Descarbonitzem-nos! La necessitat urgent de transitar cap a una societat lliure d'emissions

Canviar de model energètic no és una tasca gens fàcil, pero tampoc no és una utopia. Així ho creuen Josep Peñuelas i Jofre Carnicer, del Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autors d'un article científic que analitza la dependència de la nostra societat dels recursos fòssils, els investigadors consideren necessari que ens desempalleguem d'un vell model de creixement tecnològic i social obsolet que està posant en perill el nostre futur.

Des de fa uns segles, l'índex de benestar humà ha anat augmentant de forma contínua als països desenvolupats, un gran èxit que hem assolit a costa de forçar una màquina que va engegar un procés de progrés i creixement sense límits a un ritme vertiginós. Hem comprovat científicament que el mecanisme trontolla perillosament i cada vegada ens és més difícil subministrar-li prou combustible; se'ns acaba el que és fàcilment abastable i és que gasta que fa por.

"Les pròximes dècades determinaran si la Terra pot suportar la població humana o si, per contra, els canvis en el medi ambient posaran fi a aquesta continua millora del benestar que als països desenvolupats ha caracteritzat l'era moderna i contemporània. Els indicadors són alarmants. Les condicions ambientals segueixen empitjorant sense fre des de fa unes dècades i fins i tot ho fan més ràpid que en les pitjors de les previsions. Entre aquests canvis ambientals globals, el més paradigmàtic és el continu augment de les emissions de CO₂ com a resultat de l'ús de combustibles fòssils", s'afirma a l'article. Un augment d'emissions que ha estat la causa dominant de l'escalfament actual que estem vivint i que està directament associat amb l'expansió dels sectors del transport i l'energia.

(F)

La fi del petroli barat és ja una realitat i el pic del petroli ja ha estat depassat en alguns països com els Estats Units. L'Agència Internacional de l'Energia ha alertat que l'escassetat del petroli i l'increment del seu preu poden convertir-se en una realitat immediata després de la crisi financera actual. I si pugen els preus del petroli, les emissions de CO₂ podrien augmentar a conseqüència d'obtenir aquest combustible mitjançant tecnologies més brutes i perforacions més arriscades.

Sens dubte, diuen Peñuelas i Carnicer, cal que la nostra societat es descarbonitzi, un objectiu assolible, creuen, si s'emprenen les accions necessàries amb rapidesa i determinació. Entre elles, millorar l'eficiència en la generació, transmissió i consum d'energia, promocionar decididament el transport públic, facilitar la progressiva electrificació del transport privat, permetre la incorporació massiva de fonts renovables a la xarxa elèctrica, ampliar la formació universitària i professional en temes energètics, incorporar intensament les tecnologies d'estalvi i eficiència energètics a la construcció i rehabilitació d'edificis, i desenvolupar cèl.lules fotovoltaiques i tecnologies eòliques més barates. També caldria incentivar la descarbonització posant preu a les emissions de diòxid de carboni amb impostos directes que experts en fiscalitat ecològica suggereixen quantificar entre 20 i 50 euros per tona de CO₂ emesa, diguem-ne que per a ser convincents.

Els dos experts en ecologia global opinen que aquesta tasca imprescindible ha de ser abordada a tots els nivells, també des de les entitats supranacionals, i proposen que l'Organització de les Nacions Unides posi en marxa un organisme o si més no un programa internacional que faciliti aquesta transició a les energies renovables descarbonitzades de forma ordenada i global.

(F)

El que és ben clar és que estem davant d'un repte indefugible que cal gestionar des de dinàmiques cooperatives multilaterals que només funcionaran quan els ciutadans i els gestors estiguin ben informats sobre els riscos del canvi climàtic i la crisi energètica. Per això, els científics haurien d'unir-se a educadors, periodistes, gestors i moviments cívics per comunicar els riscos climàtics i energètics que estem vivint i per mostrar les múltiples solucions o vies disponibles per on han de ser abordades immediatament. "L'escala, la urgència i la gravetat del canvi climàtic i del pic del petroli fan que cap acció no sigui massa petita per ser menyspreada, cap massa gran per no ser considerada, ni cap massa prematura per no ser abordada immediatament. No tenim gaire temps disponible", conclouen.

Què més ens cal per atorgar a aquesta qüestió la prioritat màxima que requereix?

Fa basarda observar que malgrat que coneixem amb força exactitud els problemes que hem d'afrontar i que tenim al nostre abast les solucions necessàries per redreçar una situació que ha esdevingut insostenible des d'un punt de vista econòmic, ecològic i ambiental, triguem tant a posar-nos a fer la feina. Costa d'entendre.

Títol de l'article:

"Climate Change and peak Oil: The Urgent Need for a Transition to a Non-Carbon Emitting Society". Josep Peñuelas i Jofre Carnicer. AMBIO: A Journal of the Human Environment. Volum 39, Núm. 1, 85-90 (2010)