Consumir, gastar, llençar, intoxicar… És possible el Residu Zero?

Sostenible.cat

08/03/2011 - 00:00
Generem cada cop més residus. I un 56% encara acaben a l'abocador. Això afecta, la nostra salut i la del planeta. És la solució dotar de valor els residus; podrem reduir-los sense canviar el sistema productiu? Per parlar de la possibilitat d'un canvi de tendència, ha tingut lloc, aquest 4 de març el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, que ha aplegat representants del món empresarial, universitari, administratiu i associatiu. Sostenible.cat ha volgut recollir les idees principals

"Actualment les societats més desenvolupades són les que generen més residus i el repte d'avui és reduir", ha resumit Joan Martínez Alier, catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mercè Girona, membre de la Fundació per a la Prevenció de residus i consum responsable (FPRC) ha destacat que "l'objectiu ha de ser arribar a una economia circular, en què el residu es converteix en matèria primera per crear un altre producte, ja sigui reciclat, compostat o reutilitzat". Un altre repte és "evitar els residus no reciclables", ha subratllat.

El rol del disseny
Els residus no sempre han estat allà amb la quantitat amb els que els tenim ara, segons Joan Marc Simon, coordinador de Gaia Europa. "El concepte d'obsolescència planificada comporta una dinàmica generadora de residus: aparells que es dissenyen amb components irremplaçables per tal que l'usuari no pugui reparar el seu gadget i n'hagi de comprar un de nou al cap de poc temps. Després també hi ha l'obsolescència percebuda, que és quan un objecte passa de moda i volem comprar-ne un de nou. Aquests dos termes són estrictament del segle XX i XXI, abans no existien, i per tant no es generaven tants residus com avui", recorda Simon.

Les xifres ho diuen clar: "Un 56% dels nostres residus van a l'abocador de manera controlada" segons Enric Coll, representant de la Xarxa de Ciutats i pobles per a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Encara queda molta feina per fer, doncs.

Mesures que cal prendre
"Hem de continuar reciclant, perquè l'economia circular segueixi funcionant, però no n'hi ha prou amb això. Tot producte de consum que no es pugui reutilitzar, reparar, reciclar o compostar ha de ser redissenyat o substituït. I això es pot aplicar per normativa o a través de la fiscalitat ambiental: que els productes no reciclables siguin molt més cars que els altres", afegeix Simon. Coll hi està d'acord i recalca "la importància de conscienciar la societat sobre la prevenció de residus".

Què cal fer doncs? Segons Carles Riba, membre del Centre de Disseny d'Equips Industrials CDEI-UPC, "cal més informació sobre l'impacte ambiental de les empreses sobre l'entorn, i també és necessari acabar amb la mala percepció del material reciclat: cal reciclar i al mateix temps revaloritzar el material", destaca. I en posa un exemple: "La Farga Group és una empresa que recicla dues terceres parts del coure que utilitzen i del coure reciclat en fan un coure de molta qualitat, un coure revaloritzat". Riba subratlla: "Hem de posar l'èmfasi en la productivitat dels recursos i de l'energia enlloc de en la productivitat del treball. Produir menys i de manera més eficient".  Apostar per l'ecodisseny és una altra alternativa. Empreses com El Tinter reutilitzen els cartutxos grans de tinta de la impressora, i els converteixen en torretes per a plantes que regalen als clients.

"Cal incentivar fiscalment els sistemes de gestió de residus que siguin més respectuosos amb el medi ambient i fer que l'objectiu sigui l'eliminació d'abocadors i incineradores", subratlla Rafel Audivert, Soci de Roca Junyent i professor associat de Dret Administratiu a la UAB. En la mateixa línia ha anat la proposta de Joan Salabert, membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya CEPA-EdC, que ha remarcat que "cal ampliar la responsabilitat del productor. Això vol dir internalització dels costos ambientals i de justícia social".

Al seu torn, Jordi Serra, delegat del Rector per a la Sostenibilitat de la Universitat de Barcelona es mostra contundent: "Menys residus sense canviar el sistema de producció no serà un fet possible. Si no ens atrevim a dir que el sistema econòmic ha de decréixer, malament". Joan Salabert, ha afegit: "No ens podem permetre malversar recursos d'aquesta manera. Anem cap a una societat on els materials seran escassos i l'energia també". Ramon Arribas assenteix: "Hem de deixar de veure el residu com quelcom que hem d'eliminar i integrar-lo en el procés productiu, com un pas més. Caldrà veure el residu com un recurs', apunta.

Residus i salut humana
"La gestió actual dels residus és insana: cremar matèria orgànica barrejada amb metalls no és bo per a la salut. I aquesta societat nostra, no afavoreix una vida saludable. Cal posar punt i final al cercle de consumir, gastar, llençar, intoxicar", diu el representant del Centre d'Anàlisi i Projectes Sanitaris CAPS, Josep Martí. "Som esclaus de la incineradora i de l'abocador. No és una moda, ni un caprici, reduir els residus és important, ens hi va la salut" ha recordat Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya.

 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

Del 5 a l’11 de maig i en el marc de la celebració de la Setmana Internacional del Compost (International Compost Awareness Week – ICAW2024) diverses deixalleries del Bages o del Vallès Oriental oferiran compost gratuït provinent de les restes orgàniques.

Notícia

La presentació de la Declaració Futur sense Tòxics, impulsada per Rezero i amb més de setanta adhesions de professionals dels àmbits de la recerca i de la salut, obté una àmplia repercussió mediàtica.

Notícia

Prop de 60 persones participen en la darrera jornada del Compromís Barcelona Plàstic Zero, on es van compartir bones pràctiques i diferents organitzacions de la ciutat van poder teixir aliances entre elles. L'Ajuntament de Barcelona ofereix una reducció del preu públic de recollida de residus comercials en cas d'aplicar accions de reducció o eliminació dels plàstics d'un sol ús.

Butlletí