23/06/2007 - 00:00
Si no actuem contra el canvi climàtic, el món afrontarà una crisi de refugiats sense precedents. Aquest va ser un dels punts forts de la xerrada que l'exvicepresident dels EUA va oferir dissabte a Barcelona. Gore va seduir i va convèncer (per bé que la pràctica totalitat dels seus oients ja estava convençut a l'avançada) en la seva primera xerrada al nostre país. Amb els textos de la presentació traduïts expressament al català, i amb nombroses dades noves, l'exvicepresident dels Estats Units ha utilitzat en la seva xerrada la conferència que en bona part ha estructurat el seu famós film 'La veritat incòmoda'. Un film que ha marcat un abans i un després en la difusió del canvi climàtic i les seves conseqüències entre milers de persones. Gore va participar en la I Trobada Internacional d'Amics dels Arbres, que ha reivindicat el paper central que els arbres juguen en l'ambient i ha servit per presentar el projecte per plantar 100 milions d'arbres a la península ibèrica en quatre anys. La Trobada va tenir lloc aquest dissabte, 23 de juny, al Palau de Congressos de Catalunya, i va comptar igualment amb la participació de Vandana Shiva, la física i activista veu destacada del moviment altermundista.
Al Gore ha recordat a Barcelona un dels riscos del canvi climàtic: la crisi de refugiats. En aquest sentit, s'ha referit amb paraules molt crítiques a la forma com el seu país va gestionar el desastre del Katrina, tot advertint que els 150.000 desplaçats que va provocar l'huracà no seran res en comparació als 100 milions de refugiats si el nivell del mar augmenta un metre (un dels escenaris previstos si el sobreescalfament de la terra avança sense fer-hi res). Aquest nombre podria arribar als 400 milions en una altra de les hipòtesi previstes pels científics, tot afectant zones molt i molt poblades d'Àsia.
Com fer-hi front? Per començar, va dir Gore, en la seva intervenció, els Estats Units, un dels països amb més emissons --'almenys fins la setmana passada, va bromejar, tot fent referència al fet que la Xina ha sobrepassat els EUA per primera vegada en el rànquing de països més contaminants-- hauria de signar el protocol de Kyoto. I no només això, també caldria que s'entengués que 'lluitar contra el canvi climàtic és tan important com lluitar contra el terrorisme'. Sigui com sigui, l'exvicepresident ha destacat igualment que 514 ciutats nordamericanes, i estats tan importants com Califòrnia --'es veu que Schwarzenegger ha vist la meva pel·lícula!-- han decidit emprendre accions concretes i ratificar, ni que sigui de forma simbòlica, el protocol.
L'estrella de la trobada
Gore, gens sorprenentment, ha estat la gran estrella de la trobada, i es pot dir que la seva xerrada al Palau de Congressos de Catalunya ha estat un dels esdeveniments de l'any al nostre país. L'expectació mediàtica i ciutadana era alta, malgrat que l'enorme sala del Palau no s'havia omplert del tot (no deu ser-hi aliè a aquest fet la política d'inscripcions definida per l'organització, amb entrades individuals valorades a partir de 400 euros), Gore va seduir i convèncer un auditori... convençut a l'avançada.
Sigui com sigui, Gore va tornar a obrir el seu 'mac book' per presentar l'exemplar presentació que va servir d'estructura al seu premiat i exitós film 'Una veritat incòmoda', i el va tancar amb la major part del públic a la butxaca. Per cert, que 'Una veritat incòmoda' ha contribuït a situar, de forma crucial, el canvi climàtic i les seves conseqüències en les primeres pàgines de l'agenda informativa.
La falta de sorpresa en la conferència, però, no es va traduir en avorriment o encarcarament. Gore va tenir tota l'atenció possible, a la sala, amb moments de corprenedor silenci -especialment evident en el moment en què, amb veu dramàtica, l'exvicepresident ha presentat el canvi climàtic com una qüestió sobretot ètica- i en altres moments, de gran emoció i passió.
A més, la presentació contenia informació nova -alguna de ben recent, com les dades de temperatura aquest passat abril- i diapositives redissenyades o amb informació addiccional. Fins i tot es va referir a les plagues de medussa, una qüestió de candent actualitat o a un esquema d'incendis des del 1994.
Gore va valorar com una bona notícia la Llei d'Energia que aquesta setmana ha aprovat als EUA el senat del seu país i ha assenyalat que als EUA són ja molts els estats i ajuntaments que han començat a veure que cal actuar contra el canvi climàtic.
Cal dir que Gore, en el tram final de l'acte, durant un breu interviu a càrrec de la conductora de l'acte, Mònica López, va mostrar una certa estranyesa per la insistència a parlar de l'economia de l'arbre, un dels fils conductors de la trobada però que.
La I Trobada Internacional d'Amics dels Arbres va aplegar al Palau de Congressos de Catalunya una barreja singular d'assistents: representants d'algunes de les empreses patrocinadores, polítics, tècnics al costat d'activistes i d'estudiants 'seduïts' a última hora. Tots mirant-se amb distant curiositat, i, potser, una subtil reticència. La trobada, organitzada per la Fundació + Árboles i Maderas Nobles de la Sierra del Segura, va posar l'accent en el paper regulador dels arbres en la biosfera i va aconseguir, amb la participació una repercussió mediàtica significativa, amb la participació d'una de les veus de l'antiglobalització, Vandana Shiva; i sobretot, del 45 vicepresident dels EUA, Al Gore. Un objectiu reeixit que, en canvi, no ha permès una enfocament de l'esdeveniment més popular. Les taules rodones, que han omplert la jornada i en la qual han participat polítics, conservacionistes i algunes empreses, han servit per apuntar reflexions, més que no pas idees i propostes concretes. Tanmateix, va destacar, pel seu dinamisme, i acurada selecció dels ponents, la taula moderada pel periodista i col·laborador de Sostenible Jordi Bigues. No n'hi ha prou a plantar arbres, els arbres s'han de cuidar i s'han de mantenir. Per cert, el conseller de Medi Ambient del govern català, Francesc Baltasar, va puntualitzar que la política forestal ha de formar part d'una bona política de planificació territorial. No pot ser un pedaç. Finalment, en la Trobada s'ha fet la presentació oficial d'un pla per a plantar en quatre anys cent milions d'arbres a la Península Ibèrica com barrera verda enfront de la desertització i contra el canvi climàtic, 'sobretot en aquells llocs on el desert avança més ràpidament'.
|
AL GORE, exvicepresident dels Estats Units
Una política forestal més activa i sostenible podria ser una manera de lluitar contra el canvi climàtic. No és la solució, però pot contribuir a la solució.
...
El canvi a una energia més neta no es pot valorar en costos, sinó en beneficis, perquè a la llarga portarà beneficis.
...
Un dels problemes de la nostra manera de pensar és creure en la il·lusió que l'impacte de les nostres accions és només a noranta dies, és a dir, a curt terme.
...
Els costos que ens han de preocupar són els costos de no atendre les necessitats...
...
No m'agradaria que els nostres néts, al pensar en la nostra generació pensessin: com és que no van fer res? És que no van fer cas dels científics? És que no llegien el diari? És que eren mandrosos? M'agradaria, en canvi, que s'admiressin i es preguntessin una altra cosa: d'on van treure el coratge per fer front al que molts deien que era impossible?
FRANCESC BALTASAR, conseller de Medi Ambient:
El 60% del territori català és forestal. Podem dir que a partir d'aquí comencen els problemes, però crec que ja podríem dir també que comencen les oportunitats. En aquesta gran massa forestal hi trobem molts interessos contraposats, i cal reconèixer que les administracions no sempre destinen prou diners a les polítiques forestals.
...
És necessaris vincular la política forestal amb la planificació territorial.
...
Preservar els boscos és treballar per la biodiversitat, però també ens permet lluitar millor contra el canvi climàtic.
...
Hem de començar a pensar en mecanismes per estimular el fet que si una persona amb la seva feina, per exemple cuidant un bosc, evita emissions tingui una compensació.
CARLOS ZAYAS, president de Amics de la Terra de Balears:
Plantar arbres, si després no assegurem que es cuiden, no serveix de res: és un brindis al sol. Amb el canvi climàtic, cada vegada l'índex de supervivència és més difícil.
VANDANA SHIVA, física i activista:
Les dones fan canviar polítiques, i ho fan amb saviesa.
...
Es veu el canvi climàtic en forma reduccionista, que no té en compte que hem de canviar el model industrial i de consum.
...
La biodiversitat és per a mi l'alternativa a la indústria del fuel...
...
Les guerres d'avui són guerres pels recursos que cada cop van fent-se més escassos.
...
La idea que el biofuel serà el substitut de l'economia del petroli està equivocada. Porta a la devastació de grans boscos, i l'eliminació d'aquests boscos té emissions, grans emissions que fa que no poguem dir que els biofuels tinguin les emissions compensades.
...
No posem tots els ous en una mateixa cistella, i més si aquesta cistella pertany només a Monsanto, Novartis...
...
Els transgènics no porten avantatges ambientals, en la producció, en la qualitat dels aliments... només porten avantatges en els royalties de les empreses, d'unes poques empreses, que excerceixen una dictadura de fet sobre els governs.
...
Em vull referir a Josep Pàmies, que lluitant contra els transgènics ha estat perseguit aquí, a tocar.
...
>>> |
La I Trobada Internacional d'Amics dels Arbres va aplegar al Palau de Congressos de Catalunya una barreja singular d'assistents: representants d'algunes de les empreses patrocinadores, polítics, tècnics al costat d'activistes i d'estudiants 'seduïts' a última hora. Tots mirant-se amb distant curiositat, i, potser, una subtil reticència. La trobada, organitzada per la Fundació + Árboles i Maderas Nobles de la Sierra del Segura, va posar l'accent en el paper regulador dels arbres en la biosfera i va aconseguir, amb la participació una repercussió mediàtica significativa, amb la participació d'una de les veus de l'antiglobalització, Vandana Shiva; i sobretot, del 45 vicepresident dels EUA, Al Gore. Un objectiu reeixit que, en canvi, no ha permès una enfocament de l'esdeveniment més popular. Les taules rodones, que han omplert la jornada i en la qual han participat polítics, conservacionistes i algunes empreses, han servit per apuntar reflexions, més que no pas idees i propostes concretes. Tanmateix, va destacar, pel seu dinamisme, i acurada selecció dels ponents, la taula moderada pel periodista i col·laborador de Sostenible Jordi Bigues. No n'hi ha prou a plantar arbres, els arbres s'han de cuidar i s'han de mantenir. Per cert, el conseller de Medi Ambient del govern català, Francesc Baltasar, va puntualitzar que la política forestal ha de formar part d'una bona política de planificació territorial. No pot ser un pedaç. Finalment, en la Trobada s'ha fet la presentació oficial d'un pla per a plantar en quatre anys cent milions d'arbres a la Península Ibèrica com barrera verda enfront de la desertització i contra el canvi climàtic, 'sobretot en aquells llocs on el desert avança més ràpidament'.
