Sense cap mena de dubte, l’estrès hídric a Catalunya s’incrementarà degut al canvi climàtic, amb aquesta certesa parlem amb Xavier Latorre, president del Comitè Organitzador del IV Congrés de l’aigua a Catalunya celebrat recentment. Amb aquesta conversa, arrel del Dia Internacional de l'Aigua, celebrat aquest 22 de març, volem analitzar la situació i perspectives de futur de l'aigua a Catalunya i tenir claredat respecte als reptes i solucions per tenir un abastiment segur i de qualitat, davant la perspectiva d’un canvi global accelerat que demana noves maneres de gestionar aquest recurs vital per la vida, i davant el que Latorre anomena una inmmediata nova edició de la guerra de l'aigua a nivell mundial.
Xavier Latorre és Enginyer Tècnic d’Obres Públiques i Enginyer Civil. És autor de Història de l’Aigua a Catalunya i ha estat president del Comitè Organitzador de les quatre edicions celebrades fins ara del Congrés de l’aigua a Catalunya i també presideix l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, què va néixer ara fa 23 anys amb la voluntat d’impulsar el coneixement de la realitat hidrològica de Catalunya, treballant per incrementar la sensibilització ciutadana envers els problemes de l’aigua i fomentant el seu estalvi i la potenciació d’hàbits de consum responsable.
Quin balanç en faria del IV Congrés de l’aigua a Catalunya celebrat recentment? I quines serien les conclusions més rellevants?
Resumint molt les conclusions del congrés, aquest va apostar per la potenciació de nous recursos (dessalinització, reutilització), per l’impuls a la creació de noves infraestructures de regulació i interconnexió, per incrementar l’estalvi reduint les pèrdues en les xarxes de distribució i per una gestió eficient i integrada del recurs.
Cal dir que el Congrés de l’Aigua a Catalunya és, probablement, l’acció de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua més rellevant fins ara. La primera edició es va produir l’any 2015 i d’aleshores ençà s’ha repetit amb periodicitat bianual, sempre amb una gran acollida i participació del món de l’aigua.
"Resumint molt les conclusions del congrés, aquest va apostar per la potenciació de nous recursos (dessalinització, reutilització), per l’impuls a la creació de noves infraestructures de regulació i interconnexió, per incrementar l’estalvi reduint les pèrdues en les xarxes de distribució i per una gestió eficient i integrada del recurs"
En particular, l’edició del IV Congrés va representar un esforç molt considerable per part de tot l’equip organitzador, atès que, com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus es va haver de modificar per dos cops les dates de la seva celebració.
Finalment, i encara vigents algunes de les restriccions imposades per les autoritats sanitàries, el IV Congrés es va a dur a terme els dies 19 i 20 d’octubre de 2021, sota el lema “Reptes a la gestió dels recursos hídrics davant l’emergència climàtica”, amb l’exposició d’un total de 13 Ponències, la presentació de 12 experiències significatives i la celebració de 3 Taules Rodones de debat, a més de les 13 Comunicacions que es van presentar al Congrés, tot això a càrrec de 58 persones distingides del sector de l’aigua.
Qui més qui menys recorda els forts episodis de sequera a Catalunya durant la primera dècada del segle. Però també hi va haver-hi sequeres importants el 1922 o el 1950. Ara fa temps que no patim episodis tan greus, però creu que la societat catalana actual està més conscienciada i també més preparada per gestionar noves sequeres?
Pantà de Sau
Catalunya pateix un estrès hídric important, derivat del clima mediterrani, estrès que, sense cap mena de dubte, es veurà incrementat degut al canvi climàtic. Això fa que els episodis de sequera es repeteixin amb freqüències de l’ordre de 8-10 anys.
"Catalunya pateix un estrès hídric important, derivat del clima mediterrani, estrès que, sense cap mena de dubte, es veurà incrementat degut al canvi climàtic. Això fa que els episodis de sequera es repeteixin amb freqüències de l’ordre de 8-10 anys"
En particular, la sequera de l’any 2008 crec que va generar un clima de molta preocupació en la ciutadania (que es va traduir en un descens del consum d’aigua, singularment a l’àmbit metropolità de Barcelona), que espero no hagi desaparegut del tot, ara que ja se’ns anuncia que el Govern de la Generalitat està punt de declarar l’estat de prealerta per sequera, atesa la baixa pluviometria dels últims mesos i el preocupant nivell dels embassaments, que en aquests moments estan només al 54% de la seva capacitat, a data del 19 de març.
El canvi de consciència del consumidor respecte a l’aigua s’ha estès també als àmbits d’ús agrícola i industrial?
Estic convençut que els consums d’aigua, tant en el món agrícola com en l’industrial, s’han moderat responsablement. El sector agrícola està portant a terme importants modificacions en els seus sistemes de reg i la indústria intenta potenciar elements com la recirculació de l’aigua en tots aquells processos que ho permeten.
Creu que els representants polítics entenen la magnitud dels impactes esperats del canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua? Fa temps que es fan diagnòstics sobre aquests possibles impactes, però caldria, en la seva opinió, desenvolupar algun tipus de pla estratègic diguem-ne de “resiliència hídrica”?
Malauradament, la situació política que vivim a Catalunya darrerament no és compatible amb l’assoliment d’un gran acord sobre l’aigua, que nosaltres denominaríem “Pacte de l’Aigua”, que hauria d’orientar la política hidràulica del Govern, amb independència del seu color polític i, fins i tot, de la seva estabilitat. Tenim els diagnòstics, tenim les alternatives, només falta l’acord i la voluntat d’assolir-lo.
Quins haurien de ser els pilars fonamentals d’un pla d’aquest tipus? Hauria de posar l’accent en la recerca de nous recursos? D’una millor gestió? Incrementar més la conscienciació?
Vivim temps dins els quals els nous episodis i les noves situacions es succeeixen amb una velocitat difícilment controlable. Adaptar-se a les noves situacions comporta actuar de forma diferent de com ho hem fet fins ara: res canviarà si sempre fem el mateix.
En aquest sentit d’enfrontament a nous reptes, la nostra Associació prepara ja el que serà el V Congrés de l’Aigua a Catalunya, que se celebrarà al març de 2023 sota el lema “Adaptació de la gestió de l’aigua al nou entorn econòmic, social i tecnològic”. Ja hem dissenyat l’estructura del Comitè Científic Tècnic del Congrés, integrat per 18 persones distingides del sector de l’aigua, del món científic i del món local, òrgan independent que serà el responsable de la formulació del programa del Congrés i de la definició dels perfils dels Ponents que hi actuaran. Val a dir que només 4 de les 18 persones esmentades pertanyen a la nostra Associació.
"La reutilització de l’aigua, avui per avui limitada a determinats usos, s’ha de considerar com a un recurs estratègic més del sistema. Certament no hem progressat en aquest aspecte tot el que caldria i durant l’últim any sols s’ha reutilitzat el 6% del volum d’aigua depurada"
La reutilització de l’aigua sembla un element clau en el nou escenari. Quina és la seva situació actualment a Catalunya i què faria falta per millorar-la substancialment?
La reutilització de l’aigua, avui per avui limitada a determinats usos, s’ha de considerar com a un recurs estratègic més del sistema. Certament no hem progressat en aquest aspecte tot el que caldria i durant l’últim any sols s’ha reutilitzat el 6% del volum d’aigua depurada, el 60% en usos ambientals i el 18% en usos recreatius.
Esperem que, a curt termini, els avenços tecnològics permetin crear processos que facilitin canvis legislatius en el sentit de permetre més usos a les aigües reutilitzades i que es posin en marxa mecanismes de tipus econòmic que afavoreixin la utilització d’aquestes aigües.
Es calcula que la població catalana en aquesta dècada arribarà als 8 milions d’habitants. S’ha estimat quina és la “capacitat de càrrega” demogràfica de Catalunya en relació a l’aigua disponible? O potser el problema seria més aviat en l’ús de l’aigua que no pas en el nombre d’habitants del territori?
Ambdós conceptes estan íntimament relacionats. A l’estalvi en el consum d’aigua domèstica, situada actualment en 104 l/hab/dia dins l’àmbit metropolità de Barcelona no li queda gaire recorregut en la línia de la seva disminució i les estimacions de consum a mitjà i llarg termini estan perfectament determinades. En conseqüència, doncs, el que cal incrementar és la garantia de subministrament.
Dessalinitzadora del Llobregat
Aigua i energia també estan íntimament vinculades i un exemple ben clar en són les dessaladores. Tenint en compte els dèficits hídrics a les zones costaneres, creu que aquestes infraestructures són una bona solució?
En zones costaneres, les dessaladores són tècnicament una bona solució, encara que el cost de l’aigua que generen és sensiblement superior a altres alternatives, tant pel seu preu d’implantació (recordem que les ara disponibles han gaudit d’una aportació econòmica superior al 75% provinent de la Unió Europea), com pel cost de funcionament degut a l’elevat consum energètic que necessiten aquestes instal·lacions. No cal oblidar la incidència ambiental de les dessaladores, tant en relació al medi marí com en l’evacuació de les salmorres del procés.
"La Directiva Europea Marc de l’Aigua determina que tots els costos generats en el procés operatiu de l’aigua s’han de repercutir a les tarifes de servei. No tinc la seguretat que això s’estigui complint correctament per la reticència històrica de molts dels nostres governants d’incrementar les tarifes de subministrament del servei"
Són correctes els preus que paguem per l’aigua tenint en compte el nostre context? O haurien de reflectir encara millor el seu autèntic valor? La incertesa sobre la seva disponibilitat, degut sobretot al canvi climàtic, podria fer-ne augmentar el preu a l’igual que està passant amb l’energia?
La Directiva Europea Marc de l’Aigua determina que tots els costos generats en el procés operatiu de l’aigua s’han de repercutir a les tarifes de servei. No tinc la seguretat que això s’estigui complint correctament per la reticència històrica de molts dels nostres governants d’incrementar les tarifes de subministrament del servei, davant el dubte de la possible i negada repercussió electoral, i tenint en compte que l’import que paguem els ciutadans per aquest servei difícilment supera el 3% dels nostres ingressos.
Naturalment que la incidència del canvi climàtic tindrà repercussions a l’alça en les tarifes, no només per l’encariment del producte atesa la seva incertesa, sinó també pels nous requeriments ambientals que implicarà el propi canvi climàtic.
"A Catalunya hem de recordar el malbaratament de bona part dels nostres aqüífers com a conseqüència de l’abocament indiscriminat dels purins, circumstància que ha obligat a substituir una gran part de subministraments que abans es feien amb aigües subterrànies per altres tipus de captacions"
Enguany el Dia Mundial de l’Aigua té com a lema Groundwater Making the invisible visible (Aigües subterrànies, fent visible l’invisible) què li suggereix aquest lema?
És una invitació a l’ús de les aigües subterrànies. A Catalunya hem de recordar el malbaratament de bona part dels nostres aqüífers com a conseqüència de l’abocament indiscriminat dels purins, circumstància que ha obligat a substituir una gran part de subministraments que abans es feien amb aigües subterrànies per altres tipus de captacions.
Quan es parla de recursos bàsics i la seva evolució futura, s’acaba entrant en un estat d’ànim dominat per l’angoixa. La realitat avala aquest sentiment: un terç de la humanitat no té accés a l’aigua potable malgrat ser un dret universal reconegut per NU. Es pot contrarestar aquest pessimisme? Què s’està fent bé en relació a l’aigua que permeti tenir una mica d’esperança?
Jo crec que l’estat d’ànim dominant sobre el futur de l’aigua és una barreja entre l’angoixa i la despreocupació. No són pocs els que creuen que aquest no és un problema seu i que per això ja estan els governants, justament als quals criticaran en el moment en què obrin l’aixeta de casa seva i no surti aigua. En definitiva, estem parlant de l’absència de participació de la ciutadania en general en la gestió de l’aigua, una participació no sempre ben acollida pels poders públics i per tant gens incentivada.
El fet que un terç de la humanitat no tingui accés a l’aigua potable em sembla una valoració massa prudent: el problema és més gran i els desequilibris no fan més que créixer. Si mirem les notícies dels últims mesos, veurem com s’estan incrementant els litigis per la possessió de l’aigua per part d’aquelles nacions que més en tenen, la qual circumstància fa previsible, a curt termini, una nova edició de la guerra de l’aigua.
