Comprar en una gran superfície requereix 6 vegades més energia que en el mercat

L'impacte ambiental dels parcs comercials és superior, efectivament, per culpa sobretot del gran consum energètic que genera la mobilitat que es realitza de manera massiva en vehicle privat. L'impacte dels mercats és inferior globalment i està més repartit entre energia i residus.  Jordi Oliver, doctor en Ciències Ambientals i director de l'estudi ha estat l'encarregat d'explicar aquestes i altres dades significatives. 

L'estudi s'ha realitzat comparant diversos vectors ambientals associats a la compra d'una cistella estàndard a diversos mercats municipals i en un gran parc comercial. Pel que fa als primers, donada la presència de diferents tipologies s'ha optat per fer una mitjana entre mercats seleccionats del Baix Llobregat i del Vallès. El parc comercial triat és situat a l'autopista C-32 a Sant Boi i està configurat per 8 grans superfícies.

Energia
La unitat de mesura ha estat en aquest cas els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d'energia en la gran superfície que en el mercat. En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, això succeeix segons ha explicat Jordi Oliver  "perquè els parcs comercials tenen menys treballadors per superfície"

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d'estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d'altres municipis.

L'estudi ha calculat també la petjada d'emissions de CO₂ entre les dues tipologies comercials i de la comparació n'ha resultat l'emissió d'uns 3kg de CO₂per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,47 kg de CO₂ en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon,  aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

Oliver ha aportat algunes reflexions sobre les possibilitats de solucionar aquests problemes. Per als parcs comercials, ha indicat que el marge de solució és molt poc ja que ha vist "molt difícil modificar els hàbits dels clients a aquests centres perquè estan pensats expressament pel vehicle privat". La petjada energètica més important dels mercats se l'emporta el consum d'energia realitzat en el propi establiment. Aquí Oliver ha dit que sí que havia possibilitats de millora "tot augmentant l'eficiència de les instal·lacions". Tanmateix, segons la seva pròpia experiència, queda molt per fer ja que  "encara no s'han fet estudis quantitatius d'aquests sistemes i de vegades ni els mateixos gestors dels mercats els coneixen a fons"

Residus
En aquest aspecte el parc comercial també supera el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l'opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat. Per al director de l'estudi cal treballar en la línea de reduir les bosses de plàstic també en els mercats municipals

Fer front a la crisi
Jordi Oliver ha volgut subratllar en la seva intervenció que els mercats són -històricament i també en el moment actual- creadors de ciutat.  En aquest congrés aquesta idea s'ha expressat de diverses maneres i s'ha constatat el valor de la proximitat i relacional ja que el nombre de interaccions amb persones que un comprador realitza en el mercat és molt superior al de la gran superfície.  El debat s'ha centrat molt especialment en el moment econòmic i el potencial dels mercats municipals per fer front a la crisi.

Algunes opinions, tan dels ponents com del públic assistent, que ha pogut intervenir en diverses ocasions, han relativitzat la importància del preu però altres han remarcat que a mida que la situació econòmica es fa més difícil aquest factor cada vegada anirà pesant més.  També s'ha debatut la importància del producte fresc i la confiança que genera la producció propera. En aquesta discussió els representants dels comerciants i d'Unió de Pagesos han coincidit  en assenyalar que cal estar alerta perquè no es perdi el sector primari -pagesos i pescadors- ja que si no es perdria un dels principals atractius del mercat.

El congrés ha incorporat taules de treball simultànies sobre la relació dels comerciants amb l'administració local i sobre experiències i bones pràctiques comercials en els mercats municipals i ha finalitzat amb el lliurament de diplomes primer Postgrau en direcció i gestió de mercats municipals i la presentació del Master City Retail & Management.