Alliberada una de les tortugues careta que van néixer l'any passat a la platja de Premià de Mar

Font: Generalitat de Catalunya

14/10/2019 - 08:30

L’exemplar es va traslladar al Centre de Recuperació Arca del Mar, de l’Oceanogràfic de València, d’acord amb les recomanacions de les persones expertes que formen part de la Plataforma multidisciplinar de tortugues marines d’Espanya

Personal de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina (XRFM) de la Generalitat, integrada per membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Cos d'Agents Rurals, ha alliberat aquesta tarda una de les quatre tortugues careta (Caretta caretta) que van néixer l’any passat a la platja de Premià de Mar i van ser traslladades al Centre de Recuperació Arca del Mar, de l’Oceanogràfic de València.

En aquest sentit, l’animal, un cop ha assolit la mida i el pes adequat, de 2kg,  ha retornat al seu lloc de naixement, per ser alliberat, d’acord amb les recomanacions del grup expert de la Plataforma multidisciplinar de tortugues marines d’Espanya, del qual la Generalitat forma part, juntament amb universitats, Ministeri de Transició Ecològica i CSIC.

És l’única supervivent de les quatre que van ser traslladades a València, que van acabar morint a conseqüència de diverses infeccions fúngiques que els hi van produir lesions a nivell pulmonar i hepàtic.

Cal dir que les tortugues careta presenten una alta mortalitat, fet que explica postes tan nombroses d’ous. Concretament, s’estima que només una de cada 100 tortugues sobreviuen al primer any en estat salvatge, i una de cada 1.000 arriba a l’edat adulta. A més d’enfrontar-se a depredadors, com ara gavines, tallahams i altres peixos de mida gran, les cries són molt vulnerables a infeccions víriques, fúngiques o bacterianes.

Un niu traslladat de platja a Premià

La tortuga alliberada va néixer a la platja de Llevant de Premià de Mar, d’un niu que havia estat traslladat del seu emplaçament original, ja que presentava riscos per al desenvolupament dels embrions.

Concretament, s’havia trobat a la platja de la Descàrrega de Premià de Mar, a pocs metres de l’aigua i al peu d’unes escales de fusta, un indret molt concorregut durant la temporada de bany. A més, és una platja molt dinàmica que amb les pluges de finals d’estiu i tardor pot perdre metres de sorra i deixar exposat el niu. Per això, es va decidir el seu trasllat a la platja de Llevant, una platja amb millors condicions. Precisament, era un dels indrets recomanats dins del projecte “Estudi de la viabilitat de les platges de la Mediterrània per a la nidificació de tortuga careta”, que s’està fent des del 2015. Es tracta d’un projecte de recerca internacional en què la Generalitat participa, juntament les altres comunitats autònomes del Mediterrani, França, Còrsega, Sardenya, Algèria i el Marroc, per estudiar la viabilitat de les platges de la Mediterrània occidental per a la nidificació de tortuga careta.

A finals de setembre de l’any passat va començar la desclosa dels 58 ous traslladats, després de pràcticament dos mesos de monitoratge del niu, i vigilància constant de personal tècnic, voluntaris i vigilància privada durant la nit, per controlar les condicions ambientals. Les 54 tortugues presentaven diferents estats de maduració i algunes encara tenien restes de vitel·li, tot i haver emergit naturalment.

En total van néixer 54 tortugues d’aquest niu, amb diferents estats de maduració; algunes, fins i tot, amb restes de vitel·li. De totes les nascudes a la platja, 32 tortugues van anar a mar. L’exemplar alliberat avui i 3 tortugues més  es van traslladar a València, i 18 més al CRAM, per augmentar les seves possibilitats de supervivència un cop alliberades.

Algunes d’aquelles tortugues van morir a causa de les mateixes infeccions que les que es van traslladar a València (fongs oportunistes). En l’actualitat, en queden 11 exemplars, que encara no han assolit la mida mínima adequada per a ser alliberats (2 kg). Es preveu poder alliberar aquestes tortugues el proper any.


  

Relacionats

Notícia

La Regidoria de Sostenibilitat ha posat el nou projecte de ciència ciutadana per fer un seguiment de les poblacions de papallones diürnes i així poder a avaluar i entendre la biodiversitat urbana.

Notícia

Ciència ciutadana pel bé dels insectes

Notícia

Les abundàncies de senglar a Collserola aquest hivern s’han reduït a 8,2 senglars/km2, menys de la meitat de fa dos anys

Els efectes de la sequera també contribueixen a rebaixar exemplars en l'àmbit més urbà perquè les restriccions de reg han fet que sovint els senglars no se sentin atrets per les zones enjardinades de les ciutats

Butlletí