Font: CREAF
El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology, i on ha intervingut l'investigador del CREAF Miquel de Cáceres en l’obtenció i processat de les dades climàtiques. L’estudi conclou que des de 1976 fins avui la producció de bolets s’ha reduit de forma moderada i, a més, preveu que aquesta tendència s’intensificarà fins l’any 2100 com a conseqüència de l’escalfament global.
El treball ha partit de registres meteorològics històrics, així com de diferents escenaris de canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i de models de productivitat basats en intel·ligència artificial.
Adeu als rovellons, ceps i rossinyols pirinencs?
En 80 anys la productivitat total de bolets podria caure prop de 60 kg per hectàrea
Els boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu seran els més afectats, segons assenyala l’equip científic al capdavant del treball. En aquests ecosistemes, la productivitat total de bolets podria minvar prop de 60 kg per hectàrea l’any 2100 en el pitjor escenari, mentre que a la resta de Catalunya es mantindria més estable.
L’estudi troba diferències entre els fongs anomenats micorrízics (els que estableixen relacions simbiòtiques amb les arrels d’alguns arbres i que inclouen espècies de gran interès gastronòmic, com ara el rovelló, el cep i el rossinyol) i els sapròfits (els que s’alimenten dels residus d’altres organismes, com ara l’apagallums, el xampinyó i la múrgola). Les conclusions apunten que es reduirà la productivitat de les espècies micorríziques als boscos pirinencs, tot i que augmentarà significativament la de les espècies sapròfites als boscos més mediterrànis. Tal i com es pot suposar, aquest comportament està directament relacionat amb els efectes del canvi climàtic.
Canvis històrics i futurs en la productivitat total dels fongs. (A) Canvis espacialment explícits a l’àrea d’estudi. Les zones grises no representen canvis estadísticament significatius. Els diagrames de caixa resumeixen el rang de canvis significatius en la productivitat dels fongs a cada mapa. (B) Tendència mitjana de la productivitat dels fongs a les regions bioclimàtiques per a tota l’àrea d’estudi. Les línies rectes mostren la tendència lineal amb un interval de confiança del 95% (àrees ombrejades). Font: article original.
L’autor principal de l’article i investigador de la Universitat de Lleida, Albert Morera, també explica que l’estudi vol “conscienciar sobre la necessitat d’anticipar-se als possibles impactes del canvi climàtic sobre els bolets, que juguen un paper important als ecosistemes naturals”. Així mateix, es proposa sensibilitzar sobre la urgència de “desplegar polítiques de gestió forestal per mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els nostres boscos”.
“La nostra recerca destaca la complexitat de l’impacte del canvi climàtic a abast regional sobre els ecosistemes forestals en general i sobre els fongs en particular, amb efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures. També depenen de les diferències en els requeriments ecològics dels diferents tipus de boscos i fongs”, en paraules de Sergio de Miguel , director de la investigació, professor de la Universitat de Lleida i investigador adscrit al CTFC, a la Unitat Mixta de Recerca entre CTFC, Agrotecnio i CERCA. “Aquest és un primer pas per determinar també els impactes del canvi climàtic tant sobre la diversitat del conjunt d’espècies de bolets com sobre espècies individuals d’interès socioeconòmica per la seva comestibilitat”.
Article original:
Morera, A.; Martínez de Aragón, J.; De Cáceres, M.; Bonet, J.A.; de-Miguel, S. 2022. Historical and future spatially-explicit climate change impacts on mycorrhizal and saprotrophic macrofungal productivity in Mediterranean pine forests. Agricultural and Forest Meteorology, 319: 108918.
