Isaac Peraire és l'actual director de l'Agència de Residus de Catalunya. És sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada.
Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.
La FAO ha estimat en 1,6 bilions de tones el volum de malbaratament alimentari arreu del món amb un impacte en les emissions de CO2 també d’enormes dimensions. Per començar potser caldria clarificar el sentit de l’expressió. Què és malbaratament alimentari exactament?
Quan parlem de malbaratament alimentari ens referim a aquells aliments destinats originàriament al consum humà que són descartats en qualsevol de les fases de la cadena alimentària i acaben esdevenint residus. Per exemple, són malbaratament partides malmeses a la indústria alimentària, els aliments que superen la data de caducitat o de consum preferent en un supermercat o les restes de plats que no mengem o se’ns fan malbé a la nevera a casa i acaben a les escombraries.
"Són malbaratament partides malmeses a la indústria alimentària, els aliments que superen la data de caducitat o de consum preferent en un supermercat o les restes de plats que no mengem o se’ns fan malbé a la nevera a casa i acaben a les escombraries"
Segons dades del 2010, a Catalunya es malbarataven unes 260.000 tones anuals de menjar al sector minorista, la restauració i les llars. Quins ha estat l’evolució en aquesta darrera dècada? Hem millorat o empitjorat?
Posar xifres al malbaratament va ser molt important l’any 2010 en aquesta primera quantificació que es va fer a Catalunya. Des de llavors, hem seguit treballant en altres baules de la cadena alimentària i també en aquesta part final identificant i quantificant el malbaratament que hi ha en la fracció orgànica dels residus municipals. Hem de ser prudents amb els resultats perquè falta completar-los però les primeres anàlisis mostren una millora.
Segons dades del 2010, a Catalunya es malbarataven unes 260.000 tones anuals de menjar al sector minorista, la restauració i les llars. Quins ha estat l’evolució en aquesta darrera dècada? Hem millorat o empitjorat?
Posar xifres al malbaratament va ser molt important l’any 2010 en aquesta primera quantificació que es va fer a Catalunya. Des de llavors, hem seguit treballant en altres baules de la cadena alimentària i també en aquesta part final identificant i quantificant el malbaratament que hi ha en la fracció orgànica dels residus municipals. Hem de ser prudents amb els resultats perquè falta completar-los però les primeres anàlisis mostren una millora.
Catalunya ha reaccionat davant del problema amb una llei aprovada el 2020. S’ha definit com a “pionera a Europa”. És una denominació ajustada a la realitat? Què té la norma catalana que no tinguin les que s’han elaborat a d’altres països del nostre entorn?
La llei catalana és la primera a Europa que aborda alhora la prevenció de les pèrdues, el malbaratament i l’aprofitament alimentari dels excedents generats. Fins ara, les lleis aprovades en el nostre entorn s’han centrat en promoure i facilitar la donació d’aliments descartats a entitats socials per a la seva redistribució. Aquí, hem considerat que és necessari que tota la cadena s’impliqui en millorar el seu funcionament per evitar ja d’entrada que es generin aquests aliments descartats.
Tenint en compte el que acaba de comentar, quines exigències concretes es fan a les empreses? I quines exigències es fan a l’administració pública?
Efectivament, la generació de malbaratament es produeix al llarg de tota la cadena alimentària. Sovint les causes són complexes i hi intervenen les relacions entre agents o qüestions més estructurals de funcionament del sistema. Per això és important la participació i la col·laboració de totes les baules.
Per aconseguir aquesta implicació transversal, la llei catalana obliga tots els agents de la cadena alimentària, i aquí estem parlant de la producció primària, la indústria, la distribució, el comerç al detall i la restauració de tot tipus, a quantificar anualment les pèrdues i el malbaratament alimentari i a posar en marxa plans per reduir-los. Alhora, obliga l’administració a implantar un pla estratègic i un sistema d’informació, i a impulsar diverses mesures de foment, com l’economia circular, la incorporació de la prevenció als contractes públics o la recerca i la innovació en aquest àmbit.
Un sector crític en aquest tema és de l’hostaleria i la restauració que, per altra banda travessa un moment difícil, com ha rebut aquest sector les obligacions i els deures específics que se li demanen?
La restauració i l’hostaleria han demostrat una gran capacitat d’adaptació i d’innovació davant els reptes que els ha plantejat la pandèmia. Cal dir que, amb la prevenció del malbaratament, també estem veient una resposta proactiva. Una de les obligacions, la de facilitar que ens enduem el que no ens hem acabat al restaurant, ja està normalitzada i la major part dels restaurants l’estan aplicant. I per facilitar-los la quantificació i els plans de prevenció, des del Departament d’Acció Climàtica es publicaran aquest any tres guies de suport amb pautes per fer-ho que s’han redactat amb la seva col·laboració.
En què consisteix el règim sancionador de la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris? S’han aplicat sancions des de l’aprovació de la norma?
Les sancions previstes a la Llei se centren sobretot en penalitzar l’incompliment de les obligacions que hem comentat: quantificar el malbaratament, posar en marxa un pla d’acció, no fer malbé els aliments expressament, facilitar que ens puguem endur el menjar restant a casa als restaurants.
Algunes d’aquestes obligacions estan supeditades a l’aprovació d’un reglament que les ha de desplegar i que està en elaboració en aquests moments. Per això, encara no s’han aplicat sancions relacionades amb aquesta llei.
"L’Ecowaste4food ens ha aportat un intercanvi molt ric d’experiències entre les regions participants i la creació del Comitè estratègic català format per agents implicats del territori. A Catalunya, tenim la sort de comptar amb moltes organitzacions que fa anys que actuen per prevenir el malbaratament"
Entre el 2019 i el 2020 ha estat en marxa el primer Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya elaborat en el marc del projecte Ecowaste4food. Resumidament, quins han estat els objectius i els principals resultats obtinguts amb aquest pla?
Amb aquest pla hem volgut avançar en la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya, posant en valor els aliments, potenciant la prevenció en origen i incrementant l’aprofitament. Un punt fort ha estat l’elaboració i posada en marxa del pla a partir de compartir reptes i agenda d’actuació amb les 45 organitzacions que hi han participat des del comitè estratègic català. Això vol dir que empreses, universitats i centres de recerca, entitats socials i ambientals i administració pública hem treballat conjuntament dissenyant un pla que ha inclòs actuacions realitzades per totes les entitats participants.
Aquest enfocament, que ha estat possible gràcies al compromís i la implicació de tothom en el marc del comitè, ha permès multiplicar l’acció i multiplicar els resultats per respondre a un objectiu comú.
Així, hem pogut avançar en la creació de coneixement al voltant de la generació i les causes de les pèrdues i el malbaratament. S’han dut a terme nombroses accions de sensibilització i formació, multitud de projectes d’aprofitament alimentari o iniciatives tan destacades com la Llei 3/2020 o l’impuls de subvencions per a la prevenció realitzats per ens locals, entitats i empreses.
El Pla d’acció s’ha elaborat, efectivament, en el marc del projecte Ecowaste4food, finançat pel programa de cooperació Interreg Europe i amb la participació d’administracions locals i regionals de set estats. El seu objectiu ha estat implantar iniciatives ecoinnovadores de prevenció del malbaratament alimentari tenint en compte la seguretat alimentària, l’eficiència de recursos, l’economia circular i la governabilitat territorial.
L’Ecowaste4food ens ha aportat un intercanvi molt ric d’experiències entre les regions participants i la creació del Comitè estratègic català format per agents implicats del territori. A Catalunya, tenim la sort de comptar amb moltes organitzacions que fa anys que actuen per prevenir el malbaratament i que s’han implicat molt en el projecte.
El comitè ha aportat la seva experiència i bones pràctiques en aquest intercanvi amb les altres regions, han participat de les visites i de l’aprenentatge i han contribuït a l’elaboració del Pla d’acció a partir d’aquest model de governança en xarxa que hem volgut impulsar a Catalunya.
L’Agència de Residus de Catalunya du a terme una campanya de comunicació Som gent de profit. Quins són els missatges principals que s’hi inclouen i com s’està desenvolupant en aquests moments?
La campanya Som Gent de Profit porta activa des de 2014. De fet, és una de les accions comunicatives més dilatades en el temps de l’Agència de Residus de Catalunya. La campanya es dirigeix al consumidor, a la població en general, però sobretot a aquelles persones que compren i cuinen a casa. Per una banda, s’expliquen les conseqüències socials, ambientals i econòmiques dels malbaratament i, per altra banda, es donen trucs, consells i idees per evitar el malbaratament alimentari, ja des d’abans d’anar a comprar fins a la fase final, que és la d’aprofitar les sobralles. Per tal de difondre aquests missatges, la campanya compta en aquets moments amb una web, una app, presència a xarxes socials, un taller escolar i una exposició itinerant. El taller escolar ja l’han realitzat 18.000 infants catalans, i l’exposició l’han visitada més de 80.000 persones.
Després de totes aquestes normes i iniciatives comentades, com creu que caldrà enfocar la qüestió del malbaratament alimentari en el futur per guanyar més eficàcia i reduir el problema al mínim?
Els aliments i tots els recursos que ens permeten obtenir-los tenen un gran valor i aquest ha de ser el punt de partida. Per nosaltres és clau treballar des de la responsabilitat compartida de tots els agents de la cadena alimentària i avançar cap a formes de producció i consum sostenibles, anant a l’arrel del problema. I per aconseguir-ho, necessitem utilitzar totes les eines a l’abast.
Cal incrementar el coneixement sobre les quantitats i les causes i revisar com estem produint, transformant, distribuint, comercialitzant i consumint els aliments. És necessari innovar sobre les solucions a nivell tecnològic, però també a nivell social, normatiu, fiscal, etc. Hem d’aplicar la normativa existent, amb obligacions i amb acords voluntaris, promoure el diàleg i la col·laboració entre agents i aconseguir que cadascú des de la seva posició faci un bon ús dels aliments.
