Font: ICTA-UAB
Pixabay
Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial. L'informe precisa per primera vegada els ecosistemes que haurien de restaurar-se per tenir més beneficis per al clima i la biodiversitat, amb el menor cost.
Tornar al seu estat natural boscos, pastures, matolls, zones humides i ecosistemes àrids específics que van ser reemplaçats per terres de cultiu salvaria la majoria de les espècies amb base terrestre de mamífers, amfibis i aus en perill d'extinció, i permetria absorbir absorbiria 465 mil milions de tones de diòxid de carboni. Així ho revela un informe realitzat per 27 investigadors de 12 països en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).
Protegir el 30% de les àrees prioritàries identificades en l'estudi, juntament amb la protecció d'ecosistemes encara en la seva forma natural, reduiria emissions de carboni equivalents al 49% de tot el carboni acumulat a la nostra atmosfera en els últims dos segles. "La restauració d'ecosistemes a gran escala és fonamental per fer front a l'actual crisi climàtica i mitigar les pèrdues de biodiversitat i d'importants funcions dels ecosistemes. Hem demostrat que la restauració pot ocórrer de manera molt més efectiva quan es basa en una planificació espacial intel·ligent, maximitzant els beneficis per a la biodiversitat i el segrest de carboni, i minimitzant els costos", indica André Junqueira, investigador de l'ICTA-UAB que ha col·laborat en l'estudi, publicat avui a Nature.
L'estudi identifica quins ecosistemes mundials destruïts s’haurien de restaurar per aportar beneficis a la biodiversitat i el clima a un baix cost, sense impacte significatiu sobre la producció agrícola. Segons l'estudi “Global priority areas for ecosystem restoration”, la restauració pot ser 13 vegades més efectiva quan té lloc en les ubicacions de més prioritat, i l'assoliment dels objectius de biodiversitat, clima i seguretat alimentària és més àmplia. Sense precedents, l'estudi s'enfoca en els beneficis potencials de restaurar tant els boscos com els ecosistemes no boscosos en una escala global.
El nou informe a Nature es basa en les urgents advertències de l'ONU que indiquen que estem en camí de perdre un milió d'espècies en les pròximes dècades i que el món en la seva major part ha fracassat en el seu esforç d'arribar al 2020 a les fites de biodiversitat establertes globalment, inclòs l'objectiu de restaurar el 15% dels ecosistemes al món. Les nacions estan redoblant els seus esforços per prevenir les extincions massives a les portes de la Conferència sobre Diversitat Biològica a Kunming, Xina, el 2021, quan s'espera que se signi un tractat internacional per protegir la natura.
L’informe aporta informació per a la discussió al voltant de la restauració i ofereix reflexions sobre com reviure ecosistemes pot contribuir a abordar moltes metes. Usant una plataforma sofisticada d'optimització de múltiples criteris anomenada PLANGEA -un enfocament matemàtic que troba solucions precises per abordar molts problemes- i tecnologies de mapeig, els investigadors van avaluar 2.870 milions d'hectàrees d'ecosistemes arreu del món que han estat convertides a terres de cultiu. D'aquests, el 54% eren originalment boscos; el 25%, pastures; el 14%, matolls; el 4%, terres àrides; i el 2%, aiguamolls. A continuació, van avaluar aquestes terres a partir de tres factors o objectius -hàbitats d'animals, emmagatzematge de carboni i efectivitat de costos- per a veure quines porcions -el 5%, el 15% o el 30%- de terra del món comportarien els majors beneficis per a la biodiversitat i el carboni al menor cost, en ser restaurades.
Els investigadors també van poder identificar una solució a nivell global -no limitada per fronteres nacionals- que donaria un 91% de benefici potencial per a la biodiversitat i el 82% del benefici de mitigació climàtica, i reduiria els costos en un 27% en concentrar-se en àrees de baixos costos d'implementació i oportunitat. Quan els investigadors van analitzar els beneficis si la restauració es dugués a terme a nivell nacional -el que vol dir que cada país restauraria el 15% dels seus boscos-, van detectar una reducció del 28% en els beneficis en biodiversitat i de l'29% en els beneficis climàtics, així com un augment de l'52% en els costos.
“Aquests resultats ressalten com és d’important la cooperació internacional en l’assoliment d’aquestes metes. Cal que els diferents països exerceixin rols diferents i complementaris per assolir els objectius globals generals de biodiversitat i clima.”, destaca Bernardo B. N. Strassburg, autor principal de l’informe.
En resposta a les pors sobre que la restauració envaeixi la terra necessària per a la producció agrícola, els investigadors van calcular quants ecosistemes podrien reviure sense tallar el subministrament d'aliments. Van trobar que el 55% (1.578 milions d'hectàrees) dels ecosistemes convertits en terres de cultiu es podrien restaurar sense perjudicar la producció alimentària. Això podria aconseguir-se a través de la intensificació sostenible i ben planejada de la producció alimentària, juntament amb una reducció del malbaratament d'aliments i la substitució d'aliments, com la carn i el formatge, que requereixen grans quantitats de terra i, per tant, produeixen desproporcionades emissions de gasos d'efecte hivernacle.
"Els nostres resultats brinden informació crucial per a la presa de decisions, indicant on es poden restaurar els ecosistemes forestals i no forestals de la manera més eficient i assequible i fomentant l'assoliment dels objectius de restauració nacionals i internacionals", indica Junqueira. L'estudi ofereix evidència convincent de què la restauració, quan està ben coordinada i es realitza en combinació amb la protecció de ecosistemes intactes i un millor ús de les terres agrícoles, és una solució imbatible.
«Els nostres resultats brinden sòlida evidència dels beneficis de realitzar conjuntament el planejament i la implementació de solucions climàtiques i de biodiversitat, la qual cosa és particularment oportú en vista de les crucials reunions planejades per 2021 de les convencions de l'ONU sobre clima, biodiversitat i degradació de la terra », diu Strassburg.
"Si bé el nostre estudi proporciona una eina poderosa per a la planificació espacial de la restauració a gran escala, la implementació real de la restauració sobre el terreny ha de tenir en compte altres consideracions importants, com les demandes de les comunitats locals i d'altres parts interessades. Tot i això, el nostre treball mostra camins prometedors per alinear i maximitzar els beneficis ecològics i socioeconòmics de la restauració", afegeix André Junqueira.
També demostra una aplicació fonamental, però fins ara no explorada, de la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN i aportarà informació per a la discussió del Congrés Mundial de la Natura de la UICN l'any que ve i en la 15a Conferència de les parts de l'CDB pel que fa al compromís de polítiques, inclosos el Desafiament de Bonn, la Dècada per a la Restauració i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Destaquen que per prioritzar els resultats múltiples de restaurar altres ecosistemes a més dels boscos i més enllà dels objectius d'àrees a nivell de país, cal intensificar la cooperació internacional i estimular l'acció pel bé de la salut de la planeta.
