Sostenible.cat
Liberalització subvencionada
D'altra banda Saladié ha parlat de "sistema amb una gran sobrecapacitat". Hi ha uns 97.000 MW instal·lats però la demanda històrica fins ara ha arribat a un màxim de 44.800 MW (això va passar un dia de desembre de l'any 2007). El professor de l'URV també ha explicat que el sistema "socialitza els costos i privatitza els beneficis" en referència al fet que els costos de les nuclears (desmantellaments i gestió de residus) i el sanejament d'unes companyies elèctriques deficitàries s'han derivat al contribuent. Entre 1998 i 2008, l'estat ha transferit a aquestes empreses uns 10.000 milions d'euros perquè s'adaptessin al mercat, la liberalització del qual, pel que fa a la generació, va començar l'any 98.
Malgrat tot els canvis dels últims anys, ni la gran capacitat del sistema ni de la liberalització han millorat la fiabilitat del servei. Segons Saladié "ho demostren les grans apagades de Barcelona i Girona que van revelar una manca d'inversió en manteniment".
Desigualtats territorials
Aquestes desigualtats presenten diversos aspectes. En primer lloc una marcada diferència entre els indrets on es fa la generació (principalment les comarques de Tarragona) i on té lloc el gran consum (la regió metropolitana i les seves ramificacions) Això repercuteix negativament en el problema del transport de l'electricitat citat anteriorment. Però hi ha encara un altre factor. Després de recollir dades sobre l'impacte econòmic que suposa per un lloc determinat rebre una infraestructura de producció elèctrica, Saladié ha arribat a la conclusió que no té un efecte positiu sobre l'economia local. Aquest patró seria vàlid tant si es tenen en compte les centrals nuclears com els parcs eòlics. I com a exemple ha citat la paradoxa que la Ribera d'Ebre -on hi ha Ascó- tingui el PIB per càpita més alt de Catalunya, però al mateix temps també el percentatge de pobresa més elevat, a banda del fet que l'activitat econòmica decreix i es constata una pèrdua de població en molts municipis.
És el Pla vigent la solució?
El professor Saladié s'ha preguntat si el Pla d'Energia de Catalunya 2006-2015 podia canviar les ineficiències del sistema elèctric. En aquest sentit ha reconegut l'intent de reorientació i millora que comporta el Pla, però ha respost que no "perquè les decisions es prenen a nivell de les grans empreses que orienten la política". Saladié ha dit que la ineficiència no només persisteix sinó que va en augment: "hem de gastar cada cop més energia per cada unitat de PIB". Ha afegit que la tendència a concentrar les infraestructures de producció en determinades zones del país tampoc ha variat.
El professor de l'URV ha esmentat a banda el cas de l'energia eòlica. Ha demanat en aquest àmbit un replantejament en la forma de fer els estudis ja que "no és vàlida la fórmula de posar aerogeneradors només on fa molt de vent". En aquest sentit, ha explicat que cal afinar en els paràmetres i que a partir de vents superiors a 25 m/s els aerogeneradors han de parar i que "tot sovint el tipus de vent massa fort i inconstant d'aquests indrets fa que el rendiment energètic sigui molt més baix del que s'esperava". Aquesta reconsideració podria alterar la visió sobre quins són els llocs idonis per aquest tipus d'instal·lacions i molt probablement portaria a un repartiment territorial més equitatiu.
El model desitjat
Sergi Saladié ha dibuixat els trets principals del que, en la seva opinió, seria un sistema elèctric més equilibrat i que resoldria en part els problemes plantejats per l'actual. En aquest sistema ideal hauria de minvar la presència d'agents externs al territori i hauria d'incrementar-se el paper de les autoritats locals amb mecanismes de concertació amb els agents territorials. D'aquesta manera -segons Saladié- es minimitzarien els conflictes oberts en diversos llocs del país. L'esquema actual és herència d'una evolució històrica en què les grans companyies han anat adquirint les petites, trencant un sistema de producció inicialment descentralitzat.
Per acabar la seva exposició, Saladié ha fet referència a dos exemples que, segons ell, "fan menys utòpica la seva visió del canvi". Tots dos de Dinamarca. Un d'ells és el fet actualment una bona part de la calefacció del país (un 60%) vingui de sistemes comunitaris locals. L'altre és el cas de l' Illa de Samso que ha aconseguit l'autosuficiència energètica.
