Si volem reduir les emissions hem de reduir la demanda dels combustibles fòssils i, ara per ara, sense alternatives viables, l'única manera de reduir la demanda és augmentant el preu de l'energia. Sota aquesta premissa, Paulina Beato, catedràtica de teoria econòmica i vicepresidenta del Grup d'Experts en Energia del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va exposar a la Pedrera la seva postura sobre els objectius de reducció de les emissions que centraran les negociacions d'aquí uns dies a Copenhaguen.
"La reducció de les emissions és un bé públic, com ho és l'enllumenat públic a escala local", va explicar Beato. "Els economistes denominen béns públics a aquells béns que tenen alguna de les característiques següents. Primera, que el cost d'oferir el bé és relativament independent del nombre de persones que gaudeixin d'aquest. Segona, no és possible o és molt costós excloure a una persona concreta de l'ús del bé". Sota aquest prisma, la reducció de les emissions no és més que un bé públic, perquè "tota la població de tot el món del futur se'n beneficiarà independentment de la contribució dels seus respectius països".
Com a bé públic, "el mercat no serveix per aconseguir reduir les emissions, per la qual cosa cal recórrer a un altre tipus de mecanisme diferent del mercat", va afirmar Beato, un mecanisme que hauria de ser eficient (la reducció s'ha d'aconseguir al mínim cost), equitatiu (perquè tots els països ho acceptin), flexible (que permeti la seva revisió quan es produeixin canvis en l'entorn) i exigible, (és a dir, que es pugui obligar al seu compliment).
A la pràctica, i fins que no apareguin tecnologies netes a baix cost, la reducció de les emissions només es podrà aconseguir augmentant el preu de les energies contaminants, tant per reduir la seva demanda com per promoure el desenvolupament d'energies més netes. "Si el mercat no és capaç de generar aquests augments, potser com a conseqüència de la caiguda de la demanda provocada per la crisi, caldrà recórrer a altres opcions, com ara la retirada de drets d'emissió del mercat per evitar que surti més barat seguir contaminant que reduir les emissions".
Els costos que el preu no internalitza
Per la seva banda, Emilio Padilla, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, va explicar que "una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle globals les produeix el sector energètic, bàsicament la generació d'electricitat". No obstant això, el cost de l'energia no inclou els impactes del canvi climàtic que genera, sobretot a causa de la dificultat que comporta la seva quantificació.
De fet, la majoria dels models clima-economia elaborats en els darrers 20 anys "suggereixen que no és eficient en termes econòmics combatre el canvi climàtic", va explicar Padilla, si bé el famós informe Stern (2006) va canviar la concepció que es tenia sobre el problema calculant un impacte negatiu en l'economia d'un rang d'entre un 5% i un 20% del PIB".
Segons Padilla, "els models econòmics sobre el cost social del carboni no responen a la decisió ètica sobre quins impactes sobre les generacions futures considerem tolerables i fins on estem disposats a actuar per garantir la sostenibilitat". És més, "els models econòmics aplicats al canvi climàtic tendeixen a incorporar un gran optimisme sobre la possibilitat de creixement econòmic indefinit, tot i que la naturalesa pot imposar restriccions que limiten aquest creixement".
Als anys 90 es va debatre a la Unió Europea la possibilitat d'implantar un impost harmonitzat sobre els combustibles fòssils que els gravés en funció de les emissions associades al seu ús, i fins i tot es va treballar en diverses propostes de directiva, "però tot i ser propostes moderades, no van ser finalment aprovades per l'oposició d'algun país membre", va explicar Padilla, per a qui establir un tipus impositiu únic sobre el CO2 pot ser un instrument útil per reduir les emissions. "A nivell internacional és impensable de moment, però sí que podria ser factible a la UE", va afirmar Padilla.
"Un impost recaptat a nivell de la Unió Europea podria tenir avantatges en termes d'eficiència i efectivitat respecte als tipus harmonitzats: a més de generar incentius a empreses i consumidors per utilitzar l'energia de forma més eficient, també suposaria un incentiu als governs per dissenyar les seves polítiques".
Més informació:
Text de la ponència de Paulina Beato (ZIP)
Text de la ponència d'Emilio Padilla (ZIP)
--
Consulteu l'especial Canvi climàtic i energia: propostes per a després de Kyoto
