Tot i que la pandèmia va fer caure dràsticament les emissions, la tendència dels darrers anys apunta que s’hauria arribat igualment a l’objectiu, tot i que de forma més ajustada. Una primera estimació del Departament d’Acció Climàtica apunta a una reducció de les emissions de més del 12% respecte del 2019, d’un 33% per sota dels valors del 2005 i, per primera vegada, inferiors als nivells del 1990.
Menys producció i consum de combustibles fòssils
D’aquesta manera, l’any passat s’haurien deixat d’emetre 5,5 MtCO2 eq respecte l’any 2019, la variació anual més gran que es produeix en tota la sèrie inventariada, que comença l’any 1990. Aquesta caiguda dràstica de les emissions totals de GEH està intrínsecament lligada a les limitacions de l’activitat i de la mobilitat a causa de la pandèmia per la COVID-19, que han comportat una desacceleració important de l’activitat econòmica i del transport, i que es tradueix en una reducció del consum de combustibles fòssils i de la producció en general. Una segona causa es troba en l’increment de la generació d’electricitat amb fonts d’origen renovable en el conjunt de la xarxa de distribució elèctrica.
Tot això es reflecteix en un descens de les emissions de GEH associades al conjunt del transport del 15%, un descens global de les emissions de la indústria del 8%, i de les derivades de la generació elèctrica del 31%.
Les emissions de l’aviació, a la meitat
De les 38,5 MtCO2 eq totals estimades a Catalunya per a l’any 2020, 13,1 MtCO2 eq les van emetre les instal·lacions sotmeses al règim de comerç de drets d’emissió (aquestes ja amb xifres calculades, verificades i reportades el 2020 per les 122 instal·lacions afectades), 0,2 milions s’estima que s’han emès per l’aviació nacional i, la resta, 25,2 MtCO2 eq, en els sectors difusos (no sotmesos a la Directiva del comerç de drets d’emissió, com el transport, els residus, l’agricultura, les instal·lacions de combustió amb una potència inferior als 20 MW i altres fonts).
Les emissions de les instal·lacions sotmeses a la Directiva durant l’any 2020 s’han reduït un 13,5% respecte a les de l’any 2019. Es calcula que les de l’aviació nacional han minvat un 48,3% respecte a l’any anterior i, finalment, les emissions en els sectors difusos s’han reduït un 11,2%.
El 20/20/20
El 2020 és un any emblemàtic pel fet que la Unió Europea va establir uns objectius energètics i climàtics, coneguts com a 20/20/20, en el Paquet Clima i Energia. Es tractava de reduir les emissions globals de GEH un 20% respecte del 1990, augmentar la proporció de l’ús de renovables un 20% i millorar l’eficiència energètica en el mateix percentatge. Les estimacions ara obtingudes indiquen que Catalunya ha complert els objectius de reducció d’emissions, que han estat un 1% inferiors a les de 1990. D’acord amb els criteris de repartiment d’esforços que la UE aplica als estats membres, l’OCCC estima que la contribució de Catalunya a l’objectiu europeu seria no superar en més d’un 4% les emissions corresponents al 1990 (38,9 MtCO2 eq), 5 punts per sobre dels nivells realment assolits (38,5 Mt CO2 eq).
Les emissions de GEH totals inclouen tant les dels sectors difusos com les de les indústries regulades pel règim de comerç de CO2, amb menys marge de reducció. Segons l’OCCC, l’objectiu de reducció de les emissions difuses per a l’any 2020 era del 13% respecte a l’any 2005 (que és l’any base que es pren com a referència per a aquests sectors). Les estimacions que s’han fet ara situen aquesta reducció en un 30% respecte de l’any base, sobradament per sota de l’objectiu.
La tendència des de 1990
Si bé és cert que la pandèmia va fer reduir les emissions dràsticament l’any passat, les dades verificades del darrer Informe de progrés 199019, que acaba de publicar l’OCCC, l’inventari oficial del compliment dels objectius de reducció de GEH a Catalunya fins l’any 2019, indiquen que, entre els anys 2017, 2018 i 2019, el país es va situar de forma estable en unes emissions totals al voltant dels 44 MtCO2 eq. És per això que, en una evolució considerada “normal” per al 2020, sense els efectes derivats de la crisi de la COVID19, ens hauríem situat en un valor semblant, complint l’objectiu mínim per al 2020 de no incrementar les emissions en més del 4% respecte 1990.
Des d’aquell any, les emissions totals de GEH han seguit una evolució creixent fins al 2005, any que va marcar un pic històric d’emissions amb 57,50 MtCO2 eq, mantenint-se fins a l’any 2007, quan la tendència es va invertir i les emissions anuals van anar disminuint fins al 2013. A partir d’aquell any, van tornar a augmentar fins al 2017. El 2018 i 2019 es van mantenir relativament estables.
