Construint l'arquitectura del futur

El Projecte SARA respon a les sigles angleses d'Arquitectura Sostenible Aplicable a Edificis Públics Replicables. Es tracta, com el seu nom indica, d'aplicar criteris sostenibilistes en edificis públics -"amb els que no es pot fer broma, doncs no es pot jugar amb els usuaris", tal i com va recordar Encarna Baras, directora de l'Institut Català de l'Energia- però sense fer trampes. Això vol dir que han de ser un exemple imitable -i per tant no poden significar un sobrecost de més del 5% del projecte-, pràctics i amb una funció exemplaritzant i difusora. Es tracta, a més d'edificis reals on iniciar "processos de reflexió", en paraules de la Secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla.

Aquest procés de reflexió, en realitat és una de les principals raons del Projecte SARA. El seu coordinador, Mike Barker, va arribar a quantificar la "demostració" en un 63% del valor dels projectes finalistes. La investigació era un altre 22% mentre el 15% restant es dividia entre la divulgació, la formació i la gestió.

Edificis sostenibles en què?
Una de les principals preocupacions de l'arquitectura ecoeficient és l'estalvi en energia per als mateixos usos d'un edifici. Per això un bon aïllament que permeti reduir les necessitats en calefacció i aire condicionat és bàsic. Però aquest només és el principi. Les possibilitats de reducció energètica van molt més enllà, i inclouen sistemes de ventilació natural, tècniques eficients d'ambientació -com per exemple les que capten l'aire del subsòl enlloc de l'atmosfera, on està més temperat i per tant no s'ha d'escalfar o refredar tant- i noves tecnologies, com el control ambiental automàtic segons la temperatura exterior. I l'aprofitament dels terrats per a generar energia pròpia mitjançant plaques solars fotovoltaiques i tèrmiques.

També es tenen en compte els sistemes de reaprofitament i estalvi d'aigua i l'ús de materials -com la fusta, el suro o l'acer- que precisen menys energia en la seva fabricació i que són després fàcilment reciclables.

Al final, les reduccions en les necessitats energètiques dels edificis poden ser molt grans, sobretot a llarg termini, tenint en compte la llarga vida útil que tenen. De moment encara no s'han fet avaluacions dels prototipus del Projecte SARA, però els primers càlculs ja parlen d'una reducció de fins a un 35% del consum d'energia, comparant-ho amb edificis similars, amb una equivalència del 30% d'emissions de CO₂ menys. I això sols és el principi, doncs l'aspiració final és l'edifici "cero emissions".

El Projecte SARA a casa nostra: El Centre d'Atenció Primària Roger de Flor

Dels sis finalistes del SARA -escollits entre més de 150 projectes- hi ha una proposta catalana: Un CAP situat a l'Eixample barceloní obra de l'arquitecte Francisco Gallardo i l'enginyer Francisco García-Moreno. Aquesta obra de nova planta s'ha pensat ja des del "mateix solar" -en paraules de Gallardo- amb una òptica sostenibilista. Un ampli pati interior ha permès a l'edifici passar de dues a quatre façanes, multiplicant per tant les entrades de llum i ventilació naturals. Els criteris ecoeficients s'han multiplicat també en la part tècnica -tubs d'aigua pels sostres per aconseguir una climatització òptima amb menys cost i també deshumidificar l'ambient de forma natural, aprofitament d'aigua pluvial, etc.- i han continuat en els acabats tecnològics: control electrònic de llum segons la il·luminació natural per "evitar els mals usos dels usuaris" i la instal·lació de 99 plaques solars fotovoltaiques i dotze de tèrmiques. Tot plegat ha de servir per reduir la despesa en 382 metres cúbics d'aigua i 260.000 kwh d'electricitat, cosa que significa un estalvi de 26.000 euros anuals en la factura de la llum.

Però el camí de l'arquitectura sostenible és molt nou i no està exempt de dificultats. En una reflexió que va brillar per la seva sinceritat, García-Moreno va posar sobre la taula alguns dels problemes que s'ha trobat en aquest projecte. Des dels filtres que han de possibilitar el reaprofitament d'aigües grises que es poden embussar fins a la resposta que poden tenir els sistemes de deshumidificació naturals si l'estiu és especialment calorós. I també sobre les limitacions del suro, per molt material sostenible que sigui, i si el canvi del ferro per l'alumini en la fusteria -pel seu menor cost energètic en la fabricació- al final significava un sobrecost que hauria tingut més beneficis invertit diferent.