L'ajuntament de Montcada i Reixac i el Parc de la Serralada de Marina han constatat que l'àguila marcenca, un rapinyaire considerat com proper a l'amenaça a Catalunya, ha nidificat amb èxit en aquest entorn forestal. "Des de fa temps teníem indicis de la presència d'aquesta au, però volíem saber si hi nidificava i, si no ho feia, per quin motiu, donat que es tracta d'una espècie molt valuosa des d'un punt de vista ecològic", explica la regidora de Medi Ambient de Montcada i Reixac, Eva Gonzalo.
L'ajuntament i el Parc de la Serralada de Marina van encarregar un estudi als ornitòlegs Francesc Xavier Macià i Xavier Larruy, que van poder localitzar la parella d'àguiles i monitoritzar el seu comportament al llarg de 69 hores d'observació, des del mes de febrer fins al juliol. Així, van comprovar com feien els nius (acostumen a tenir-ne més d'un) i van fer el seguiment de la posta i la posterior cria del poll, que va créixer sense perills i ja volava en companyia dels adults quan van fer les darreres observacions.
L'àguila marcenca és una espècie migratòria, que arriba al març a Catalunya (d'aquí el seu nom) i hi passa la primavera i l'estiu. A l'hivern marxa a l'Àfrica, per tornar la temporada següent al mateix indret on havia nidificat la primavera anterior. S'alimenta quasi exclusivament de rèptils, com llangardaixos i, sobretot, serps, i tria per reproduir-se àrees heterogènies que combinen boscos i espais oberts.
"Malgrat que els agrada fer el niu en arbres grans, i que a la Serralada de Marina no n'hi ha, sí que és un molt bon territori per a la caça. La presència de l'àguila marcenca és molt important per controlar la població de rèptils i és un indicatiu de que, tot i trobar-se en un entorn molt urbanitzat, el parc encara conserva espais poc humanitzats i ben conservats", comenta Gonzalo.
L'estudi ha permès conèixer el comportament d'un rapinyaire del qual no existien gaire dades. S'ha constatat, per exemple, que, a més d'alimentar-se a la Serralada de Marina, també ho fa a la llera del riu Besòs i a l'entorn del Turó de Montcada. A més, les observacions dels ornitòlegs han constatat també la presència estable de l'esparver, una altre rapinyaire, més petita que l'àguila marcenca.
"Aquest treball és molt útil perquè ens permet fer una millor gestió del parc. Confirma la importància de mantenir espais oberts dins l'àmbit forestal; ens ajuda a determinar en quins àmbits cal fer un control més exhaustiu de l'accés de persones, així com de la circulació de vehicles, per tal de no molestar a la fauna; i també definir on, quan i com s'han de fer les tales controlades d'arbres per prevenir els incendis", assenyala la regidora de Medi Ambient.
