L'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i la Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT) han organitzat els Diàlegs Ambientals '09 per debatre els principals reptes ambientals del país a partir de cinc cara a cara entre dos especialistes centrats en diversos vectors.
Sostenible.cat ofereix per als seus lectors uns "diàlegs paral·lels" -en forma d'articles- als Diàlegs Ambientals que se celebren a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)Després dels riscos, el segon dels debats va abordar el model socioeconòmic i va comptar amb la presència de Marcel Coderch i Jordi Pigem. Coderch és doctor en Enginyeria Elèctrica i Electrònica per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), secretari de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Per la seva banda Pigem, és doctor en Filosofia i Premi de Filosofia per l'IEC (1999). Actualment és assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.
MODEL DE DESENVOLUPAMENT
Per quin motiu l'actual model de desenvolupament econòmic no és viable?
Marcel Coderch considera que l'actual model no és viable a mig termini perquè "pressuposa un creixement exponencial continuat dels consums energètics i materials". "Res físic pot créixer en un món finit" afegeix, que considera que "tard o d'hora" el creixement s'aturarà i el "sistema econòmic farà fallida".
En la mateixa línia s'expressa el filòsof Jordi Pigem, que recorda l'existència de símptomes -com el canvi climàtic i el preu del petroli- del xoc amb els límits que es van predir a inicis de la dècada dels 70 del segle passat.
Pigem va més enllà i assenyala els límits -a banda d'altres factors com la cobdícia del sistema- com un dels factors que expliquen l'actual crisi. "Les matèries primes i l'energia han pujat de preu i això ha esdevingut un llast per a l'economia que s'ha vist obligada a endinsar-se per camins especulatius" conclou.
CRISI
Què té aquesta crisi que no hagin tingut les anteriors?
El secretari de l'AEREN apunta la localització i les causes com a elements diferencials mentre que el filòsof assenyala les possibilitats de recuperació.
"Té un abast global i ha començat als països rics" afirma Coderch. A més afegeix, "tot i que té una important component financera, en realitat crec que la causa fonamental és estar a prop dels límits físics del planeta", en la línia que apuntava anteriorment Pigem. "El substrat de l'economia real ja no podia créixer i per això es va construir una piràmide d'actius financers immaterials que s'ha acabat ensorrant" conclou.
Per Jordi Pigem un dels factors diferencials de l'actual crisi és la manca de recursos físics per albirar una recuperació. "Anteriorment les causes eren fruit de les contradiccions internes de l'economia" afirma, en canvi "hores d'ara si es resolguessin els problemes financers no es podria mantenir a mig termini el consum material i energètic d'Occident".
OPORTUNITAT
Sempre s'afirma que una crisi es sinònim d'oportunitats. Servirà per incorporar la variable ambiental al model de desenvolupament?
Pigem recorda l'etimologia mèdica de la paraula "crisi". Ja des de l'època grega ha servit per descriure un punt d'inflexió del malalt, quan o bé reviscola o empitjora definitivament. També en català "crisa" significava al segle XVII, tal com recull Joan Coromines, transformació -independentment si era positiva o no-: "Lo malalt ha tingut una bona crisi" per exemple.
Amb aquesta perspectiva el filòsof entén que ha de servir "per prendre consciència de la insostenibilitat del model" i "per assolir unes estructures que ens permetin dur una vida més ecològica, socialment més justa i més plena de sentit".
També es mostra esperançat Marcel Coderch per tal que els fons injectats al sistema econòmic "no es facin servir per construir infraestructures inútils en un món d'energia limitada" sinó per definir un "sistema energètic renovable". Caldrà veure-ho.
CRISI ENERGÈTICA
Que els preus del petroli hagin baixat després d'un període de creixement continu significa que la crisi energètica era un bluf?
Ambdós ponents neguen retòricament aquesta -volgudament provocativa- hipòtesi. I precisament assenyalen l'increment del preu del barril com un dels factors per explicar la punxada de la bombolla immobiliària i la posterior repercussió en l'economia productiva.
Tant Coderch com Pigem també coincideixen en pronosticar que en cas d'una recuperació del consum, els preus del denominat or negre tornarien a repuntar. El secretari de l'AEREN albira un possible "període de crisis recurrents" mentre que el filòsof apunta a la generació d'un "estat de xoc" en el moment que el sistema se n'adoni que el peak oil és una realitat. Pigem recorda que experts com Richard Heinberg consideren que es va superar el passat estiu després d'assolir la xifra de 1.000 barrils extrets per segon.
DECREIXEMENT
Decreixement és futur? Pot anar més enllà d'un lema?
Els participants al diàleg tenen clar que la ideologia del creixement no té futur. I la crida a superar-lo ha sorgit del decreixement. Tot i així Pigem puntualitza conceptualment i s'inclina, com el mateix Serge Latouche, per acreixement. "Decreixement es pot confondre amb recessió, i ara vivim una recessió però en cap cas s'ha posat en qüestió el model" explica.
Tot i que es tracti d'un eslògan, Coderch demana la contribució de tothom per tal que esdevingui "una realitat plural i diversa" mentre que Pigem aclareix que progressivament s'articulen propostes més concretes de reforma del sistema econòmic. Així mateix, en El petit tractat del decreixement serè de Latouche -recentment traduït al català (llegiu la ressenya a Sostenible)-, s'incorpora un pla d'acció en forma de "pseudoprograma electoral".
NOU MODEL
Quines mesures caldria prendre per avançar cap a un nou model de desenvolupament?
Per Jordi Pigem la crisi actual és fruit d'un model cultural obsolet. Per tant, per superar-la, cal "canviar la mentalitat", és a dir, "valorar béns intangibles com la solidaritat, la creativitat i l'amistat". Una volta es produeixi aquest "canvi de xip" afegeix el filòsof, "ja vindran les mesures concretes".
I Coderch té una bona mesura per incitar al canvi: "considerar la publicitat com un delicte d'incitació al consum, una fàbrica de necessitats supèrflues i de insatisfaccions permanents". "A partit d'aquí tot seria més senzill" conclou.
INDICADORS
Si fins ara el PIB ha servit per avaluar l'economia, quin serà l'indicador clau del nou model?
De nou, certa coincidència en les visions d'ambdós ponents. Tant Coderch com Pigem descarten un escenari semblant a l'actual amb la presència d'un "indicador tòtem". El secretari d'AEREN imagina un ventall d'indicadors "no necessàriament comparables ni tant sols mesurables" i explica que l'OCDE ja hi treballa.
Per la seva banda Jordi Pigem considera que el canvi cultural permetrà superar l'estadi "de models i indicadors claus"; pronostica menys "receptes fixes" i un context "més dinàmic i espontani". "Superarem la creença que tot es pot quantificar i tindrà major importància la percepció basada en aspectes qualitatius" rebla.
--
Anterior: [DA'09] Aprendre a conviure amb el risc: primer debat, sobre riscos, entre Anna Ribas i Joan Manuel Vilaplana.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 DA09.jpg | 6.25 KB |
