Sostenible.cat
Confiança restaurada
Segons Josep Garriga "Cancún ha servit per retrobar la confiança entre els grans actors: EUA, Xina, Índia, UE, Brasil". La majoria de països participants han reconegut els bons oficis de la presidència mexicana per aconseguir crear les bases d'aquest nou esperit de col·laboració. Elvira Carles ha destacat en especial el paper de Patricia Espinosa, ministra d'Afers Exteriors de Mèxic: "ha estat durant un any parlant amb tothom; no és un treball de 15 dies, sinó una feina feta al llarg de moltíssimes reunions prèvies".
El clima d'entesa ha donat com a resultat que els grans actors hagin acordat controlar les seves emissions, en diferent mesura, en el marc de la Convenció de Nacions Unides. Països com els EUA i la Xina han acceptat fer informes periòdics sobre el grau de progrés en la consecució dels objectius que s'hagin marcat en la lluita contra el canvi climàtic. El reforç de la cooperació en el marc de la Convenció de Nacions Unides -més ampli que el del Protocol de Kyoto pel que fa a nombre de països- ha estat un dels elements destacats dels Acords de Cancún. Josep Garriga els ha valorat com un pas important: "hi ha un acord polític firmat pels que avui manen al món a partir del què es va intentar un any abans i no s'havia pogut implementar; és el mateix de Copenhaguen però amb més coses". I ha subratllat el desenvolupament d'un principi interessant: "el què ja ha estat discutit i acceptat no s'ha tornat a discutir; no s'han reobert temes".
Reducció de les emissions
Els Acords de Cancún estableixen un mandat pel Secretariat de la Convenció de Nacions Unides consistent en clarificar i analitzar els objectius vigents de reducció d'emissions. Els països participants a la Cimera de Cancún ha acordat elevar el nivell d'ambició en aquesta reducció, de manera que els països desenvolupats que estiguin vinculats per Kyoto disminueixin les emissions en un rang entre el 25% i el 40% en relació als nivells de 1990.
Segons Josep Garriga, "Europa ja va ensenyar totes les cartes a Copenhaguen: estem compromesos al 20%, i disposats a arribar al 30%. Si s'arriba al 30% això afectarà sobretot al sector difús".
Les grans economies emergents com Xina o l'Índia no hauran de retallar les emissions però sí com a mínim fer baixar el ritme d'increment. Es dóna més temps als països en vies de desenvolupament.
Un altre punt d'acord es la possibilitat de revisar certs objectius marcats fins ara en funció de l'avenç del coneixement científic com, per exemple, el que estableix com a límit l'increment mitjà de la temperatura global en 2ºC, amb la possibilitat de situar-lo en 1,5ºC
Qui pagarà?
Fins el 2012 els països desenvolupats es comprometen a pagar 30.000 milions de dòlars als països en desenvolupament per reduir les emissions i es crea un Fons Verd per gestionar el finançament que serà dirigit per un comitè on hi seran representats els països rics i els pobres. En l'horitzó 2020 està previst mobilitzar fins a 100.000 milions de dòlars.
En aquest esquema, segons Josep Garriga, "els països rics posaran certes condicions a l'hora de deixar els diners". Com es farà això davant la situació de les finances públiques? Elvira Carles ha observat que "per primera vegada i en més de 20 ocasions s'anomena el terme business, referint-se a les empreses, perquè davant l'obligació d'haver de pagar 30.000 milions de dòlars a 2 anys vista, s'han vist incapaços de garantir-ho i volen implicar les empreses en aquests pagaments.
Les transferències de diners, a l'igual que es farà amb les emissions, gaudiran, segons els acords de Cancún de la màxima transparència i hauran de ser monitoritzats detalladament.
Tecnologia i boscos
Aquests acords també impulsen la cooperació internacional per intensificar la transferència de tecnologia en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. Dins aquest àmbit destaca l'impuls del programa REDD+ orientat a preservar les grans masses forestals i que dóna continuïtat al REDD (Reducing Emissions from Deforestation and forest Degradation) iniciat per Nacions Unides el 2008.
L'abast de REDD+ és enorme: "Estem parlant de boscos de països en desenvolupament, uns 140 països aproximadament", ha indicat Josep Garriga, tot destacant també un dels elements de màxim interès d'aquest programa: "alguns països plantegen obtenir compensacions per no tallar boscos, a canvi de reduir les emissions. Una idea de Costa Rica i Papua Nova Guinea es afegir-hi el valor de cost d'oportunitat, és a dir, la renúncia al benefici econòmic del conreu que es faria en una zona i el manteniment de la biodiversitat. S'està ajuntant la biodiversitat amb el canvi climàtic".
Indonèsia s'ha compromès a un seguiment molt exhaustiu del manteniment dels seus boscos. La tecnologia, amb el control via satèl·lit, hi és imprescindible.
Tot obert
Els Acords de Cancún deixen obert si tot el que s'ha pactat es traduirà en un nou gran tractat internacional. Molts estats participants han manifestat que els resultats de la cimera, sense ser perfectes, posaven les bases per un nou acord internacional a la propera cimera de Durban. Josep Garriga ha vaticinat que "s'acabarà fent el que EUA i la Xina decideixin, però segurament després de Durban. No ve d'un any, l'important és arribar-hi en un termini de 2 o 3 anys".
Elvira Carles ha valorat especialment el fet que "els acords de Cancún reflecteixin en els seus 147 punts una visió compartida en conceptes com l'adaptació i la mitigació i el fet que s'hagi concretat aspectes com les finances, la tecnologia, i el treball a llarg termini o acció cooperativa".
El paper de Catalunya
Pel que fa al paper de Catalunya dins la Cimera cal destacar, com va dir en el seu moment el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, representant del Govern de Catalunya a la COP, " el manteniment definitiu en el text de l'acord de Cancún de l'esmena catalana, que reconeix el paper dels governs subnacionals i locals (paràgraf 7 document final AWG-LCA). Ha estat una tasca de tres anys, amb la col·laboració dels governs membres de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD) copresidida per Catalunya, i els membres de The Climate Group, que ha donat fruits".
Segons Garriga és totalment coherent que les regions també puguen fer especialment plans d'adaptació al canvi climàtic.
