Font: Gemma Camps. Regió7
El 2017 va ser el vuitè any consecutiu que la recollida de matèria orgànica va baixar a Manresa. L'orgànica és el que s'ha de dipositar al contenidor marró: restes de menjar i de jardineria que generem a casa. Per saber el perquè d'aquest estancament en negatiu, l'Ajuntament va posar en marxa una campanya inèdita que va incloure 1.303 enquestes a peu de contenidor dels educadors ambientals, que la van dur a terme en dues tandes. Entre els resultats, crida l'atenció que un 9 % dels enquestats va contestar que no separa l'orgànica perquè no vol o no li importa, perquè passa, vaja; i un 13%, perquè no és pràctic. D'aquests, un 11% perquè casa seva no està preparada per fer-ho i un 2% perquè és la ciutat la que no està preparada.
Tenint en compte que el 40% del total dels residus que generem cor-respon a la fracció orgànica, que només se n'acabi recollint menys del 10% és una dada que parla per ella mateixa. Dit d'una altra manera, «6 de cada 10 persones de la nostra ciutat no recicla», apunta Jordi Serracanta, regidor de Qualitat Urbana, i «1 de cada 2 s'equivoca o no fa bé la distribució al rebuig. Són dues dades que hem de combatre com sigui». La campanya de sensibilització de sis setmanes, que es va portar a terme el maig a peu de contenidor a les Escodines, al Barri Antic i al mercat de la Font dels Capellans, i el juny en altres punts de la ciutat (inclosos mercats i parades d'autobús), tenia per objectiu fer arribar a la ciutadania que «nosaltres sols, com a Ajuntament, no ens en sortirem». La corresponsabilitat. Serracanta informa que el pas següent serà fer una campanya adreçada als grans generadors d'orgànica (fruiteries, restaurants...) i una enquesta més específica, de la qual s'estan definint actualment les preguntes i la mostra amb la intenció de fer-la enguany.
Desconeixement
Una de les conclusions a les quals arriba l'enquesta és que hi ha molt poca gent (un 4 %) que desconeix la fracció orgànica, però, alhora, hi ha un 63% que, o bé en té un coneixement bàsic (un 34 %) o té algun dubte (29 %). Per a Serracanta, aquesta dada és molt important «perquè vol dir que no saben quins elements hi van i quins no. Per tant, hi ha una part important de població a la qual falta més informació». Recorda que, «com més bona és l'orgànica, molt més valoritzada és i menys costos té a l'hora de fer el tractament oportú» a l'abocador i que «l'orgànica de Manresa, en general, és bastant o molt bona. Hi ha pocs impropis, com ara que hi posis un plàstic». Montse Perramon, cap de secció de Neteja, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Manresa, explica que «des del començament sempre hem estat molt bé. Potser no tenim uns índex molt bons, però l'orgànica és de qualitat i, d'ençà que vam posar els contenidors amb la tapa petita, encara ha millorat més».
La germana pobra de la selectiva
A banda de la sorprenent dada a l'enquesta dels qui passen de reciclar l'orgànica directament, una altra que crida l'atenció és que molta gent mentís als enquestadors afirmant que recicla malgrat no fer-ho. Tot i que, en el cas del paper, vidre i envasos, la recollida a Manresa fa cinc anys que puja, no es mou ni de bon tros en les xifres de l'enquesta, amb percentatges superiors al 85 % (i al 70 % en el cas de l'orgànica). Ser-racanta posa en relleu que, «davant d'aquesta mentida, hi ha una veritat, i és que el que menys se separa és l'orgànica. Vol dir que anem bé fent una campanya centrada exclusivament en l'orgànica perquè, quan fem preguntes, veiem que és la germana pobra de la recollida selectiva». Demanat sobre la possibilitat que la gent tingui molt clars els beneficis per al medi ambient de reciclar el paper, el vidre i els envasos, i no tant els de l'orgànica, Perramon respon que «les emissions que hi ha als abocadors són per culpa de l'orgànica. És un procés de descomposició que contamina».
Quan es va interrogar la població sobre quines propostes consideraria adients per millorar l'índex de separació de l'orgànica, la resposta més triada va ser la de fer més campanyes i donar més informació (26 %), seguida dels ciutadans que van apostar per recompensar econòmicament a qui recicli bé (12 %); els que van apostar per augmentar els punts de recollida (9 %) i els que ho van fer per aplicar sancions a qui no ho faci bé (7 %). Cal dir que l'opció amb més participació va ser la de la del no ho sap, no contesta (38 %) i que un 3% va dir que no faria res.
Solucions?
Serracanta recorda que tot just ara es comença a redactar el Pla local de prevenció i gestió de residus, que és el document estratègic dels ajuntaments per afrontar aquest tema els propers anys. «El que estem veient és que s'està optant per diferents sistemes [per combinar el porta a porta amb contenidors, per exemple] i la tendència sembla que va cap al pagament per generació». L'octubre passat, Regió7 va publicar que l'Ajuntament preparava una ordenança dins del Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (en el qual s'inclou el Pla local de prevenció i gestió de residus) per obligar els ciutadans a separar selectivament els residus que generen mitjançant un sistema de pagament segons els que produeixin. Serracanta fa notar que «darrere hi ha d'haver molta tecnologia. Qui vingui, perquè jo no hi seré [l'octubre va anunciar que no repetirà com a regidor], haurà de tenir un punt de valentia important els propers anys. Jo crec que a Catalu-nya les ciutats mitjanes han de tenir un paper estratègic. L'Agència Catalana de Residus hauria de fer una anàlisi de les ciutats mitjanes i acompanyar-les en tot aquest trajecte. El que està fent és el porta a porta en municipis petits, que em sembla molt bé i és comercial, però nosaltres estem a la lliga de Reus, Girona, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans...»
