L'Albufera de València: entre l'esperança i el col·lapse
Tres mesos més tard encara no està aprovat el finançament d’un estudi que permetria saber realment quin és l’estat ecològic de l’Albufera. FOTO: Cigonya d'ales negres a l'Albufera, Getty
Ahir 2 de febrer es va celebrar el dia Internacional dels aiguamolls. Una data que arriba aquest any en plena crisi ecològica d’un dels més importants de la península: L’Albufera de València. Un ecosistema –21.000 hectàrees, entre llacuna, marjal d’arrossars i bosc de ribera– on conviu una gran diversitat d’espècies de i fauna i flora, moltes endèmiques o amenaçades, i que per als valencians és clau per la seua gran riquesa biològica, agrícola i cultural, però també i sobretot perquè és un símbol de resistència i esperança.
Cal mirar l’Albufera. I cal fer-ho quan encara no hem eixit del xoc humanitari de la DANA, que ha deixat 222 persones mortes i 1,8 milions d’afectades, sobrevivint aquest hivern en condicions extremadament precàries a llars devastades, gràcies a milers de persones voluntàries. I cal mirar-la tenint en compte que a hores d’ara, passats més de tres mesos del desastre, tenim una fotografia, però no sabem encara quin és el seu estat ecològic, ni les conseqüències.
Sabem que el 29 d’octubre del 2024, al llac van entrar en poques hores més de 120 hm³ d’aigua, que és el que entraria en un any i mig. Però calia buscar desapareguts. No oblidem que es van trobar tres cadàvers a l’Albufera. I es va haver de buidar el llac a mínims ecològics. Per tant, va quedar en una situació pitjor que abans de la Dana.
La riuada va arrossegar fins a l’aiguamoll, a banda de canyes i fang, tota mena de materials domèstics i urbans, com ara mobiliari, roba, uralites, bombones de butà, parts d’automòbils, plàstics i envasos de tota mida i tipus... Tones de residus que creen illes al litoral de la llacuna, s’escampen pels camps, o bé estan flotant al llac.
Però el més greu és que la riuada també va portar un gran nombre de contaminants d'origen agrícola, urbà i industrial. L'aigua ha arrossegat la capa superficial de gairebé 20.000 ha de sòl agrícola, mobilitzant residus de fertilitzants i plaguicides. A més, va arrossegar medicaments en gran quantitat, productes de neteja, pintures, dissolvents i combustibles emmagatzemats en garatges i polígons industrials, així com residus d'olis i combustibles dels gairebé 100.000 vehicles danyats. Un fenomen agreujat perquè la DANA es va barrejar amb aigües residuals, quan les depuradores van quedar fora de servei. Com ha afectat això a l’estat ecològic de l’Albufera? No ho sabem!
Li prenem la temperatura però no coneguem la malaltia
Ara mateix s’està fent un seguiment setmanal dels paràmetres fisicoquímics del llac, com ara l’oxigen, també el CSIC controla metalls pesants i contaminants microbiològics, com ara bactèries perilloses. Però, com assegura Andreu Rico, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València, «aquestes accions tot i que necessàries són absolutament insuficients». Tres mesos més tard encara no està aprovat el finançament d’un estudi que permetria saber realment quin és l’estat ecològic de l’Albufera, mesurar el nivell i característiques de la gran contaminació emergent que ha arribat amb la riuà, els canvis en les poblacions, o si la contaminació per fàrmacs per exemple està passant a la cadena tròfica a través de la pesca.
Com diu l’investigador, li estem prenent al llac la temperatura, però ningú està fent una anàlisi de sang per saber a quina malaltia ens enfrontem. I recorda el cas de la mort massiva de peixos al Mar Menor, demanant que s’agilitzen les decisions per poder posar en marxa aquest estudi, que s’hauria d’haver engegat dies després de la tragèdia i que ens permetria saber quins són els riscos i com podem actuar.
El motiu del retard sembla ser una 'falta de coordinació' entre les administracions que gestionen i 'protegeixen' el parc natural: Ajuntament de València, Conselleria d’Agricultura i medi ambient, i el Ministeri a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
60.000 kg de residus i fauna morta extrets fins ara
Marla Hernández, portaveu d’Acció Ecologista Agrò, també apunta a la descoordinació de les diferents administracions com a principal obstacle per la restauració ecològica. Cal recordar que va ser aquesta entitat, amb Seo Bird Life, qui davant del que van considerar 'inacció administrativa' iniciaren una campanya el 23 de novembre que ha mobilitzat més de 600 persones voluntàries per recollir manualment tones de residus a camps i zones naturals, especialment al Tancat de la Pipa.
Hernández ens diu que la situació en relació amb els residus ha canviat substancialment. Al gener, finalment es van incorporar l’exèrcit i brigades de neteja amb maquinària pesada. Això ha accelerat la retirada dels que ja són en total 60.000 kg de residus i fauna morta. Però la manca de coordinació i comunicació, així com i el risc associat, no només fan inviable que les persones voluntàries continuen treballant, sinó que l’entrada dels cossos de neteja oficials ha suposat el final de la separació dels residus pel seu posterior reciclatge.
Acció Ecologista Agrò amb la col·laboració de l’empresa Cocircular estava treballant des del primer dia separant els residus, com ara diferents tipus de plàstics i poliestirè. Ara mateix –excepte els residus perillosos com els medicaments i combustibles que les brigades recullen quan són alertats pels voluntaris– tots els residus son barrejats, triturats junts i portats als abocadors dels pobles, o amb el lèxic postdana a zones de dipòsit temporals... Quines seran les conseqüències ambientals i de salut pública d’aquesta barreja de residus i acumulació als pobles afectats? No ho sabem. De nou, la incertesa.
No és nou. L’Albufera, en fràgil equilibri des de la seua eutrofització als anys 70, pels vessaments industrials, fa anys que sobreviu en la incertesa. No obstant això, es resisteix a col·lapsar. De nosaltres depèn que sigui avui un símbol de renaixement, i que aquesta crisi sigui un punt d’inflexió per la seua protecció i cura. D’entrada, la Dana també ha regalat una gran acumulació d’aigua als embassaments de la conca de l’Albufera, una aportació d’aigua de qualitat al llac seria l’inici d’un pla de recuperació real i efectiu que ens la retorne, com a patrimoni de la diversitat biològica i cultural d’aquesta terra.
