La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. L'objectiu és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus.
Una Setmana Europea per:
- Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.
- Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa.
- Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.
- Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).
La 16a edició tindrà lloc del 16 al 24 de novembre de 2024, fent èmfasi en la importància de lluitar contra el malbaratament alimentari.
L’enfoc temàtic de la 16a edició en la importància de lluitar contra el malbaratament alimentari amb l'eslogan "Malbaratar aliments és de mal gust"
Cada any, els estats de la UE produeixen més de 58 milions de tones de residus alimentaris, que corresponen a 131 kg per habitant. Aquestes dades són encara més espectaculars si tenim en compte que més de 37 milions de persones no es poden permetre un àpat de qualitat cada dos dies.
A nivell mundial, un terç de tots els aliments produïts per al consum humà es malgasten. Si observem les dades del PNUMA, l'any 2019 s'han produït al voltant de 931 milions de tones de residus alimentaris, que representen el 17% de la producció total d'aliments mundial. Però, en quin moment s'està convertint aquest menjar en residus? La meitat dels residus alimentaris es produeixen a les llars, acompanyat per la restauració (restaurants, càtering) i al detall (supermercats, botigues).
Darrere d'aquesta quantitat de malbaratament alimentari s'amaguen impactes tant econòmics com ambientals. Les dades estimen que per als residus alimentaris produïts anualment a Europa, hi ha un valor de mercat associat de 132.000 milions d'euros. A més, el malbaratament alimentari té conseqüències en termes d'emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades, per exemple, amb l'ús de terres de conreu, recursos d'aigua dolça i fertilitzants per a la producció d'aliments.
