La natura protegeix la salut i la degradació dels ecosistemes naturals i la pèrdua de biodiversitat són una amenaça per la vida humana.
Les estratègies de salut pública promouen el contacte amb la natura i actuacions de promoció de la salut als espais naturals.
Un reportatge del Servei de Salut Pública de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona.
La vida humana depèn de la terra. La flora proporciona el 80% de l'alimentació humana i és la base dels medicaments i l'agricultura és un recurs econòmic i un mitjà de desenvolupament de les poblacions. D'altra banda, els boscos cobreixen el 30% de la superfície terrestre, proporcionen hàbitats crucials a milions d'espècies i són font d'aire net i d'aigua. A més, són fonamentals per regular el clima, filtrar contaminació i garantir hàbitats saludables per a la vida humana.
El contacte regular amb la natura millora la salut física i mental i ajuda a prevenir malalties.
La natura té un impacte positiu sobre la salut mental i el benestar emocional. L’exposició directa i regular a la natura pot contribuir a una millora del patró del son, a la reducció de l’estrès i a la millora de l’estat d’ànim i l’autoestima.
Més enllà dels beneficis passius del contacte amb els espais naturals, l’aire lliure ofereix oportunitats per al contacte social, que eviten l’aïllament i creen comunitats més inclusives, cohesionades i amb conductes saludables.
Font: AMB i Barcelona Regional
L’aire lliure també afavoreix la pràctica de l’activitat física regular, amb enormes beneficis per a la salut. Una caminada vigorosa de 30 minuts diaris en un entorn natural pot reduir els riscos de fractura de maluc en un 36-68%, de diabetis en un 30-40%, de depressió i demència en un 30%, d’aturada cardíaca i accident cerebrovascular en un 20-30%, de càncer de budell en un 30% i de càncer de mama en un 20% [Agència de Salut Pública de Catalunya-ASPCAT)].
En el cas dels infants i adolescents, s’ha demostrat que els espais naturals afavoreixen les habilitats motores i cognitives en les primeres etapes de la vida, es redueixen els símptomes del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat i augmenta la probabilitat que aquests infants i joves siguin físicament més actius/actives en l’edat adulta.
És àmpliament coneguda la relació i els beneficis de la natura i el verd urbà per a la salut, però verd urbà no és sinònim de biodiversitat. Els espais verds poden ser molt poc diversos i cada vegada s’està posant més de manifest el paper de la biodiversitat com a suport a la vida humana.
En un ecosistema equilibrat les espècies s’autoregulen entre si i els virus presents circulen entre elles, però quan un ecosistema es desestabilitza per l’activitat humana, algunes espècies s’extingeixen i d’altres augmenten. Si la població que augmenta és portadora de virus potencialment infecciosos, aquests tenen més possibilitats d’entrar en contacte amb una persona.
La pèrdua de biodiversitat és una de les principals causes de la transmissió de nous virus i malalties infeccioses cap a l’espècie humana.
L’Índex de Planeta Viu a Catalunya 2022 mostra una davallada del 24% des de 2002 en l’abundància mitjana de les poblacions de les 321 espècies de vertebrats i invertebrats (amfibis, ocells, peixos, mamífers, rèptils i papallones) de les que es disposa de dades de seguiment a gran escala i llarg termini. Per això cal emprendre accions urgents i significatives per a reduir la degradació dels hàbitats naturals, detenir la pèrdua de biodiversitat i protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció.
La causa principal del desequilibri dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat són els canvis en els usos del sòl provocats per les activitats humanes sobre el territori, que provoquen fragmentació i la desaparició d’habitats. Activitats com la urbanització de zones poc alterades o la destrucció de boscos salvatges per guanyar terrenys de pastura i cultiu propicia propicien que les persones tinguin contacte més estret amb animals salvatges i domèstics i afavoreixen el pas de malalties dels animals a les persones: les zoonosis.
Animals i humans compartim prop de 300 malalties. Segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.
El 71,8% de les noves malalties infeccioses tenen un origen en altres animals: les malalties zoonòtiques [Nature, 2008].
Coneixem menys de 300 virus que afecten els humans, però en aus i mamífers hi ha aproximadament 1,5 milions de tipus de virus i la meitat podrien passar a l’espècie humana. Aquestes malalties s’han transmès als humans originàriament en altres llocs del món, però en un context de canvi climàtic i escalfament global algunes malalties amb portadors que viuen en ambients més càlids que els nostres, en un futur podran arribar més fàcilment a les nostres latituds i provocar brots epidèmics. [F.Valladares 2020 i J.Terradas 2020].
L’epidèmia de la grip del 1918 o la grip aviària del 2005 ja van posar de manifest aquesta relació, i la Covid-19 ha estat l’exemple recent de la importància de la vigilància sanitària sobre els animals destinats al consum humà i la necessitat de mecanismes coordinats de resposta i alerta primerenca.
Per frenar aquests desequilibris i els canvis en les interaccions entre les persones i altres espècies cal conservar, restaurar i fer un ús sostenible dels ecosistemes terrestres i d'aigua dolça.
La interrelació entre la salut humana, animal i ambiental és l’origen del concepte d’ Una sola salut (“One Health”).
L’ésser humà al llarg de la història ha talat boscos, però mai ho havia fet a aquest ritme ni a gran escala com passa actualment. A banda de ser extensos ecosistemes, els boscos són també grans aliats en la lluita contra la crisi climàtica gràcies al seu rol de fixadors de CO₂, i la capacitat de retenir CO₂ dels ecosistemes mediterranis està en risc. A Catalunya, el ritme amb què els boscos capturen CO₂ ha disminuït un 17% en 25 anys (CREAF, 2020). Cal promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos i incrementar el repoblament forestal, així com lluitar contra la desertificació i rehabilitar les terres i els sòls degradats, amb especial atenció als ecosistemes muntanyosos.
Paral·lelament, també és important adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d'espècies protegides de flora i fauna, així com prevenir la introducció d'espècies exòtiques invasores, que alteren l'equilibri natural dels ecosistemes, amb els riscos associats per a la salut humana.
La biodiversitat de fauna i flora urbana té grans beneficis sobre la salut de la ciutadania.
El 36% de totes les espècies d’ocells nidificants de Catalunya crien a les ciutats. Ocells i ratpenats tenen un paper important en el control de mosquits i de plagues, i en conseqüència, en la reducció d’espècies vectores de malalties infeccioses. Els ocells urbans també ajuden a la dispersió de llavors i a l’eliminació de brossa orgànica.
Els amfibis també contribueixen al control de mosquits, ja que depreden les larves dels mosquits que crien en basses i espais humits, i d’altres insectes. Per això són importants les basses d’aigua als parcs i jardins urbans, ja que permeten la vida dels amfibis a les ciutats.
Els beneficis ambientals i per a la salut que tenen l’arbrat urbà i tota la vegetació de les ciutats són àmpliament coneguts. L’arbrat urbà ajuda a reduir els nivells de contaminació tant de les partícules en suspensió com dels gasos contaminants, regula la temperatura, absorbeix el soroll i filtra els raigs UV. Alhora, els arbres són un refugi per a la biodiversitat i generen entorns agradables i saludables que generen benestar i reforcen els vincles socials.
Però en l'àmbit urbà la biodiversitat també pot perjudicar la salut d’algunes persones i provocar problemes de salut pública: algunes espècies vegetals poden produir al·lèrgies, les rates poden ser transmissores de malalties i també els mosquits (a més de les molèsties que provoquen les picades), els coloms transporten àcars, que també són una font d’al·lèrgies, els estols d’estornells poden ser molestos i els excrements generen males olors i compliquen la neteja viària,...
Per tot això és necessari integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació local, als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa .
A Catalunya, una de les quatre estratègies del Pla de Salut (2021-2025) són els Entorns saludables, amb eixos que fan referència als impactes dels riscos ambientals en la salut, a les malalties transmissibles i les epidèmies causades per agents infecciosos del medi natural, o a les accions transversals sobre l’entorn i els determinants socials de la salut, sota el paraigües dels ODS.
En aquesta línia, s’han incorporat dues preguntes sobre el contacte amb la natura a l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), que permetran analitzar la relació d’aquesta pràctica amb l’estat de salut.
També s’han incorporat els recursos de la natura en el Programa de Prescripció Social i Salut (PSS), que inclou la recomanació d'activitats al medi natural.
Cal aplicar solucions basades en natura per assolir ciutats més verdes, resilients, habitables i saludables, així com visibilitzar la natura com a actiu en salut.
En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, a través dels plans locals de salut, han de fomentar sinèrgies entre els actors i els projectes de salut pública i de conservació dels espais naturals municipals, per oferir entorns saludables i oportunitats de promoció de la salut a la natura i a l’aire lliure:
Font. Diputació de Barcelona. Secció d'informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
El Decàleg per impulsar el binomi salut i natura en l’àmbit municipal de la Taula Salut i Natura identifica actors i actius en salut i facilita, a escala municipal, l’impuls d’iniciatives de promoció de la salut vinculades als espais naturals.
La biodiversitat ens protegeix. Protegim-la!
Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 15 en l'àmbit local a l'Espai Capsula Salut 2030. Accedeix a l'article complet