Font: ONU
Negociadors a la clausura de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, COP26. NU/Laura Quinones
Tot i que s'han aconseguit petits i grans avenços en la lluita contra l'escalfament global, i encara que es manté l'objectiu d'intentar contenir l'augment de la temperatura mitjana de la terra a 1,5 graus, com marca l'Acord de París, moltes qüestions continuen sense resoldre’s i els compromisos segueixen sense tenir prou ambició per assolir aquest objectiu.
Després de prolongar un dia més les negociacions a la Conferència sobre el Canvi Climàtic, la COP26, els gairebé 200 països reunits a Glasgow (Escòcia) van adoptar dissabte un document final que, segons Secretari General de l'ONU, reflecteix els interessos, les contradiccions i l'estat de la voluntat política al món actual.
"És un pas important però no n'hi ha prou. Hem d'accelerar l'acció climàtica per mantenir viu l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus", va dir António Guterres en una declaració en vídeo publicada al final de la reunió de dues setmanes.
El titular de l'ONU va afegir que és hora de passar al "manera d'emergència", posant fi a les subvencions als combustibles fòssils, eliminant el carbó, posant un preu al carboni, protegint les comunitats vulnerables i complint el compromís de 100.000 milions de dòlars de finançament per al clima.
"No hem aconseguit aquests objectius en aquesta conferència. Però tenim alguns elements per avançar", va dir.
Guterres també tenia un missatge per als joves, les comunitats indígenes, les dones capdavanteres i tots aquells que lideren l'acció climàtica: "Sé que esteu decebuts. Però el camí del progrés no sempre és una línia recta. A vegades hi ha desviaments. A vegades hi ha obstacles. Però sé que podem aconseguir-ho. Estem lluitant per les nostres vides, i aquesta lluita s'ha de guanyar. Mai us rendiu. Mai retrocediu. Continueu empenyent cap endavant”.
Una instantània de l’acord
El document final, com es coneixen els resultats d'aquestes reunions de l'ONU, demana a 197 països que informin dels seus avenços cap a una ambició climàtica més gran l'any que ve, a la COP27, que se celebrarà a Egipte.
Una esmena d'última hora introduïda per la Xina i l'Índia va suavitzar el llenguatge que havia circulat anteriorment en un esborrany de text sobre "l'eliminació de l'energia de carboni no estabilitzat i dels subsidis ineficients als combustibles fòssils". Tal com es va adoptar dissabte, el text cita una "reducció progressiva" de l'ús del carbó.
L'acord també demana terminis més estrictes perquè els governs actualitzin els plans de reducció d'emissions.
Pel que fa a l'espinosa qüestió del finançament dels països desenvolupats per donar suport als països en desenvolupament en l'adaptació i la mitigació de l'impacte del canvi climàtic, el text subratlla la necessitat de mobilitzar el finançament climàtic "de totes les fonts per assolir el nivell necessari per aconseguir els objectius de l'Acord de París, inclòs l'augment significatiu del suport als països en desenvolupament, més enllà de 100.000 milions de dòlars l'any”.
El resultat menys dolent
Durant la darrera sessió plenària de balanç, molts països van lamentar que el paquet de decisions acordat no fos suficient. Alguns ho van qualificar de "decebedor", però en general van reconèixer que era equilibrat per al que els països podien acordar en aquest moment i ateses les seves diferències.
Països com Nigèria, Palau, Filipines, Xile i Turquia van afirmar que, encara que hi ha imperfeccions, recolzen àmpliament el text.
"És un pas endavant incremental, però no està en línia amb el progrés necessari. Serà massa tard per a les Maldives. Aquest acord no porta esperança als nostres cors", va dir el principal negociador de Maldives en un discurs agredolç.
L'enviat dels Estats Units per al clima, John Kerry, va dir que el text "és una declaració poderosa" i va assegurar als delegats que el seu país participarà de manera constructiva en un diàleg sobre pèrdues i danys i adaptació, dues de les qüestions més difícils aconseguir que els països es posin d'acord.
"El text representa el resultat menys dolent", va concloure el màxim negociador de Nova Zelanda.
Un grup de persones amb pancartes reivindicatives posa per als fotògrafs al corredor principal de la zona blava a la Conferència sobre el Clima, COP26, a Glasgow. Noticias ONU//Laura Quinones
Alguns èxits clau de la COP26
Més enllà de les negociacions i els líders polítics, la COP26 va reunir uns 50.000 participants en línia i en persona per compartir idees innovadores, solucions a l'escalfament global, assistir a esdeveniments culturals i crear associacions i coalicions.
Durant la conferència es van fer molts anuncis encoratjadors. Un dels més importants va ser que els líders de més de 120 països, que representen al voltant del 90% dels boscos del món, es van comprometre a aturar i invertir la desforestació per al 2030.
També hi va haver un compromís sobre el metà, liderat pels Estats Units i la Unió Europea, pel qual més de 100 països van acordar reduir les emissions d'aquest gas amb efecte d'hivernacle per al 2030.
D'altra banda, més de 40 països -entre ells grans consumidors de carbó com Polònia, Vietnam i Xile- van acordar abandonar el carbó, un dels generadors d'emissions de CO2 més grans.
El sector privat també va mostrar un fort compromís amb gairebé 500 empreses de serveis financers mundials que van acordar alinear 130 bilions de dòlars -al voltant del 40% dels actius financers del món- amb els objectius establerts a l'Acord de París, incloent-hi la limitació de l'escalfament global a 1,5 graus Celsius.
A més, una cosa que va prendre per sorpresa molts, els Estats Units i la Xina es van comprometre a impulsar la cooperació climàtica durant la propera dècada. En una declaració conjunta van dir que havien acordat prendre mesures en una sèrie de qüestions, com ara les emissions de metà, la transició a l'energia neta i la descarbonització. També van reiterar el compromís de mantenir l'objectiu d'1,5 graus.
Pel que fa al transport ecològic, més de 100 governs nacionals, ciutats, estats i grans empreses van signar la Declaració de Glasgow sobre cotxes i furgonetes amb zero emissions per posar fi a la venda de motors de combustió interna per al 2035 als principals mercats del món a 2040. Almenys 13 països es van comprometre també a posar fi a la venda de vehicles pesats impulsats per combustibles fòssils per al 2040.
Les darreres dues setmanes s'han realitzat molts compromisos "més petits", però igualment inspiradors, com el d'11 països que han creat l'Aliança Més enllà del Petroli i el Gas (BOGA). Irlanda, França, Dinamarca i Costa Rica, entre d'altres, així com alguns governs subnacionals, van llançar aquesta aliança, la primera del seu tipus, per fixar una data de finalització de l'exploració i l'extracció de petroli i gas a nivell nacional.
Els assistents a la COP26 pengen promeses i peticions als líders mundials en forma de fulles de diferents colors a la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Glasgow, Escòcia.
Els assistents a la COP26 pengen peticions als líders mundials en forma de fulles de diferents colors a la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Glasgow, Escòcia. UNFCCC/Kiara Worth
Un ràpid repàs de com hem arribat fins aquí
El 1992, l'ONU va organitzar un gran esdeveniment a Rio de Janeiro anomenat Cimera de la Terra, en què es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
En aquest tractat, les nacions van acordar "estabilitzar les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera" per evitar la perillosa interferència de l'activitat humana al sistema climàtic. Actualment, el tractat compta amb 197 signataris.
Des de 1994, any en què va entrar en vigor el tractat, l'ONU reuneix cada any gairebé tots els països del planeta en Conferència sobre el canvi climàtic o "COP", que significa "Conferència de les Parts".
Aquest any hauria d'haver estat la 27a cimera anual, però a causa del COVID-19, la Conferència es va haver d'endarrerir un any a causa de l'ajornament de l'any passat, per això és la COP26.