El compostatge a les escoles, una pràctica cada cop més present a Sant Cugat

Les escoles de Sant Cugat fa anys que tenen iniciatives en els seus programes educatius per apropar la natura als infants, ja sigui a través de la cura de l'hort o de l'aprenentatge de la tècnica del compostatge. L'escola CreaNova n'és una i Cugat Mèdia l'ha visitat per veure l'experiència. Per elaborar el compost és necessari disposar de residus de matèria orgànica, per tant, les restes de l'esmorzar de l'hora del pati o del dinar són ideals per abocar-ho a la compostadora. Al cap d'uns dies, quan el procés biològic s'ha completat, s'obté l'adob orgànic per a les plantes. Un altre dels motius que empeny els centres a incloure el compostatge és la permacultura, una filosofia de vida que ensenya a créixer i evolucionar com a persones a un ritme natural, amb la qual, els més petits aprenen que la immediatesa no ho és tot. Segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), cada català genera una mitjana d'1,6 quilograms de residus al dia. El 36% d'aquestes deixalles són orgàniques que, seguint un procés de reciclatge a la llar, permet obtenir compost que ajuda a tancar el cicle de la matèria orgànica. L'autocompostatge resulta ser un procés favorable per al medi ambient, ja que afavoreix el tractament i gestió en origen de la matèria orgànica.



 

Què cal tenir en compte abans de fer compostatge? 
 

• Cal trobar una bona localització per ubicar el compostador. Aquest ha de ser un espai amb unes condicions d'humitat i temperatura idònies, on no hi hagi ni molt sol, ni molta ombra.
• És molt important que el compost estigui ben airejat.
• És essencial tenir-ne cura del compost, ja que si no poden aparèixer males olors, insectes o rosegadors.
• S'ha d'intentar fer una bona proporció de la brossa orgànica que aboquem al compostador i els residus llenyosos que afegim.
• No s'ha d'abusar de l'ús del compost a les plantes o a l'hort, ja que aquest pot cremar-les si se'ns apliquen grans quantitats.
   

Quins materials són compostables i quins no ho són? 
 

• Compostables: Closques d'ou, restes de fruites i verdures, restes de pa sec i menjar cuinat, fruits secs, restes d'infusions i cafè, flors, fulles verdes i seques, gespa, serradures d'origen natural, restes de l'hort, poda i branques triturades...
• Cal anar amb compte: Carn i peix, ossos, espines, closques de marisc, pells de cítrics, excrements d'animals, fruites i plantes malaltes, males herbes...
• No compostables: Serradures de fusta o aglomerats, residus inorgànics i no biodegradables, residus especials.
   

Què es necessita?
 

• Un compostador
• Un airejador (També pot servir una forca)
• Residus orgànics que es produeixin habitualment a la llar
• Residus llenyosos o vegetals
   

Quins passos hem de seguir per generar compost a partir dels residus orgànics? 
 

• Espai: Ubica el compostador en un espai del nostre pati, hort o jardí amb les condicions adients, en contacte amb el sòl i amb poca insolació.
• Barreja: Per aconseguir uns nivells d'humitat adequats pel nostre compost, cal barrejar bé els residus humits (fruites, vegetals, poda...) amb els residus secs (branques, fulles seques...).
• Capes: Per omplir el compostador, cal anar fent capes alternatives amb la barreja dels residus orgànics i els residus llenyosos, que ajudaran a l'oxigenació del compost.
• Airejar: Amb l'airejador, cal remoure bé les diferents capes de matèria perquè el compost s'oxigeni i s'eviti que la mescla quedi compacte.
• Repòs: Una vegada barrejat, cal deixar reposar el compost i anar airejant la mescla de tant en tant, sobretot cada vegada que s'afegeixin residus nous.
• Regar: És important mantenir la mescla humida, ja que pot arribar a temperatures molt elevades, per sobre dels 35 °C. Tot i això, cal anar amb compte de no embassar el compost.
• Recollir: El compost final es podrà recollir un cop estigui madur. La primera vegada, es podrà recollir al cap de 6 a 9 mesos i, a partir de l'any següent, la recollida serà anual. El compost està madur quan ja no es diferencien les restes dels residus, és de color fosc, desprèn olor de terra humida, no taca quan es toca i té una textura esponjosa.
   

Quins beneficis n'obtenim?
 

• Ajuda a reduir la quantitat de residus orgànics i el transport d'aquests a l'abocador i a les plantes de processament.
• Redueix l'ús de combustibles fòssils.
• El compost casolà serveix com a fertilitzant natural, de manera que podem fer-lo servir en lloc dels fertilitzants inorgànics.
• Aporta els nutrients necessaris per fer possible un bon creixement de les plantes.
• Contribueix a la continuïtat del cicle de la matèria.