L'ajuntament de Barcelona declararà el penya-segat de Montjuïc reserva natural per tal de preservar la seva biodiversitat, rica en espècies vegetals, a banda de ser hàbitat de falcons i xoriguers. Ara, el govern municipal iniciarà el procés per requalificar la zona, tant la façana litoral de la muntanya com el solar que hi ha a la zona de baix, i preveu que s'aprovi abans que acabi el mandat el 2011. La protecció del penya-segat era una antiga demanda d'entitats ecologistes i compta amb el suport d'institucions públiques com la Fundació Biodiversitat o la Xarxa d'Espanyola de Ciutats per la Biodiversitat, encara que el president del Centre d'Estudis de Montjuïc, Josep Oriol, considera que la zona protegida "és molt menor de la reclamada per les entitats".
El penya-segat de Montjuïc és la zona més rica en vertebrats de tota Barcelona, una de les zones més importants de mineria prehistòrica a l'aire lliure en tot el territori català i compta amb un ecosistema ben singular. Tots aquests elements, que posen de manifest la biodiversitat d'aquesta zona de la ciutat, han portat a l'Ajuntament a iniciar el procés per donar-li la qualificació urbanística de reserva natural.
D'aquesta manera, previsiblement quan s'acabi el mandat al 2011, aquest penya-segat de 400 metres d'amplada obtindrà la qualificació urbanística municipal de reserva natural en comptes de l'actual que el qualifica dins la categoria 6 de parcs i jardins. Per la seva banda, el solar ubicat als peus del penya-segat que abans de la construcció del port havia estat una platja del litoral barceloní, passarà a estar qualificat com a parcs i jardins.
Com ha explicat la cinquena tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, es tracta de "potenciar la biodiversitat a partir de la interacció de les dues zones" alhora que es recupera un espai que sempre ha estat "marginat" dins la ciutat. Aquesta acció, que s'inscriu en el marc del Pla de Biodiversitat de la ciutat de Barcelona actualment en procés d'elaboració, té com a principals objectius la realització de les actuacions necessàries per al manteniment d'aquest espai i decidir quins usos socials se'n podria fer.
Els valors ambientals del "morrot"
L'espai d'aquest penya-segat, també conegut popularment com a "morrot" per l'entrada al mar que el caracteritzava abans de ser tallat per la Ronda Litoral, té uns notables valors ambientals tan a escala local com catalana. El morrot està inclòs en l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya i va ser testimoni d'una continuada extracció de jaspi fins al 1000 aC. A més, el seu hàbitat conté tan espècies autòctones com d'altres de fora com la figuera de moro o l'atzavara, reflex de la "capacitat d'acollida de la ciutat", segons Mayol.
Pel que fa a la fauna, destaca especialment el grup dels rapinyaires (xoriguer, mussol i falcó) tot i que s'hi poden trobar fins a 60 espècies diferents de vertebrats. A banda de les qualitats paisatgístiques de l'espai, és també important el seu paper actiu en potenciar el contacte amb la natura dels escolars més pròxims.
