Font: A.S. Món Planeta, UN Environment
El Servei de Monitoreig Atmosfèric Copèrnic confirma la lenta però continuada recuperació dels nivells d'aquest gas a les capes altes de l'atmosfera. El 2060 el forat es podria haver tancat del tot.
El forat de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, un dels problemes mediambientals més recordats i contra el que més es va lluitar durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, podria haver arribat als seus nivells més baixos de les darreres tres dècades, segons afirma el Servei de Monitoreig Atmosfèric Copèrnic (CAMS) de la Unió Europea. Les observacions que han fet sobre les concentracions del gas a les capes altes de l'atmosfera indiquen que, durant el 2019, no s'ha obert com fa normalment, i que en aquests moments l'àrea que cobreix és menys de la meitat de la que s'esperava. El forat, a més, sembla que s'ha desplaçat del centre, allunyant-se del Pol Sud.
L'ozó (O3) és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen i que ajuda a filtrar la radiació ultraviolada (UV) provinent del Sol. Per les seves característiques, el que hi ha present a l'estratosfera, a entre 20.000 i 30.000 metres per sobre de la superfície de la Terra, s'està formant i destruint contínuament, en un cicle que, en condicions normals, s'equilibra tot sol. Les emissions de gasos com els clorofluorocarburs (CFC), però, a causa de l'activitat humana, van causar danys greus en aquest cicle, provocant el famós "forat" de la capa d'ozó que arriba als seus nivells màxims durant la primavera antàrtica, que té lloc entre els mesos de setembre i octubre. La detecció d'aquesta disminució en l'ozó és la que va posar en marxa les campanyes que, el 1987, van culminar en la signatura del Protocol de Montreal, que va prohibir la producció i l'ús dels productes més perjudicials.
La setmana passada, l'àrea amb la concentració d'ozó més baixa cobria uns cinc milions de quilòmetres quadrats. En comparació, el 2018 en la mateixa època la zona era de més de 20 milions de quilòmetres quadrats per bé que, el 2017, era en un punt mig: 10 milions. La recuperació del forat de la capa d'ozó, que s'espera que hagi arribat als nivells d'abans de 1970 pels volts de l'any 2060, també depèn del canvi climàtic, ja que un refredament excessiu a l'estratosfera podria augmentar la pèrdua d'ozó i fer que la tornada a la normalitat fos més lenta. A més, també cal tenir en compte que, trenta anys després de la signtura del Protocol de Montreal, encara es detecten emissions de CFC procedents, majoritàriament, de la Xina. Així doncs, el camí per recuperar-nos d'un dels pitjors efectes que hem causat al funcionament del nostre planeta continua lent però segur però, no obstant això, no podem abandonar la preocupació sobre el fenomen.
