L'informe Estat del clima mundial el 2022 de l'Organització Meteorològica Mundial posa de manifest els canvis observats a escala planetària tant a les zones continentals com als oceans i a l'atmosfera provocats per uns nivells rècord de gasos d'efecte hivernacle.
Des dels cims de les muntanyes fins a les profunditats dels oceans, el canvi climàtic va continuar avançant el 2022, segons l'informe anual de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Les sequeres, les inundacions i les onades de calor van afectar comunitats de tots els continents i van ocasionar pèrdues per valor de molts milers de milions de dòlars.
L'extensió del gel marí de l'Antàrtida va retrocedir a mínims històrics i el desglaç d'algunes glaceres europees va assolir nivells sense precedents.
A l'informe Estat del clima mundial el 2022 es posen de manifest els canvis observats. Pel que fa a la temperatura global, el període comprès entre el 2015 i el 2022 van ser els vuit anys més càlids dels que es té constància, malgrat l'efecte de refredament produït per un episodi de La Niña durant els tres últims anys. El desglaç de les glaceres i l'augment del nivell del mar —que va tornar a assolir nivells rècord el 2022— continuaran durant milers d'anys.
“Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle no deixen d'augmentar i el clima continua canviant, mentre que les poblacions de tot el món continuen veient-se greument afectades per fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Per exemple, el 2022, la sequera persistent a l'Àfrica Oriental, les pluges sense precedents que van assotar el Pakistan i les onades de calor que van batre rècords a la Xina i Europa van afectar desenes de milions de persones, van provocar inseguretat alimentària, van impulsar migracions massives i van ocasionar pèrdues i danys per valor de milers de milions de dòlars”, va afirmar el secretari general de l'OMM, el professor Petteri Taalas.
Els darrers 8 anys han estat els més càlids dels que es té constància.
El nou informe de l'OMM va acompanyat de múltiples gràfics que faciliten als responsables de la formulació de polítiques informació sobre l'evolució dels indicadors del canvi climàtic, i que també mostren com la millora de les tecnologies permet que la transició a les energies renovables sigui més econòmica i accessible que mai.
A més dels indicadors climàtics, a l'informe es presta especial atenció als impactes. La subalimentació creixent s'ha vist agreujada pels efectes combinats dels perills hidrometeorològics i la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19), així com per la violència i els conflictes prolongats.
Segons l'informe, durant l'any 2022 els fenòmens climàtics i meteorològics perillosos van provocar nous desplaçaments de població i van empitjorar les condicions de gran part dels 95 milions de persones que ja vivien desplaçades a principis d'any.
A l'informe també es fa èmfasi en els ecosistemes i el medi ambient, i es descriu la manera com el canvi climàtic està afectant fenòmens recurrents a la natura, com el temps de floració dels arbres o la migració de les aus.
Indicadors climàtics
La temperatura mitjana mundial el 2022 es va situar 1,15 [1,02 a 1,28] °C per sobre de la mitjana del període 1850-1900. El període comprès entre el 2015 i el 2022 van ser els vuit anys més càlids dels que es té constància segons els registres instrumentals des del 1850. El 2022 va ser el cinquè o sisè any més càlid. I això malgrat tres anys consecutius de refredament a causa d'un “episodi triple” de La Niña, cosa que només s'ha produït en tres ocasions en els darrers 50 anys.
Les concentracions dels tres principals gasos d'efecte hivernacle —diòxid de carboni, metà i òxid nitrós— van assolir els nivells més alts mai observats el 2021, el darrer any per al qual es disposa de valors mundials consolidats (1984-2021). L'augment anual de la concentració de metà del 2020 al 2021 va ser el més alt des que hi ha registres. Les dades en temps real de determinats emplaçaments indiquen que els nivells dels tres gasos amb efecte d'hivernacle van continuar augmentant el 2022.
Les glaceres de referència per a les quals es disposa d'observacions a llarg termini van experimentar un canvi de gruix mitjà de més de −1,3 metres entre l'octubre del 2021 i l'octubre del 2022. Es tracta d'una pèrdua molt més gran que la mitjana de l'última dècada. Sis dels deu anys amb els balanços de massa més negatius dels que es té constància (1950-2022) es van registrar a partir del 2015. La pèrdua de gruix acumulada des del 1970 és de gairebé 30 m.
Als Alps europeus, el desglaç de les glaceres va aconseguir màxims històrics a causa d'una combinació de poca neu hivernal, una intrusió de pols sahariana el març del 2022 i les onades de calor que es van produir entre maig i principis de setembre.
A Suïssa, entre el 2021 i el 2022 es va perdre el 6 % del volum de gel de les glaceres, i un terç entre el 2001 i el 2022. Per primera vegada a la història, no hi va haver neu que sobrevisqués a la temporada de desglaç estival, ni tan sols a els emplaçaments de mesurament situats a cotes més grans, per la qual cosa no es va produir acumulació de gel fresc. Un globus meteorològic suís va registrar 0 °C a una altitud de 5 184 m el 25 de juliol, la línia de zero graus més alta registrada dels darrers 69 anys; es tracta només de la segona vegada que l'altitud de la línia de zero graus supera els 5.000 m (16.404 peus). Al cim del Mont Blanc es van registrar nous rècords de temperatura.
Als Alps europeus, el desglaç de les glaceres va aconseguir màxims històrics
Els mesuraments a les glaceres de les zones d'alta muntanya d'Àsia, l'oest d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i parts de l'Àrtic també revelen pèrdues considerables de massa de les glaceres. A Islàndia i el nord de Noruega es van produir alguns augments de massa associats a precipitacions superiors a la mitjana i un estiu relativament fresc.
Segons l'IPCC, la pèrdua de gel de les glaceres a nivell mundial va superar les 6.000 Gt durant el període 1993-2019. Això representa un volum d'aigua equivalent al de 75 llacs de la mida del llac Leman, el llac més gran d'Europa Occidental.
El mantell de gel de Groenlàndia va acabar amb un balanç de masses total negatiu per 26è any consecutiu. El gel marí de l'Antàrtida va disminuir fins a situar-se en 1,92 milions de km2 el 25 de febrer de 2022, el nivell més baix del que es té constància i gairebé 1 milió de km2 per sota de la mitjana a llarg termini (1991 -2020). Durant la resta de l'any, va estar contínuament per sota de la mitjana, amb mínims històrics al juny i al juliol. Al setembre, al final del desglaç estival, el gel marí de l'Àrtic va igualar l'11a extensió mínima mensual més baixa del registre satelital.
El contingut de calor oceànica va assolir un nou màxim històric el 2022. Al voltant del 90 % de l'energia atrapada en el sistema climàtic pels gasos d'efecte hivernacle acaba als oceans, cosa que atenua en certa mesura l'augment de les temperatures però comporta riscos per als ecosistemes marins. El ritme d'escalfament dels oceans ha estat especialment elevat les dues darreres dècades. Tot i la persistència de les condicions característiques d'un episodi de La Niña, el 58% de la superfície oceànica va experimentar almenys una onada de calor marina el 2022.
El nivell mitjà del mar a escala mundial va continuar augmentant el 2022 i va assolir un nou màxim sense precedents des que es disposa de registres obtinguts per altímetres satel·litals (1993-2022). La taxa d'augment del nivell mitjà del mar a escala mundial s'ha duplicat entre el primer decenni del registre satelital (1993-2002, 2,27 mm/any) i el darrer (2013-2022, 4,62 mm/any).
Durant el període 2005-2019, la pèrdua total de gel continental de les glaceres, Groenlàndia i l'Antàrtida va ser la causa del 36% de l'augment del nivell mitjà del mar mundial, mentre que l'escalfament dels oceans (a través de l'expansió tèrmica ) va contribuir en un 55 %. Les variacions a l'emmagatzematge terrestre d'aigua van contribuir en menys d'un 10%.
Acidificació dels oceans: el CO₂ reacciona amb l'aigua de mar, cosa que dóna lloc a una disminució del pH anomenada “acidificació dels oceans” que suposa una amenaça per als organismes i serveis ecosistèmics. Al Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC es va concloure que, amb un nivell de confiança molt alt, el pH de la superfície de mar obert es troba actualment al nivell més baix des de fa com a mínim 26 000 anys i que el ritme actual de canvi del pH no té precedents des d'almenys aquesta època.
Repercussions socioeconòmiques i mediambientals
La sequera va causar estralls a l'Àfrica Oriental. Les precipitacions han estat per sota de la mitjana durant cinc estacions de les pluges consecutives, cosa que no havia passat mai en els últims 40 anys. El gener del 2023, s'estimava que més de 20 milions de persones s'enfrontaven a una greu inseguretat alimentària a la regió, a causa dels efectes de la sequera i altres pertorbacions.
Les pluges rècord del juliol i l'agost van provocar vastes inundacions al Pakistan, que van deixar més de 1.700 víctimes mortals, van afectar 33 milions de persones i van ocasionar gairebé 8 milions de desplaçaments. Es va calcular que el valor total dels danys i les pèrdues econòmiques va pujar a 30 000 milions de dòlars dels EUA Els mesos de juliol (181% per sobre del normal) i agost (243% per sobre del normal) van ser els més plujosos que s'hagin registrat al país.
Unes onades de calor sense precedents van afectar Europa durant l'estiu. En algunes zones, la calor extrema va anar acompanyada d'unes condicions excepcionalment seques. L'excés de mortalitat associada a la calor a Europa va superar les 15.000 morts en total entre Espanya, Alemanya, el Regne Unit, França i Portugal.
La Xina va patir l'onada de calor més extensa i duradora des que es van iniciar els registres al país, ja que es va prolongar des de mitjans de juny fins a finals d'agost i va donar lloc a l'estiu més càlid del que es té constància per un marge de més de 0,5 °C. Va ser així mateix el segon estiu més sec mai registrat.
Unes onades de calor sense precedents van afectar Europa durant l'estiu.
El 2021, 2.300 milions de persones es trobaven en situació d'inseguretat alimentària, de les quals 924 milions patien una inseguretat alimentària greu. Segons les projeccions, s'estima que 767,9 milions de persones s'enfrontaven a la subalimentació el 2021, fet que suposa el 9,8% de la població mundial. La meitat d'aquestes persones són a Àsia i un terç a l'Àfrica.
Les onades de calor de l'estació que va precedir el monsó del 2022 van provocar un descens del rendiment dels cultius a l'Índia i el Pakistan. Això, combinat amb la prohibició de les exportacions de blat i les restriccions a les exportacions d'arròs a l'Índia després de l'inici del conflicte a Ucraïna, va amenaçar la disponibilitat i l'estabilitat dels aliments bàsics als mercats internacionals d'aliments, així com el accés a ells. Així mateix, va plantejar grans riscos per als països afectats per l'escassetat d'aliments bàsics.
Al llarg de l'any, prop d'1,2 milions de persones es van convertir en desplaçats interns a Somàlia a causa de la gana i els efectes catastròfics de la sequera sobre els mitjans de subsistència del pasturatge i l'agricultura, i més de 60.000 persones van creuar la frontera cap a Etiòpia i Kenya durant aquest mateix període. Alhora, Somàlia va acollir gairebé 35.000 refugiats i sol·licitants d'asil a les zones afectades per la sequera. A Etiòpia es van registrar 512.000 desplaçaments interns associats a la sequera més.
Les inundacions al Pakistan van afectar uns 33 milions de persones, entre les quals hi havia al voltant de 800.000 refugiats afganesos acollits als districtes afectats. A l'octubre, prop de 8 milions de persones s'havien vist desplaçades internament per les inundacions i unes 585.000 s'allotjaven a llocs d'auxili.
El canvi climàtic té conseqüències importants per als ecosistemes i el medi ambient. Per exemple, segons un estudi recent centrat en una zona tan singular com és la regió de gran altitud que envolta l'altiplà tibetà —la reserva de neu i gel més gran al marge de l'Àrtic i l'Antàrtida— l'escalfament global està provocant una ampliació de la zona temperada.
El canvi climàtic també afecta fenòmens recurrents a la natura, com el temps de floració dels arbres o la migració de les aus. Per exemple, la floració dels cirerers al Japó està documentada des de l'any 801 i s'avança des de finals del segle XIX a causa dels efectes del canvi climàtic i el desenvolupament urbà. El 2021, la data de plena floració va ser el 26 de març, la més primerenca registrada en més de 1200 anys. El 2022 la data de floració va ser l'1 d'abril.
No totes les espècies d‟un ecosistema responen a les mateixes influències climàtiques ni ho fan al mateix ritme. Per exemple, els temps d'arribada a la primavera de 117 espècies d'aus migratòries europees observades al llarg de cinc dècades revelen uns nivells creixents de desajust respecte a altres fenòmens primaverals, com la foliació de les plantes i el vol dels insectes, que són fonamentals per a la supervivència de les aus. És probable que aquests desajustos hagin contribuït al declivi de les poblacions d'algunes espècies migratòries, en particular les que hivernen a països de l'Àfrica subsahariana.
