Economia sostenible: dels discursos als fets

Sostenible.cat

22/03/2011 - 00:00
La taula rodona Propostes d'acció per a una economia més sostenible, al II Fòrum del Medi Ambient i el Món Local, ha comptat amb les aportacions de representants del món empresarial i sindical sobre el moment que viu l'anomenada economia verda amb la crisi. En el debat s'ha posat de manifest, primerament, que aquesta economia és una realitat més consolidada del que es podria pensar; en segon lloc que segueix creixent malgrat les dificultats i, finalment, que la dimensió social està estretament lligada a l'avenç de la sostenibilitat en el camp econòmic.

El president de la Fundación CONAMA, Gonzalo Echagüe, ha definit l'economia verda "com un instrument per accelerar el desenvolupament sostenible". Echagüe ha vinculat aquest desenvolupament a unes determinades condicions en un país relacionades amb la superació de la pobresa  com a eix essencial.

Tot i que avui l'economia verda es relaciona amb sectors específics com els residus o les energies renovables, Echagüe s'ha mostrat partidari d'integrar la variable ambiental en tots els sectors. De tota manera, l'etiqueta serveix en el moment actual per identificar els sectors punters i d'alguna manera visualitzat la importància d'aquest canvi. Així per exemple el Observatorio de la Sostenibilidad en España ha seguit les xifres dels sectors verds que han revelat que, des del 1998 fins ara, aquests sectors han crescut un 285%.

Echagüe ha puntualitzat que les oportunitats més importants es troben a les economies emergents i s'ha referit particularment al Brasil com un dels països clau en aquest terreny.

La visió empresarial
El director del departament de Medi Ambient de PIMEC, Joan Barfull i el president de l'Associació de Productors, Elaboradors i i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics, Fèlix Martínez han aportat la visió de les empreses al debat.

Barfull ha dividit les PIMES entre les que són reactives -que fan el mínim per adaptar-se a les exigències ambientals- i les proactives -que prenen la iniciativa per pròpia voluntat- Aquestes últimes tenen, segons Joan Barfull, més oportunitats de posicionament i també més possibilitats en els concursos públics. El director del departament de Medi Ambient de PIMEC ha dit que en els darrers temps hi ha notícies força negatives com la frenada al desenvolupament eòlic a Catalunya que ha afectat a molts projectes. Tanmateix, ha destacat la importància de la cooperació entre les empreses per aconseguir objectius satisfactoris.

Fèlix Martínez ha posat damunt la taula el gran creixement del sector de l'alimentació ecològica a Catalunya que el 2010 va facturar 86 milions d'euros, un 9,8% més que el 2009. Catalunya és líder a l'estat en aquesta producció però Espanya ocupa els últims llocs a la Unió Europea en aquest àmbit que està liderat clarament per Alemanya i França.

El marge de creixement és gran per aquest sector i és la demostració de que les oportunitats passen per sintonitzar amb les noves demandes del mercat. En aquest sentit els darrers anys la ciutadania ha desenvolupat una especial sensibilitat pels productes sense pesticides ni additius i ha mostrat cada cop més interès per l'origen dels aliments que consumeix. Martínez ha dit que l'escola i els mercats locals són dos factors que, ben treballats, "poden fer de motor per una futura expansió".

La dimensió social
Des del punt de vista sindical, el canvi ambiental en el món de l'empresa i el social han de ser dues cares de la mateixa moneda.  Dionís Oña, adjunt a la secretaria de Política Sindical d'UGT, ha dit que la crisi es produeix en un context de "manca de bona governança i de desregulació dels mercats" i ha argumentat que si no hi ha una transformació de l'actual model productiu a un de més estalvi i eficiència i que tingui en compte les persones "és per l'absència de lideratge polític".

José María Jurado, del departament de Sostenibilitat de CC OO ha afirmat per la seva banda que "no és una estratègia intel·ligent en els moments de recessió desconsiderar els criteris ambientals en l'activitat econòmica.

Relacionats

Butlletí