El darrer informe regional Lancet Countdown posa de relleu els impactes negatius de l’escalfament global sobre la salut dels 751 milions d’europeus i destaca que són especialment els països del sud d’Europa els que s’emporten les pitjors conseqüències, amb més mortalitat i malalties relacionades amb la calor i els esdeveniments climàtics extrems.
Kelly / Font: Pexels
Sovint quan pensem en els efectes devastadors del canvi climàtic ens venen al cap imatges d’illes remotes engolides per la pujada de les aigües; o ossos polars famèlics recorrent grans extensions sense gel a la recerca de menjar. Tanmateix, no cal posar-se exòtic per notar els efectes de l’escalfament global, perquè els tenim aquí, a la porta de casa, i estan causant veritables estralls. La sequera n’és un exemple molt recent, però també ho són les milers de morts prematures que han augmentat a bona part d’Europa, on la temperatura s’ha enfilat el doble que a la resta del planeta, i especialment al sud, a Portugal i Espanya. I no cal fer grans esforços imaginatius per endevinar quins són els col·lectius més afectats: les dones i les persones amb rendes més baixes.
Són algunes de les conclusions, molt i molt preocupants, que llença el segon informe Lancet Countdown a Europa, sobre salut i canvi climàtica, publicat a la revista científica Lancet Public Health, que ha estat elaborat per més de 40 institucions i liderat per investigadors del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i ISGlobal.
«Les dones i les persones de rendes més baixes són els col·lectius que més pateixen els efectes del canvi climàtic»
El treball analitza les relacions entre crisi climàtica i salut a tota la regió i posa blanc sobre negre els nombrosos impactes negatius que té sobre les vides dels 751 milions d’europeus; el retard o la inacció dels països europeus per frenar l’augment de les temperatures; i totes les oportunitats que s’han perdut fins al moment protegir i millorar la salut dels seus habitants. Conclou amb una crida urgent per evitar més morts i malalties.
“El canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones a tot Europa”, afirma en una nota de premsa la investigadora ICREA Rachel Lowe, directora d’aquest informe Lancet Countdown i líder del grup de Resiliència Sanitària Global al BSC-CNS. “Limitar l’escalfament global a menys d’1,5 graus mitjançant una transició justa i saludable suposaria beneficis que salvarien vides a tot Europa i fora d’aquesta”, afegeix.
«Limitar l’escalfament global a menys d’1,5 suposaria beneficis que salvarien vides a tot Europa i fora d’aquesta», Rachel Lowe, BSC-CNS.
La temperatura a Europa s’enfila i el nombre de dies de calor s’han incrementat un 40% respecte a fa 20 anys. A Espanya les onades de calor duren de mitjana 10 dues més que a principis de segle, el que comporta efectes nocius sobre la salut: l’informe apunta que les morts per calor han augmentat un 9% de mitjana -al sud, un 11%-, el que situa el nombre de defuncions per cada 100.000 habitants 68.
La mortalitat és dues vegades més gran en dones que en homes, tot i que també s’acarnissa amb infants, gent gran i persones amb pocs recursos econòmics, col·lectius més vulnerables a experimentar inseguretat alimentària, menys accés a recursos, major exposició als efectes dels esdeveniments climàtics.
Així mateix, l’informe també alerta sobre l’auge de malalties relacionades amb l’augment de les temperatures i la sequera, com ara el virus del Nil Occidental, que ha crescut a les darreres dècades en un 256%, o el dengue i la leishmaniosi ,malalties que es propaguen a través de vectors intrínsecament relacionats amb la mobilitat i la globalització. En això també el sud d’Europa, és a dir, ’naltros’, som els que sortim més perjudicats.
“El canvi climàtic és intrínsecament un problema de justícia social o mediambiental”, destaca Kim van Daalen autora principal de l’informe i investigadora postdoctoral del BSC-CNS en una nota de premsa. “Dins dels països europeus, les comunitats més desafavorides es veuen especialment afectades pels efectes del canvi climàtic sobre la salut”, afirma aquesta investigadora, que fa èmfasi en el fet que “alhora, els països europeus també deslocalitzen els impactes en la salut del nostre consum en altres llocs, amb altres parts del món experimentant contaminació atmosfèrica local i emissions de gasos d'efecte hivernacle com a resultat dels béns i serveis consumits per Europa”.
«El canvi climàtic és intrínsecament un problema de justícia social o mediambiental»
Tots aquests efectes sobre la salut dels ciutadans són ben coneguts. Els científics porten alertant-ne fa dècades i, tanmateix, malgrat les cimeres, reunions i acords que s’han pres fins al moment per intentar evitar l’escenari postapocalíptic que ens espera, els investigadors que han fet l’informe constaten que les emissions de CO₂ no es retallen al ritme que haurien de retallar-se. De fet, per complir amb les recomanacions del darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de zero emissions netes per al 2040, les emissions dels sistemes energètics europeus s’haurien de reduir a un ritme aproximadament tres vegades superior a l’actual.
“Cal limitar l’escalfament global a menys d’1,5 graus mitjançant una transició justa i saludable, la qual cosa suposaria beneficis que salvarien vides a tot Europa i fora d’aquesta”, conclou Lowe.
Caldrà veure si, després que l’estiu passat fos el més calorós dels darrers 2000 anys i que les previsions per a aquest que tenim a tocar també siguin de batre rècords de temperatures amb tots els impactes perjudicials sobre el planeta i els seus habitants, el Lancet Countdown també tornarà a quedar en paper mullat.
