L'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i la Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT) han organitzat els Diàlegs Ambientals '09 per debatre els principals reptes ambientals del país a partir de cinc cara a cara entre dos especialistes centrats en diversos vectors.
Sostenible.cat ofereix per als seus lectors uns "diàlegs paral·lels" -en forma d'articles- als Diàlegs Ambientals que se celebren a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).Després dels riscos i el model socioeconòmic, el tercer dels debats va abordar el territori i la seva planificació, i va comptar amb la presència de Sito Alarcón i Xavier Mayor. Alarcón és biòleg i és el director de Projectes Ambientals de l'Agència Barcelona Regional. L'Agència ha encapçalat un dels projectes estrella en la planificació territorial del país, el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per la seva banda, Xavier Mayor és doctor en Biologia i especialista en Ecologia Aplicada i Planificació Estratègica. Des de fa més d'una dècada encapçala la consultoria Estudi Xavier Mayor Farguell. És membre de la junta directiva de l'SCOT.
Alarcón i Mayor valoren la necessitat de canviar el model de desenvolupament per les seves afectacions al territori, la importància de la planificació i la posterior traducció en les polítiques així com l'oportunitat que suposa la nova Llei de plans i programes.
MODEL TERRITORIAL
El model de desenvolupament actual ha respectat el territori? Cal canviar-lo?
Tant Xavier Mayor com Sito Alarcón coincideixen en el diagnòstic: "el model de desenvolupament no ha estat sostenible en el seu encaix amb el territori". Mayor assenyala aspectes crítics, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), com la generació de mobilitat, el consum d'energia i recursos, l'afectació a la biodiversitat, el consum de sòl...
Per Alarcón la clau són les "regles del joc d'un territori" i considera que alguns "no les han entès" i altres les han "ignorat". En aquest sentit l'expert en connectivitat, Xavier Mayor, aposta per un canvi que ha de passar "per entendre el territori des del punt de vista de les seves capacitats" basades per una banda en les seves limitacions i per l'altra en les seves virtuts. "Cal adoptar un model de territori integral, en el qual el conjunt té valors ambientals" explica. Un model format per quatre sistemes: espais protegits, elements de permeabilitat o connexió, matriu i els espais urbans.
DUES DÈCADES SENSE PLANIFICACIÓ
Què ha suposat la manca de desenvolupament dels instruments de planificació al nostre país?
Xavier Mayor recorda que l'etapa predemocràtica va estar marcada per l'absència de planificació i, en les dècades posteriors, només es van utilitzar instruments per afavorir l'expansió urbana. En aquest sentit entén que els plans territorials, malgrat les dues dècades de retard, poden esdevenir un "topall" per aquest model basat exclusivament en el sistema urbà. Per Mayor "deu anys ençà haguéssim signat la situació actual" però tanmateix "ara encara es veu molt necessari un canvi profund".
El director de Projectes Ambientals de Barcelona Regional entén que "s'han desenvolupat masses projectes sense entendre el funcionament del territori" però matisa que cal diferenciar planificar i gestionar. "És imprescindible que les diverses polítiques sectorials s'apropiïn del sentit dels plans superiors" i recorda que per passar del "paper al territori" és imprescindible invertir-hi diners. "No hem d'esperar que canviï res tan sols per afegir la paraula natural a l'actual denominació del Parc de la serra de Collserola" exemplifica.
PLA TERRITORIAL PARCIAL METROPOLITÀ
Què aportarà? Podrà solucionar els problemes de mobilitat de la regió?
Sito Alarcón, com a membre de l'equip redactor del Pla territorial parcial de la RMB, adverteix que l'instrument planteja escenaris de futur "però no pot solucionar els problemes d'avui". "Els vallesos ja estan construïts" recorda.
De nou insisteix en la idea que les polítiques i plans sectorials puguin seguir-ne les directrius per aconseguir uns objectius que passen per basar els assentaments a partir d'un creixement nodal i una aposta en l'àmbit de les infraestructures pel transport públic. Un exemple és destinar el túnel d'Horta -si finalment es construeix- per a ús ferroviari. El document també aposta per corredors viaris com la ronda del Vallès -més coneguda com a Quart Cinturó-. Alarcón deixa clar que en cap cas pot ser de sis carrils i que és necessari salvar la fragilitat del territori per on discorre. Finalment destaca "l'aposta de valor" que suposa duplicar l'actual 31% de superfície protegida per diverses figures jurídiques com el PEIN, la Xarxa Natura 2000 o el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC).
Per la seva banda Xavier Mayor, des de la distància de no haver participat en la seva redacció, mostra un cert escepticisme en la possibilitat de modificar "el problema de mobilitat de base que pateix la RMB". Tot i això apunta com a elements positius potenciar la nodalitat i estructurar millor les xarxes de connexió local.
AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA
Quina importància tindrà en la qüestió territorial?
Coincidència total en la valoració positiva de la recentment aprovada Llei d'avaluació de plans i programes . "És una notícia excel·lent el fet de poder avaluar des del minut zero d'un procés les diverses alternatives i la necessitat o no de tirar endavant un projecte" afirma Alarcón. Mayor afegeix que "és un dels instruments més importants que mai s'hagi aprovat" ja que considera que fins ara es vivia una situació "paradoxal": "podíem valorar projectes concrets, mitjançant l'avaluació d'impacte ambiental (AIA), però no pas els plans que els incorporaven" explica.
Tot i així el director de Projectes Ambientals de Barcelona Regional adverteix del perill de convertir l'avaluació de plans en un procés "excessivament reglat" i que només serveixi per "complir el tràmit". Per evitar-ho aposta per un sistema que afavoreixi la participació dels diversos agents i tècnics implicats.
ALTERNATIVA 0
L'alternativa zero hauria de tenir la mateixa importància que les propostes de traçat de qualsevol infraestructura?
Aparentment el nou escenari en el qual també s'avaluaran els plans i programes hauria de permetre posar en valor la denominada alternativa zero -no realitzar el projecte- i que Sito Alarcón la conjuga amb la frase "a tot arreu no cal fer totes les coses".
Xavier Mayor entén que l'alternativa zero té sentit en un primer nivell en el qual es decideix políticament si un projecte ha de tirar endavant o no. Un estadi en el qual, si més no fins ara, els criteris tècnics -i especialment els ambientals- no han tingut massa incidència. En canvi considera que en un segon nivell, que correspondria a l'AIA, no té massa sentit pràctic tot i que pugui ser interessant com a "exercici acadèmic".
DÈFICIT O OBSSESSIÓ INFRAESTRUCTURAL
Catalunya pateix un dèficit en infraestructures o una obsessió per construir-ne?
Ambdós participants del diàleg s'allunyen prudentment del blanc o negre plantejat. Per Xavier Mayor és evident que "hi ha un problema en l'herència del sistema d'infraestructures" a causa "d'una planificació que no ha tingut en compte el futur". Tanmateix es mostra escèptic de canviar les inèrcies i ho qualifica de "guerra estèril" ja que primer cal adonar-se com a societat del què no funciona.
Per la seva banda Alarcón defensa que les infraestructures són bones si "estan ben plantejades i recullen l'esperit del model". A banda de recordar el dèficit en aspectes com el transport elèctric, el ferroviari i el viari local, aposta pel concepte de construir-ne, quan sigui necessari, "valgui el que valgui" per no afectar els valors ambientals. "Si tenim definits els hotspots de connectivitat, i en aquests corredors s'hi projecten infraestructures, cal gastar tants euros com sigui necessari per no afectar la permeabilitat" explica. I acaba amb una metàfora gastronòmica: "elements com la biodiversitat no són el pebre del bistec sinó el mateix bistec".
EQUIPS INTERDISCIPLINARIS
En temes territorials sempre apareix, quasi com un tòpic, la necessitat d'aproximacions interdisciplinàries. Funcionen?
Les experiències professionals d'ambdós ponents marquen les respostes. I és que mentre Alarcón treballa en una agència "en el qual treballa colze a colze un geògraf amb un arquitecte, i un ambientòleg amb un enginyer", Xavier Mayor -que dirigeix el seu propi estudi- ha d'establir aquest "diàleg" fora del seu nucli.
Per Sito Alarcón "la transversalitat és indispensable però no suficient" i considera clau entendre el territori de manera similar. "Calen aproximacions diverses però amb un punt de vista similar" conclou. Xavier Mayor, per la seva banda, demana una interlocució entre els diversos professionals marcada pel respecte i l'equilibri. I és que considera que encara "es pateix" l'herència del tradicional domini d'enginyers i arquitectes per sobre de les disciplines que incorporen els valors ambientals.
--
Anterior: [DA'09] Repensar-ho tot per avançar: segon debat, sobre model socioeconòmic, entre Jordi Pigem i Marcel Coderch
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 DA09.jpg | 6.25 KB |
