Fa una setmana l'IPCC va publicar el sisè informe on alertava que els impactes de la crisi climàtica són globals i més intensos del que es creia. Jofre Carnicer, un dels autors espanyols del treball, adverteix que, per superar aquest repte “majúscul”, en els propers 20 anys es necessiten canvis no només als governs, sinó també als nostres comportaments de consum, cultura i hàbits de vida.
Uns 270 experts de 67 països han participat a l'últim informe del Panell Intergovernamental per al Canvi climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), entre ells l'espanyol Jofre Carnicer, professor d'ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
La feina, resultat de la revisió de 34.000 estudis científics sobre la crisi climàtica, ha revelat que més de 3.300 milions de persones ja són vulnerables a l'efecte de l'augment de la temperatura. A més, en centrar-se en els impactes, l'adaptació i la vulnerabilitat, els autors destaquen que hi ha moltes desigualtats entre regions.
En el cas d'Europa, on Carnicer ha analitzat els impactes i els riscos futurs del canvi climàtic als ecosistemes terrestres europeus, la zona més afectada és la conca del Mediterrani, sobretot la ribera sud.
Gairebé la meitat de la humanitat és vulnerable al canvi climàtic. De quina manera es reflecteixen els impactes climàtics al nostre continent?
Amb les onades de calor es produeix un impacte en la salut humana a Europa, però també en la mortalitat i morbiditat, sobretot en alguns grups socials com a gent gran, nens, nadons, persones amb certes patologies, etc. Tots ells seran més sensibles a problemes de calor extrema. Però això no és res més que un exemple.
En general, els impactes del canvi climàtic tendeixen a ser negatius, especialment a la zona del sud de la conca mediterrània on la gent té vulnerabilitats de diferents tipus. A més de la salut, hi ha la inseguretat alimentària, la gestió de plantes energètiques i problemes de sobreescalfament de sistemes de refrigeració, el turisme, els recursos bàsics, els sectors agrícoles i ramaders, etc.
"Tenim una finestra molt curta per a l'acció d'uns 20 anys i la profunditat dels canvis són molt transversals i complexos"
Quines zones són les més vulnerables?
Hi ha una multiplicitat d’impactes i es produeixen a tot el món. Una de les zones més vulnerables del planeta és Àfrica central. Però a Europa també es donen aquests impactes, especialment a la Mediterrània, on les conseqüències són més acusades.
L'informe destaca justament que s'aprecien en funció de si s'està al sud o al nord de la conca mediterrània…
Sí, aquesta és una dada molt rellevant que ha il·luminat l'informe, on es fa una revisió quantitativa dels indicadors de sostenibilitat que comprenen des de la pobresa, la qualitat de l'educació, la complexitat dels sistemes sanitaris, els usos de l'aigua, els temes de violència associats a gènere o els de governança i conflicte…
Hi ha unes asimetries molt notables a la conca de la Mediterrània, on els països del sud tenen indicadors associats a una vulnerabilitat més gran al canvi climàtic. Està molt demostrat el fet que, per a un mateix efecte, la crisi climàtica impacta més intensament als territoris amb menys capacitat de protecció en recursos bàsics com és l'alimentació, la sanitat, etc.
Els impactes del canvi climàtic se solen associar al desglaç de les glaceres, l'augment del nivell del mar o les sequeres, entre d'altres. Però la seguretat alimentària també afecta ja milers de persones. De quina manera?
És el que anomenem riscos complexos, és a dir, que no només hi ha impactes directes climàtics, sinó que hi ha riscos complexos on l'increment, per exemple d'onades de calor, de pluges molt intenses o la combinació de totes dues, té un nou impacte a la producció d’aliments. I això alhora afecta la salut humana o la nutrició a moltes zones del món. Hi ha una interdependència molt forta entre aquests impactes climàtics i aspectes socials de riscos que fins ara no érem tan conscients que estaven molt estretament vinculats al canvi climàtic, com la seguretat alimentària.
"Veiem que hi ha més evidència científica i que els riscos associats al canvi climàtic són més grans respecte a la darrera avaluació. D'això se'n deriva una crida a l'acció urgent i transformativa, especialment al camp de les emissions de CO2, que són un factor causal de primer grau a aquest problema"
Aquest és un dels aspectes que més us ha sorprès en els resultats de la vostra anàlisi?
Hi ha una certa continuïtat entre aquests resultats i els de fa sis anys, però potser un efecte remarcable és que veiem que hi ha més evidència científica i que els riscos associats al canvi climàtic són més grans respecte a la darrera avaluació. D'això se'n deriva una crida a l'acció urgent i transformativa, especialment al camp de les emissions de CO2, que són un factor causal de primer grau a aquest problema.
Tenint en compte la quantitat d'estudis científics que heu revisat –uns 34.000–, quins són els factors que bloquegen una acció climàtica més efectiva?
És un problema molt ben documentat. Realment les accions que cal emprendre, tant en mitigació com en adaptació, representen canvis estructurals molt importants en múltiples sectors de la nostra societat: descarbonitzar o reconvertir el sistema energètic, el de transport, reduir les emissions de tots els sistemes industrials i canviar tots els estils de vida i de treball de milers de persones.
És realment possible?
El tema ja és a l'agenda política i s'estan aprovant mesures, però encara són molt incipients i hi ha barreres clares de finançament o institucionals per la complexitat i la magnitud del repte. També hi ha manca d'experiència i de coneixement perquè és la primera vegada que la nostra societat abraça un repte com aquest.
Tenim una finestra curta per a l'acció d'uns 20 anys i la profunditat dels canvis són molt transversals i complexos. Sí que s'estan fent passos, però caldrà redoblar els esforços per intentar acostar-nos al màxim a uns impactes i a unes reduccions d'emissions que siguin una mica consistents i amb efectes significatius a millorar la trajectòria de la política climàtica de les nostres societats.
El compromís és de tots, fins i tot nostre, com a ciutadans…
Sí, davant aquest repte majúscul cal considerar accions a tots els nivells (governamentals, nacionals, locals i municipals o individuals). Qualsevol acció per petita que sigui posa un gra de sorra i ens porta, sens dubte, cap a escenaris climàtics més favorables. És un repte multiacció des de governs, institucions locals, associacions de la societat civil fins als nostres comportaments de consum, cultura i hàbits de vida.
Una altra dada que ens pot donar llum és que els compromisos i l'activitat s'han renovat. Per exemple, les trajectòries amb les obligacions internacionals que teníem de mitigació ens portaven fa tres anys a un escenari d'uns 3,2 ºC d'augment de la temperatura mitjana global, mentre que avui si complim els compromisos (que han augmentat) estaríem en un escenari de 2,9 ºC. Encara que encara és insuficient i amb un alt risc, hi ha petits avenços en el compromís i l'acció. El missatge és que qualsevol acció és significant.
"Realment les accions que cal emprendre, tant en mitigació com en adaptació, representen canvis estructurals molt importants en múltiples sectors de la nostra societat"
Aleshores les mesures sí que estan funcionant?
Sí, tot i que són limitats s'estan fent molts canvis. Sóc una mica prudent sobretot per no traslladar el missatge que no hi ha avenços, perquè sí que n'hi ha, encara que són insuficients. Pel que fa als factors que impedeixen aquests canvis, aquests són molt complexos perquè són intrínsecs de les persones. Però també són estructurals, com el de transports creats en centenars d'anys. Revertir-ho en una escala temporal curta és difícil. I no podem tindre totes les respostes. Cal estar anys i anys per arribar a entendre aquests fenòmens.
Però al final el temps que falta perquè aquests impactes no siguin irreversibles és molt curt. Què proposen des de l’IPCC?
Bé, les dades són molt clares. Cal reduir les emissions globals en aquesta dècada al 45 o 50% i arribar en 30 anys a societats totalment transformades amb emissions neutres. Aquests són els objectius.
Com més ens acostem amb petites i grans accions, millor clima hi haurà per a les generacions futures. Cal arribar fins on es pugui encara que la finestra temporal sigui estreta. I veurem quin és el resultat d'aquests esforços. La dificultat del repte no ens ha de portar en cap cas a la inacció.
No obstant això, a l'informe sí que es diu clarament que, malgrat els esforços, certs impactes ja són irreversibles. Com s’entén això?
És difícil. El clima és un sistema complex i té diversos elements, no només la pujada de la temperatura atmosfèrica, també té altres processos com el desglaç o l'escalfament dels sistemes marins. Els processos de canvi global tenen diferents velocitats i graus de reversibilitat. Per exemple, reduint fortament les emissions de gasos d'efecte hivernacle en les dècades següents podem estabilitzar la temperatura, però hi ha altres components del sistema climàtic que tenen una inèrcia molt més gran i que continuaran incrementant-se a gran escala centenars d'anys.
Això és així perquè de l'escalfament que es produeix cada any per l'augment del CO2 a l'atmosfera més del 91% s'emmagatzema als oceans. A causa dels processos d'escalfament de l'oceà i els que estan associats al desglaç tindrem dinàmiques de centenars d'anys.
"L’augment de la temperatura és reversible si actuem, però la pujada del nivell del mar seguirà centenars d'anys"
Com es defineix aleshores aquesta irreversibilitat en termes climàtics?
Bàsicament depèn de l'escala temporal de l'alteració que es produeix; en el nostre cas, són 200 anys d'una gran emissió de CO2 associats a la revolució industrial. Quan veiem respostes que tenen una escala temporal superior a aquests 100 o 200 anys parlem d'irreversibilitat. És el cas de totes les basades en el desglaç i la criòsfera.
És una idea que és complexa de traslladar la societat. Hi ha alguns components del canvi climàtic, com ara la temperatura, que són reversibles si actuem eficaçment i amb decisió, però la pujada del nivell del mar seguirà centenars d'anys.
Igualment es pot actuar sobre aquests processos, oi?
Sí, als impactes que tinguin dinàmiques irreversibles també hi ha una finestra d'acció i podem contribuir per tenir escenaris climàticament més favorables. I tot això s'aconseguirà si reduïm molt les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Així aconseguiríem menys ones de calor, temperatures extremes que afecten la salut humana o la seguretat alimentària. És a les nostres mans.
Aquesta entrevista ha estat cedida per l'Agència SINC
