Font: CCMA
El 55% dels barcelonins consideren que al seu barri hi ha molt soroll, i el 18% expliquen que a la nit tenen molèsties intenses a causa del soroll generat per l'oci nocturn. L'Enquesta de Salut de Barcelona 2021 també mostra que el 15% de les persones adultes es desperten més d'una nit a la setmana per culpa del soroll. Per combatre aquest problema, el nou pla de mesures contra la contaminació acústica de l'Ajuntament de Barcelona preveu la creació del que anomena "zones tensionades acústicament en horari nocturn".
El mapa inicial, d'onze zones, parteix d'una "petita hipòtesi de quins podrien ser aquests àmbits", en paraules d'Eloi Badia, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Una hipòtesi formulada, sobretot, a partir dels àmbits en què s'han rebut més queixes veïnals, ha explicat Badia, que ha presentat el pla d'actuacions 2022-2030 al costat de la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa.
Onze zones en cinc districtes
Les onze zones inicialment previstes per l'Ajuntament són en cinc dels deu districtes de Barcelona:
Cinc són a Ciutat Vella: els carrers Joaquim Costa, Nou de la Rambla, Allada Vermell i de l'Almirall Churruca, i la plaça de George Orwell.
Tres són a Sant Martí: la Rambla del Poblenou, el carrer Rogent i l'anomenat Triangle Lúdic.
A l'Eixample hi ha el carrer d'Enric Granados; a Gràcia, diverses places de la Vila de Gràcia; i a Sants-Montjuïc, la plaça Osca.
L'Ajuntament defensa que la creació d'aquestes onze zones tensionades acústicament en horari nocturn és un nou instrument que ha de servir per facilitar que els districtes prenguin mesures contra la contaminació acústica, adaptades a cada cas específic.
Unes mesures que es posaran en marxa si es confirma que en aquestes zones se supera en 3 decibels el límit permès de soroll, que a la nit és de 45 decibels.
Ajudes a la insonorització
A més, aquestes onze zones "seran llocs en què preferentment els veïns podran rebre subvencions per insonoritzar casa seva", ha explicat també Badia:
"Específicament en aquestes zones tensionades, en temes acústics [els veïns] tindran més subvenció."
Es tracta, en concret, dins de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament, de les orientades a l'aïllament acústic.
Les subvencions, segons Badia, han de ser "l'última de les accions", quan les mesures desplegades no hagin aconseguit evitar que el soroll arribi fins a l'interior de les cases.
Prova pilot amb radars acústics
La preocupació de l'Ajuntament de Barcelona pel soroll i les conseqüències nocives sobre els veïns no és nova, i fa anys que du a terme accions i elabora plans de reducció del soroll.
El nou pla inclou la novetat d'aquestes zones especialment afectades pel soroll generat per l'oci nocturn, i també una prova pilot amb radars acústics.
Des de l'Ajuntament s'ha remarcat que aquests aparells "ara per ara són experimentals", però "segur que donaran informació qualitativa" que serà molt útil per combatre la contaminació acústica.
Són uns dispositius mòbils, que, per tant, es poden canviar d'ubicació, que serveixen per detectar els vehicles més sorollosos, que superen en 5 o 10 decibels els llindars.
En el futur caldrà veure si serviran per sancionar infraccions, perquè proporcionen "informació jurídicament sòlida", o només seran una font d'informació per posar en marxa actuacions.
El soroll, el segon factor ambiental més nociu
A Barcelona, més de la meitat de la població s'exposa a un soroll de trànsit igual o superior al que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial per a la salut, tant de dia (53 dB) com de nit (45 dB).
D'aquesta manera, el soroll s'ha convertit en el segon factor ambiental que més impacta en la salut, just per darrere de la contaminació de l'aire.
Segons les estimacions fetes per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), més de 210.000 veïns pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) i més de 60.000 pateixen un trastorn greu del son a causa de l'exposició continuada al soroll de trànsit.
En els casos més greus, el soroll pot incidir també en l'aparició i agreujament de malalties cardiovasculars i metabòliques.
L'ASPB calcula que el soroll de trànsit és el responsable d'uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta causa cada any, la qual cosa es tradueix en 30 morts cada any a Barcelona.
