El tancament de la línia Aranjuez – Cuenca – Utiel ha sigut la gota que ha fet vessar el got, impulsant la creació de la Alianza Ibérica por el Ferrocarril, una plataforma que aglutina ara mateix prop de 20 entitats, que s’uneixen per poder influir en la política ferroviària d’Espanya i Portugal, amb l’objectiu que el ferrocarril jugui un paper central en la mobilitat d’ambos països. Parlem amb Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, en representació d’aquesta plataforma, per entendre millor la situació del ferrocarril a la península i les propostes d’aquesta entitat per redreçar la situació.
Fem una radiografia. Quin és l’estat del servei de ferrocarril a la península ibèrica?
El 80% del territori té un mal servei de ferrocarril. Això és molt. Podem dir que, tot i que és millorable, només tenen un servei correcte Catalunya i Madrid província. La resta és un desert o un semidesert. Quan hom compara les connexions interurbanes entre dues ciutats importants d’Espanya -que no siguin a Madrid o Barcelona-, veu que hi ha un servei al dia o dos, comparat amb França o Alemanya qualsevol ciutat intermèdia -estic parlant de ciutats de 250.000 habitants- tenen entre 10 i 15 serveis diaris, i Suïssa encara més.
"El 80% del territori té un mal servei de ferrocarril. Només tenen un servei correcte Catalunya i Madrid província. La resta és un desert o un semidesert"
Per què tenim aquesta situació?
Una de les causes és el fet d’haver-se concentrat durant 25 anys en l’alta velocitat, que funciona bé però hi ha molt poc servei, les vies d’alta velocitat estan bàsicament buides, excepte dos o tres corredors: Barcelona-Valencia, Barcelona-Madrid i Madrid-Sevilla, la resta estan buits. Això ha provocat que el servei convencional, regional, de rodalies, estigui en una situació de postració increïble. Avui, el que podem fer a Catalunya que és anar en tren des d’un poble, des d’una de les 350 estacions que tenim, entre Renfe i Generalitat, a fer una gestió d’anada i tornada en el mateix dia, a la capital comarcal o la capital de província, això a Espanya és pràcticament impossible. Els percentatges de connexió baixen del 98% que tenim aquí a entre el 15 i el 5%.
En definitiva, fem un diagnòstic negatiu del ferrocarril, sí, en el sentit que malgrat l’enormitat d’inversions no s’ha aconseguit que la gent pugi al tren.
"Està passant que bàsicament estem construint vies. És una activitat constructiva, però al darrere no hi ha un pla de servei. Renfe està desatenent el viatger"
Parles de molta inversió i 25 anys dedicats a l’alta velocitat, dius que funciona però les vies estan buides. Què està passant en l’alta velocitat a Espanya?
Està passant que bàsicament estem construint vies. És una activitat constructiva, però si al darrere no hi ha un pla de servei, d’explotació, ens passa com l’enllaç entre Barcelona i Perpinyà amb Montpeller cap a Lió i París, que malgrat l’enormitat d’inversió, en estiu hi ha quatre trens de viatgers i a l’hivern hi ha dos. El mateix que ens ha passat amb França està passant a la resta d’Espanya. Una cosa és construir vies i l’altra fer ferrocarril. És diferent. Un exemple, entre San Sebastian i Barcelona no hi ha cap plaça lliure per la setmana vinent. Hi ha un tren al dia, quan abans hi havia dos. Renfe està desatenent el viatger, tant el del món rural com el de les ciutats importants, com San Sebastian o Bilbao en la seva connexió amb Barcelona, que és el corredor de l’Ebre... I així podríem posar molts exemples.
A més, si vols anar a París des de Barcelona aquest cap de setmana anar i tornar et costa 500 euros, i a Madrid des de Valencia prop de 200 euros. Per què no podem arribar a preus més assequibles?
Si vols preus més assequibles has de posar 10 trens, perquè hi ha suficient demanda. Però el que fan és omplir els pocs trens que ofereixen amb preus alts, i hi ha gent que està disposada a pagar-los, perquè no li agrada l’avió o tenen algun descompte i els omplen. Però en compte de pensar en el servei públic pensen només en la butxaca i cobrir costos amb el mínim. És una decisió política. Com pot ser que el servei que ofereix Renfe de ferrocarril sigui ara inferior, amb menys trens, que al del 2019? Volen ingressos alts i costos baixos, amb els mínims trens.
"Aquí el que ha funcionat en el ferrocarril és que quan s’ha transferit a la comunitat autònoma, s’ha invertit de valent i s’han recuperat ferrocarrils que estaven en situació decrèpita"
Per què la situació és diferent a Catalunya?
Aquí el que ha funcionat en el ferrocarril és que quan s’ha transferit a la comunitat autònoma, s’ha invertit de valent i s’han recuperat ferrocarrils que estaven en situació decrèpita. El cas de Catalunya és ben clar. Tenim les línies de ferrocarrils d’Igualada a Manresa o la de la Pobla de Segur al Pallars Jussà que estaven amenaçades de tancament quan es va transferir al 78, i gràcies a la transferència s’ha invertit de valent i ara són línies que fan goig i donen molt millor servei que el que dona Renfe als pobles petits i mitjans d’Espanya.
La connexió amb Portugal també és molt deficient. Tenim 4 enllaços i l’única connexió és el tren entre Oporto i Vigo, que és un al dia, i per la quantitat de població podria ser un cada dues hores.
El tancament de la línia Aranjuez – Cuenca – Utiel ha estat el detonant per a la creació d’aquesta Aliança pel ferrocarril. Expliqui’ns més qui són i quins són els objectius.
Sí, hem dit prou! I ens hem aliat. Ja som 15 entitats d’Espanya i una de Portugal, s’uniran més al setembre, quan fem la presentació a Lisboa. Hi havia una necessitat de donar una resposta social a aquesta manca d’acció del govern espanyol. Necessitem endreçar aquesta situació.
Quines són les propostes que feu?
Posem molt d’èmfasi amb el curt termini. El que tenim a Catalunya, quatre serveis al dia en cada sentit per anar a la capital de comarca o província, pensem que això el govern espanyol ho podria implementar fàcilment a finals d’any. El que volem és que es posi l’accent en el servei i no en la infraestructura, en el tren d’ús quotidià que és el que vertebra els territoris i facilita les necessitats de mobilitat amb equitat social i un mínim impacte ambiental en el camí cap a la descarbonització.
El diagnòstic principal que surt arrel de l’informe que vàrem publicar fa uns mesos “Más viajes en tren, menos emisiones” és que a Espanya no falten vies, falten trens, les vies estan buides. El problema de fons és que Espanya no té política ferroviària, té la política que té Renfe, però el govern com a tal no té política ferroviària, ni de mercaderies, ni de viatgers.
Podeu accedir aquí al manifest i les propostes de la Alianza Ibérica por el Ferrocarril.
