Font: ISGlobal
Font: Pixabay
Una posició socioeconòmica més alta s'associa amb una major exposició a diversos contaminants químics –com diverses substàncies perfluoroalquilades (PFAS), mercuri i arsènic– durant l'embaràs i la infància. Així ho conclou un nou estudi europeu de l'Institut de Salut Global de Barcelona que ha descrit la relació entre la posició socioeconòmica de 1.300 dones embarassades i els seus fills i filles de 6 a 12 anys i l'exposició a 41 contaminants químics ambientals.
Fins ara, diversos estudis han mostrat que hi ha una relació entre la posició socioeconòmica –ingressos econòmics, estatus social, ocupació i educació– i el nivell d'exposició a diversos riscos ambientals, però els resultats són variables: alguns recolzen i altres contradiuen la hipòtesi tradicional que els grups desfavorits són el grup amb més risc. Per exemple, un altre estudi d'ISGlobal ja mostrava que el nivell socioeconòmic de les embarassades determina els riscos ambientals als quals s'exposen, però la naturalesa de la relació varia segons l'entorn urbà en què viuen.
La nova recerca, que forma part del Projecte HELIX, s'ha realitzat a partir de les cohorts de naixement de sis països europeus -Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit-. Les i els investigadors van recollir mostres d'orina i de sang de les embarassades i els seus fills i filles per trobar les concentracions mitjanes de biomarcadors dels contaminants químics. A més, les mares van omplir qüestionaris sobre el seu nivell educatiu, laboral i de riquesa familiar.
Els resultats, que s'han publicat a la revista International Journal of Hygiene and Environmental Health, indiquen que les dones embarassades amb un nivell socioeconòmic més alt tenien un risc més elevat d'exposició a diverses substàncies perfluoroalquilades (PFAS), mercuri, arsènic, varis fenols i pesticides, en comparació amb les dones amb nivells socioeconòmics més baixos. De manera similar, les nenes i nens de famílies amb una posició social més elevada tenien més risc d'exposició a compostos organoclorats, substàncies perfluoroalquilades (PFAS), mercuri, arsènic i bisfenol A.
Per contra, en els nivells socioeconòmics més baixos, només es va trobar que hi havia més risc d'exposició en el cas del cadmi durant l'embaràs i en els metabòlits del plom i del ftalat en la infància.
"Les possibles explicacions de les associacions trobades s'han de cercar en les diferències en la dieta, l'hàbit de fumar i l'ús de productes de consum, com els cosmètics, entre famílies de diferents posicions socioeconòmiques", concreta Parissa Montazeri, investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació. Per exemple, fumar tabac pot explicar part dels nivells elevats de cadmi observats en dones amb nivells socioeconòmics més baixos.
Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi, destaca que "molts dels contaminants químics estudiats són sospitosos de tenir un impacte negatiu en la salut infantil i adulta". Els estudis també indiquen que aquests efectes sobre la salut estan influenciats per les desigualtats socioeconòmiques. Per tant, en futurs treballs, "és important que s'analitzin els impactes en la salut dels contaminants ambientals tenint en compte el paper de la posició socioeconòmica", afegeix.
Referència
Montazeri P, Thomsen C, Casas M, de Bont J, Haug LS, Maitre L, Papadopoulou E, Sakhi AK, Slama R, Saulnier PJ, Urquiza J, Grazuleviciene R, Andrusaityte S, McEachan R, Wright J, Chatzi L, Basagana X, Vrijheid M. Socioeconomic position and exposure to multiple environmental chemical contaminants in six European mother- child cohorts. Int J Hyg Envir Heal 2019; doi: 10.1016/j.ijheh.2019.04.002
