El nou paradigma econòmic no passa per l'impuls d'un nou sector lligat a l'economia verda, sinó com una autèntica renovació dels fonaments dels sistema i una nova forma de dissenyar i produir a tots els sectors, que permeti regenerar el mercat de treball i acabar a l'atur. Com fem aquest trajecte, el pas a una economia circular? Aquest ha estat un dels eixos de reflexió del III Fòrum de Medi Ambient i Món local.
Ecodisseny, reincorporació dels residus al cicle productiu, allargament de la vida útil dels productes, nous llocs de treball... Tots aquest conceptes han centrat el debat 'La transició cap a una economia verda i circular', coorganitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
'L'economia circular és possible' El model del País Basc
Javier Agirre, director d'IHOBE, la Societat pública per la gestió ambiental que depèn del departament de Medi Ambient i Política Territorial del Govern Basc, ha explicat l'experiència de la regió, una de les líders a Europa en aquests aspectes.
El punt de partida és clar: generem massa residus. Tot i l'increment de la recollida selectiva i el reciclatge, ara com ara encara es llancen l'equivalent a 42 milions d'euros anuals als abocadors del País Basc. Sobretot són residus industrials i de la construcció. El sistema és doncs insostenible. Però hi ha solucions: "en el camp de la siderúrgia, per exemple, s'ha passat de la fabricació a partir de l'extracció de metalls a l'economia circular. Avui en dia el sector de l'acer pràcticament no genera residus, o reaprofita els que fa. Les indústries del vidre o el paper també són a prop".
Un altre àmbit d'actuació ambiental per part del govern basc, i des de les administracions locals, és la compra pública responsable. "Hem començat a ambientalitzar els plecs i hem arribat ja al 52% del pressupost del govern basc. Ara afegirem, a més, criteris d'economia circular i reincorporació de residus dins el cicle productiu". El procés, però, no és senzill: "Totes les qüestions ambientals no passen mai d'un dia per l'altre, però cal posar les bases el més aviat possible".
L'estratègia de Catalunya
La compra pública responsable és també un dels factors que es contemplen dins l'estratègia d'impuls de l'economia verda i circular que ha explicat Marta Subirà, Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, que es planteja com un factor de reactivació del teixit productiu. "Parlem d'un canvi de model productiu general. Durant anys hem centrat l'economia verda en els sectors clàssics ambientals (aigua, residus, renovables). Ara, en canvi, els governs treballem per incorporar la sostenibilitat a tots els factors econòmics", ha afirmat.
Per això, ha afirmat, no es pensa tant en l'economia verda com una nova àrea d'activitat, sinó com una perspectiva que cal incorporar als sectors ja líders del teixit productor català: alimentació, química, energia i recursos, sistemes industrials, indústries basades en el disseny, mobilitat sostenible, indústries de la salut, i les culturals. Per fer-ho es contemplen diverses mesures, des d'incentius fiscals a la promoció de l'R+d+i o l'impuls a la internacionalització.
L'objectiu final és una economia que impliqui un ús racional dels recursos, però també millores en el benestar de les persones i de justícia social. I en això la creació d'ocupació és clau.
Ocupació verda i de qualitat
Ara mateix, perquè Catalunya arribés als percentatges d'ocupació mitjans a Europa caldria crear 375.000 nous llocs de treball. "I l'economia verda podria ser el revulsiu per crear nova activitat", diu Miquel Carrión, Cap de l'Àrea de Desenvolupament Metodològic del Servei d'Ocupació de Catalunya. "El que no ens recuperarà és tornar al model anterior que ja hem vist que no funciona".
No ho diu només ell: la importància de l'economia verda per a generar ocupació la destaquen des de la Comissió Europea a les Nacions Unides, passant per l'OCDE o l'Organització Internacional del Treball. Alguns exemples de nous camps d'ocupació poden ser la gestió forestal, l'eficiència energètica en edificis, l'agricultura ecològica i de proximitat, la mobilitat sostenible, les energies renovables, i la gestió i reaprofitament dels residus.
Però això no passarà sol. "Cal planificació, una agenda política i és imprescindible l'aliança público-privada", ha conclòs Carrión.
Transversalitat i finançament, pals de paller
La qüestió és si estem socialment preparats per afrontar tots aquests canvis de model, inclosa una nova concepció de la fiscalitat ambiental. Al País Basc, per exemple, han aconseguit aplicar una reducció de l'impost d'activitats econòmiques a les empreses que es comprometen a aplicar una sèrie de tecnologies netes. "Però anem més lents del que cal. Potser cal que parlem més fort. No pot dependre només dels responsables de medi ambient, cal implicar els departaments d'hisenda", ha dit Javier Aguirre.
En la mateixa línia, Marta Subirà ha dit que des de la Generalitat intenten "treballar aquests temes amb tots els departaments implicats, i també seria bo crear un grup de treball dins la Xarxa de pobles i ciutats per la sostenibilitat específicament sobre economia verda".
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Fotografies: Judit Contreras | 142.38 KB |
