El sector ramader genera al voltant del 18% més de gasos d'efecte hivernacle que el sector del transport.
L'agricultura contribueix en un 14% a les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. Foto: Nalidsa Sukprasert
L’agricultura i la ramadera són un dels principals causants de l’escalfament global al planeta, i, tanmateix, podrien convertir-se en un dels nostres salvavides per reduir la presència de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Però... com? Comencem pel principi per entendre-ho, que a mi també em va costar.
En una entrevista que li vaig fer a Jorge Riechmann, un dels activistes ecologistes més rellevants de l’Estat espanyol i, a més, professor de Ciència Política, filòsof, matemàtic i poeta, em va llançar una pregunta trampa:
–Com estem avui dia cultivant l’aliment que dona menjar a la majoria de la humanitat?
–Doncs… amb aigua, sol i terra –vaig respondre, ignorant.
–No! Així ho feien, potser, els nostres besavis i besàvies. Però ara nosaltres ens alimentem gràcies al petroli, al gas natural i al mineral de fosfats. Què posa als sacs d’adob de la majoria de pagesos? Hi apareixen tres lletres: una N de nitrogen, una P de fòsfor i una K de potassi. Per cultivar, s’estan utilitzant fertilitzants de síntesi, que capten el nitrogen, a través d’un procés químic, utilitzant grans quantitats de gas natural. Per tant, sense gas natural, la fabricació de fertilitzants s’enfonsa. I, amb els fosfats, ens passa el mateix. L’explosió demogràfica de la segona meitat del segle XX té molt a veure amb l’expansió de l’agricultura industrial. Això no podrà seguir fent-se així.
L'agricultura contribueix en un 14% a les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès). El sector ramader genera més gasos d'efecte hivernacle, al voltant del 18% més mesurat en l'equivalent en diòxid de carboni (CO₂) que el sector del transport, segons un recent informe la FAO. Ho diu, taxativament, l’ONU, no un grup ecologista radical: “La producció d'aliments provoca emissions de metà, diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, de diferents maneres, incloent-hi la desforestació i el trencament de terres per a l'agricultura i el pasturatge, l'alimentació del bestiar boví i oví, la producció i ús de fertilitzants i l'adob utilitzat per als cultius...”
D'acord, això ja ho sabem. Però, com necessitem menjar, necessitem agricultors, necessitem terres cultivades, necessitem lluitar contra els incendis... Com ens ho fem? Primer, al Nord Global caldria reduir el nostre consum exagerat, també d’aliments, sobretot processats, i, sobretot deixar pràcticament a zero el malbaratament alimentari, i, de retruc, eliminar l’agricultura per a produir biocombustibles. Tanmateix, igualment necessitem alimentar-nos, de fet, necessitem alimentar 8.000 milions de persones al planeta, molts dels quals encara passen fam, desnutrició o malnutrició. Malgrat que ens diguin allò de què “No hi ha alternativa”, s'equivoquen. N’hi ha i s’està provant amb èxit arreu del planeta. Es diu agricultura regenerativa.
«Ens alimentem gràcies al petroli, al gas natural i al mineral de fosfats»
A Hope!, el canal de divulgació ecologista de Javier Peña, van explicar-ho molt bé en aquest vídeo ‘Agricultura regenerativa: el poder del suelo’. “S’està forjant un experiment que podria revolucionar la forma en què produïm el nostre menjar i podria ser una arma decisiva en la lluita contra el canvi climàtic, i la clau està aquí: en el sòl”, anuncia. La clau és que el terra contingui tots els microorganismes (des dels fongs als cucs) que fan que el sòl sigui productiu i, alhora, “que emmagatzemi més carboni que tots els arbres del món”.
Cal canviar completament la forma de producció agrícola: en lloc d’erosionar el terra llaurant-lo amb tractors o amb l’aixada, deixar-lo viu i lliure; i en lloc de destruir amb químics tota la vida, utilitzar la mateixa fertilitat del sòl per produir aliments. «El secret?», pregunta Peña: «Cultivar sense llaurar la terra, sense destruir l’estructura del sòl i sense pesticides ni fertilitzants, sinó fent servir adobament vegetal i el pasturatge estratègic diferent dia a dia amb herbívors». D’aquesta forma, les vaques passen de ser un problema per al canvi climàtic, a una solució contra l’escalfament global i contra la sequera. El sòl, així, captura una part de les emissions d’efecte hivernacle que llancem a l’atmosfera.
Un dels llibres que més debat han creat dins l’ecologisme en els últims anys ha estat, precisament, Regénesis. Alimentar al mundo sin devorar el planeta de George Monbiot (Capitán Swing). L’aposta principal passa per l’agricultura regenerativa amb tècniques de llaurat zero: «Quan trenques el sòl acabes amb els fongs, i els bacteris mineralitzen el carboni convertint-lo en CO₂ alliberat a l’atmosfera, i com a conseqüència, a més, el terra és porós, no reté l’aigua i produeix menys». Això fa que els conreus que utilitzen aquestes tècniques siguin més resilients al canvi climàtic, a les sequeres o a les tempestes.
