El món que va estudiar el gran naturalista Charles Darwin -de qui es celebra el bicentenari del seu naixement- està desapareixent per la influença del ser humà en el clima i l'hàbitat. Amb aquestes paraules el president de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS), James J. McCarthy, obria una reunió sobre el clima que ha deixat clara una terrible veritat: l'escalfament del planeta és pitjor del que havia pronosticat un any enrere el Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC).
El planeta que heretaran les futures generacions tindrà unes temperatures molt més altes del que havia estimat l'IPCC -un augment d'entre 1,1 º C i 6,4º C en 100 anys-, uns valors que en realitat pràcticament es podrien doblar segons les previsions actuals. Ara es tenen dades que demostren que de 2000 a 2007, las emissions de gasos d'efecte hivernacle van augmentar més ràpidament del previst, en part pel creixement econòmic de països emergents com la Xina i l'Índia, segons Chris Field, un dels principals autors de l'estudi del panel d'experts.
Amb les noves dades sobre emissions de CO2, el panorama per a la Terra és encara més descoratjador. El propi Field ha destacat en la reunió de l'AAAS que l'escalfament assecarà les selves tropicals, les quals es cremaran més fàcilment. I sense les grans selves perdrem un dels més importants sumiders de diòxid de carboni. En definitiva, un cercle viciós que també acabarà desglaçant la tundra àrtica, alliberant milions de tones de CO2 de l'atmosfera.
Per imaginar-se la catàstrofe que suposaria el desglaç només cal apuntar que des de la Revolució Industrial s'han produït 350.000 milions de tones de diòxid de carboni per la crema dels combustibles fòssils i que si s'alliberés el carboni del permafrost de l'Àrtic això suposaria un bilió de tones alliberades.
Fan falta solucions urgents
En la conferència, l'ex vicepresident dels Estats Units Al Gore va fer una crida a la comunitat científica perquè comuniquin als líders polítics i al públic en general que la humanitat té un "temps limitat" per canviar la carrera del canvi climàtic abans que hi hagin conseqüències desastroses. Amb gràfics i imatges Gore va descriure a un auditori format per científics, educadors, estudiants i periodistes com la natura ha arribat a un rècord de temperatures elevades i va posar d'exemple els salvatges incendis ocorreguts les últimes setmanes a Austràlia.
Gore va assegurar que el canvi climàtic és ja un problema que entrellaça qüestions com la seguretat nacional i la globalització financera del món i que el fil comú d'aquesta crisi és "l'absurda dependència dels combustibles fòssils".
Ara la qüestió, va afegir el premi Nobel, és la velocitat en que es fa aquest canvi a les fonts renovables i com de ràpid es pot parar la desforestació i introduir els més alts nivells d'eficiència i conservació".
