“Persones que cuiden dels boscos, boscos que cuiden de les persones” Aquest és el lema del projecte simbiosi, una iniciativa de l’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa, en col.laboració amb l’Hospital d’Olot i finançat pel departament de Territori i Sostenibilitat, el qual ha aconseguit revaloritzar un bosc madur, convertit en un recurs de medicina forestal i un espai d’educació ambiental i vinculació amb la natura. Parlem amb Tura Puntí, una de les coordinadores del projecte per saber-ne més.
D’on naix la iniciativa simbiosi?
És una iniciativa de l’Agrupació ecologista en aliança especialment amb la unitat de pediatria, dintre la Fundació de l’Hospital d’Olot. Amb ells hi ha una col·laboració molt estreta, des de l’inici. És l’agrupació qui va elaborar el projecte, i a partir d’aquí s’han dissenyat diferents accions, que estan vinculades amb diferents agents del territori.
Quina ha estat la intenció al darrere del projecte?
El nom del projecte ja ens dona molta informació. Una simbiosi és la interacció entre dos organismes o dues especies diferents que cooperen per un benefici mutu. Nosaltres, com associació ecologista, buscàvem la revalorització del bosc de l’Hospital d’Olot, i vam pensar que es podria impulsar al mateix temps que els pacients de l’hospital aprofitaven els beneficis terapèutics d’aquest bosc madur. Per tant, amb el projecte es millorava l’estat de salut del bosc i de les persones.
Quina és la problemàtica dels boscos madurs a Catalunya?
Els boscos vells, els peus dels quals són ja molt grans, són els primers que s’exploten forestalment. Això fa que, per exemple aquí a la Garrotxa, malgrat ser una comarca boscosa, el percentatge de boscos madurs sigui molt baix. Ho sabem perquè es va fer un Atlas de Boscos Madurs a la Garrotxa, al 2008.
No obstant, la tendència es va capgirant, gràcies a que s’ha donat molt de valor a la funció terapèutica vinculada als boscos madurs. Això ha propiciat un canvi d’actitud dels propietaris forestals, els quals ens alguns casos estan ja deixant una part de la propietat a dinàmica lliure. Això implica que aquests rodals es mantindran, a nivell de biodiversitat i el seu valor patrimonial i terapèutic es veurà preservat. Per tant, s’està veient que el percentatge de boscos madurs ha deixat de baixar, està estable. S’està fent una bona feina.
Com es difon el valor terapèutic dels boscos madurs des de Simbiosi?
La tasca de divulgació ambiental és cabdal al projecte. És important que no només els propietaris, sinó la població en general conegui el valor dels boscos madurs, que sàpiguen per exemple que la fusta morta és un habitat per diferents espècies, i que preservant aquest arbres protegeixes tota la comunitat forestal.
De quina manera ho feu, quines son les accions dirigides a l’educació ambiental?
Volem donar a conèixer la seva importància i una de les accions és l’exposició fotogràfica "BELLS BOSCOS VELLS", amb fotografies de Pep Sau. Es mostren totes les comunitats de boscos madurs que es poden trobar a Catalunya, la idea inicial era que fos itinerant pels diferents hospitals de la província de Girona. Però amb la crisi sanitària no es podran fer aquestes visites guiades i es mourà per centres cívics i museus. A més, paral·lel amb l’exposició s’està elaborant un llibre per difondre el valor dels boscos madurs.
L’Associació Selvans i altres estan promovent una xarxa de boscos terapèutics a Catalunya. En parlàrem amb el Jaume Hidalgo Colomé. Quines són les diferències i similituds?
La simbiosi entre l’Hospital d’Olot - la feina que s’està fent des de l’àmbit sanitari - i l’Agrupació ecologista és un dels valors que té aquest projecte. La xarxa de boscos terapèutics que impulsa Selvans i que va començar a Girona fa uns 4 anys, ha possibilitat preservar boscos vells on els usuaris poden gaudir dels seus beneficis terapèutics, vivint l’experiència del ‘bany de bosc’, i això té un benefici també pel propietari. Es una funció ecoturística.
Però en el cas d’aquest bosc, del ‘bosquet de l’hospital’ la missió del bosc en relació amb els usuaris és diferent. Pot tenir un potència molt gran. Des de l’hospital ja estan movent fils perquè pacients de llarga estada o malalties cròniques pugin accedir al bosc, adaptant-lo també per persones amb necessitats especials de mobilitat. I això serà una vinculació directa, serà un recurs de medicina forestal que ofereix un benefici directe per aquests malalts.
Volem que aquest projecte pugui inspirar a d’altres hospitals i centres sanitaris, a que facilitin que els seus usuaris puguin estar en contacte amb la natural, ara que ja és evident el seu benefici a molts nivells. A d’altres països, el més conegut és el Japó, la sanitat pública ja està fent una aposta molt gran perquè els pacients puguin gaudir d’aquestes estades al bosc d’una manera fàcil.
Una de les accions de més èxit, dins del projecte, ha estat “un nadó, un arbre” quina és la valoració d’aquesta experiència?
Aquesta campanya, dinamitzada per la unitat de pediatria, està impulsant que cada infant que neix a l’hospital d’Olot se li dona un plançó, d’un arbre o arbust d’una espècie autòctona, típica de la comunitat d’aquest bosc, que és una roureda. I amb aquestes famílies fem jornades de plantació, cada arbre portarà el nom del seu nadó. Això vincula les famílies amb el bosc i les anima a sumar-s’hi a les diferents jornades de manteniment i conservació del bosc.
Quin paper té l’hospital en les jornades de manteniment amb l’hospital?
Estem en un moment de planificació, però el que volem és que els voluntaris de les jornades de manteniment i voluntariat siguin persones vinculades a l’hospital, pacients o treballadors. Vam fer una jornada la passada tardor i van venir persones amb afàsia que estàvem sent tractades a l’hospital. Férem una tasca d’eliminació d’espècies invasores, i va ser molt enriquidor, pel treball al bosc i la cohesió de grup que es va produir.
Està previst fer 6 jornades més per a pacients de l’hospital amb diferents patologies. En aquestes estades al bosc, a més de regar, plantar o traient invasores, se’ls ofereix informació, pautes de com vincular-se amb el bosc, poder estar en una actitud apropiada per gaudir de tots els beneficis terapèutics, i també es promou la salut social de les persones.
A que et refereixes amb salut social?
La salut social és tot allò que ens omple en la manera que ens relacionem amb el medi, amb els altres. La OMS defineix la salut no només l’absència de malaltia, sinó el fet de poder gaudir d’una salut física, mental, emocional i social. Aquesta dimensió social, que hem perdut més en aquest any que hem viscut, que podem al bosc, en un grup millorar-la alhora que podem millorar el bosc és una riquesa. Aquesta tasca és molt més que treure una planta invasora del bosc. Hi ha la part de conservació en sí, i la resta que de vegades no veiem.
Ha canviat la nostra relació amb la natura després de viure una pandèmia?
Sí. Ara mateix li donem molt més valor tanta a la natura com als vincles en les nostres relacions. Hi ha més ganes de sortir, de nodrir-nos, de veure la natura com mai l’havia vist abans. Alguna cosa ha canviat. Aquella part de la població que havia viscut en un ambient urbà i havia perdut el vincle amb la natura sent en gran part la necessitat de tornar-hi, veu més el seu valor. I això és mes fort quan veus que tens una patologia, i gràcies a la ciència hem pogut validar el que sabíem a nivell intuïtiu que els boscos son beneficiosos per la nostra salut, el que anomenem medicina forestal. Això fa que jo pacient, professional o propietari li doni més valor a aquell arbre, a aquell bosc.
I aquesta és la nostra tasca, en aquest cas conèixer el valor del que tenim, en el cas del bosquet de l’Hospital d’Olot , una Roureda de roure pènol, que té una distribució molt particular a Catalunya, que en tenim molt poques, i la volem cuidar. Amb aquest projecte hem fet que les persones se n’adonin del que tenim a la vora, retornar-li el seu valor i fer-lo accessible i cuidar-lo per obtenir d’aquest bosc els màxims beneficis per la nostra salut en totes les seves dimensions.
