La calor va causar més de 47.000 morts a Europa el 2023

Més de 47.000 persones van morir a Europa a conseqüència de les altes temperatures el 2023, l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid a Europa. Així ho estima un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i publicat a Nature Medicine. L'equip científic assenyala que la vulnerabilitat a la calor de les societats europees ha disminuït progressivament al llarg del present segle i estima que, sense aquests processos d'adaptació de les societats, la càrrega de mortalitat relacionada amb la calor durant l'any passat hauria estat un 80% major.

L'estudi reprodueix la metodologia utilitzada l'any passat en un altre treball publicat a Nature Medicine, que estimava que la calor va causar més de 60.000 morts durant l'estiu de 2022, la qual cosa representava la major càrrega de mortalitat relacionada amb la calor de l'última dècada. Resumidament, es van emprar registres de temperatura i mortalitat de 823 regions de 35 països europeus durant el període 2015-2019 per a ajustar models epidemiològics i estimar la mortalitat relacionada amb la calor en cada regió europea durant tot l'any 2023.

A diferència de l'estiu de 2022, que es va caracteritzar per temperatures extremes persistents en la part central de l'estació des de mitjan juliol fins a mitjan agost, en 2023 no es van registrar grans anomalies tèrmiques durant les mateixes setmanes. No obstant això, dos episodis d'altes temperatures a mitjan juliol i finals d'agost haurien estat responsables de més del 57% de la mortalitat global estimada, amb més de 27.000 morts.

Els països del sud d'Europa, els més afectats

Els resultats mostren un total de 47.690 morts estimades en 2023 al conjunt dels 35 països, de les quals 47.312 s'haurien produït en el període més calorós de l'any (entre el 29 de maig i l'1 d'octubre). Si es té en compte la població, els països amb majors taxes de mortalitat relacionada amb la calor es trobaven en el sud d'Europa, concretament Grècia (393 morts per milió), Bulgària (229 morts per milió), Itàlia (209 morts per milió), Espanya (175 morts per milió), Xipre (167 morts per milió) i Portugal (136 morts per milió).

En la següent infografia es pot observar el detall de les estimacions de mortalitat per als 35 països analitzats.

Major vulnerabilitat de les dones i els majors de 80 anys

En línia amb estudis anteriors, les dades mostren una major vulnerabilitat de les dones i les persones majors. En concret, després de tenir en compte la població, la taxa de mortalitat relacionada amb la calor va ser un 55% més alta en dones que en homes, i un 768% més alta en persones majors de 80 anys que en persones d'entre 65 i 79 anys.

En l'estudi s'adverteix que aquestes xifres poden subestimar la càrrega real de mortalitat relacionada amb la calor. A causa de la falta de disponibilitat de registres de mortalitat diaris i homogenis durant l'any 2023, es va haver d'utilitzar recomptes setmanals de morts d'Eurostat. En un estudi acabat de publicar a Lancet Regional Health - Europe, el mateix equip va mostrar que l'ús de dades setmanals conduiria a una subestimació de la càrrega de mortalitat relacionada amb la calor, i va descriure una metodologia per a corregir aquest biaix. Tenint això en compte, les i els investigadors estimen que la xifra probable de morts relacionades amb la calor en 2023 podria haver estat en realitat de l'ordre de 58.000 morts en els 35 països estudiats, encara que només podria obtenir-se una estimació més precisa si es posessin a la disposició de la comunitat científica bases de dades de mortalitat millorades.

L'adaptació social a la calor evita fins al 80% de la mortalitat

Un dels objectius de l'estudi era avaluar si s'ha produït una disminució de la vulnerabilitat a la calor a Europa, un procés que generalment s'entén com una adaptació a l'augment de les temperatures. Per a això, l'equip va ajustar el mateix tipus de model a les dades de temperatura i mortalitat dels períodes 2000-2004, 2005-2009, 2010-2014 i 2015-2019. A continuació, van introduir les temperatures i les xifres de mortalitat de 2023 en cadascun dels quatre models per a estimar el nombre de morts que s'haurien produït en cada període si les temperatures haguessin estat tan altes com en 2023.

Utilitzant aquest mètode, es va calcular que si les temperatures registrades en 2023 s'haguessin produït en el període 2000-2004, la mortalitat estimada relacionada amb la calor hauria superat la xifra de 85.000 morts, és a dir, un 80% superior a la vulnerabilitat a la calor en el període 2015-2019. En el cas de les persones majors de 80 anys, el nombre de morts s'hi hauria més que duplicat, passant de 1.102 a més de 2.200 morts relacionades amb la calor.

"Els nostres resultats mostren com hi ha hagut processos d'adaptació de la societat a les altes temperatures durant el present segle, que han reduït dràsticament la vulnerabilitat a la calor i la càrrega de mortalitat dels últims estius, especialment entre les persones majors", assenyala Elisa Gallo, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

"Per exemple, veiem que des de l'any 2000, la temperatura de mínima mortalitat -la temperatura òptima amb menor risc de mortalitat- s'ha anat escalfant gradualment de mitjana en el continent, passant de 15 °C en 2000-2004 a 17,7 °C en 2015-2019. Això indica que som menys vulnerables a la calor del que érem a principis de segle, probablement com a resultat del progrés socioeconòmic general, les millores en el comportament individual i les mesures de salut pública, com els plans de prevenció de la calor posats en marxa després de l'estiu rècord de 2003", afegeix Elisa Gallo.

Més enllà dels límits fisiològics d'adaptació

"En 2023, gairebé la meitat dels dies van superar el llindar de 1,5 °C fixat per l'Acord de París, i Europa s'està escalfant a un ritme dues vegades més ràpid que la mitjana mundial. Les projeccions climàtiques indiquen que és probable que el límit de 1,5 °C se superi abans de 2027, la qual cosa ens deixa una finestra d'oportunitat molt petita per a actuar", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador principal de la beca Consolidator EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC) (https://www.early-adapt.eu/).

"Hem de tenir en compte que els límits inherents a la fisiologia humana i a l'estructura de la societat probablement condicionaran les possibilitats d'adaptació en el futur. És urgent aplicar estratègies encaminades a reduir encara més la càrrega de mortalitat dels estius més càlids que vindran, juntament amb un seguiment més exhaustiu dels efectes del canvi climàtic en les poblacions vulnerables. Aquestes mesures d'adaptació han de combinar-se amb esforços de mitigació per part dels governs i la població en general per a evitar aconseguir punts d'inflexió i llindars crítics en les projeccions de temperatura", afegeix.

Recentment, el grup de recerca que ha dut a terme l'estudi va presentar Forecaster.health, una eina web oberta al públic que permet obtenir prediccions de risc de mortalitat associades al fred i a la calor per sexe i edat per a 580 regions de 31 països europeus. Aquest sistema d'alerta primerenca no es basa únicament en dades meteorològiques, sinó que incorpora models epidemiològics per a estimar els riscos reals per a la salut de cada grup poblacional. Forecaster.health es pot consultar de manera gratuïta (https://forecaster.health/) i permet obtenir previsions amb fins a 15 dies d'antelació.

L'estudi s'ha dut a terme en el context del projecte EARLY-ADAPT, finançat pel Consell Europeu de Recerca, i l'objectiu de la qual és estudiar com s'estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.

Referència: Elisa Gallo, Marcos Quijal-Zamorano, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Cathryn Tonne, Xavier Basagaña, Hicham Achebak & Joan Ballester. Heat-related mortality in Europe during 2023 and the role of adaptation in protecting health. Nature Medicine, 2024. https://doi.org/10.1038/s41591-024-03186-1