papallones han estat el parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat) i el parc del Torrent de la Font i Turó de l’Enric (Badalona), els únics amb més de 20 espècies detectades.

De les dades de l’Observatori també se’n destaca el paper de les platges metropolitanes, que tenen una comunitat de papallones diferent a la dels parcs. En aquests espais tan lligats al mar les papallones més comunes són la pòntia comuna (Pontia daplidice), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la safranera de la col (Colias crocea). “Es posa de manifest el valor de les platges en la conservació i millora de la biodiversitat metropolitana”, apunta Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i director del projecte.

L’Observatori Metropolità de Papallones mBMS està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del centre de recerca en ecologia CREAF, mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET) constituït per les tres entitats anteriors.

Des de l’Observatori es fa una crida per participar-hi a qualsevol persona amb una mica de temps lliure i que tingui ganes de comptar i identificar papallones en alguns dels parcs o platges del projecte. No es necessiten coneixements previs i el projecte ofereix suport constant, cursos de formació i recursos per identificar papallones, que estan disponibles al web del projecte. La participació es concreta en fer una visita al lloc seleccionat dos cops al mes, des del març fins a l’octubre, i que es pot combinar amb altres persones voluntàries del mateix parc o platja.

Per participar-hi com a voluntariat i consultar l’informe complet veieu el web del projecte mBMS.